Les emissions de gasos d'efecte hivernacle van créixer l'any passat a Espanya un 1,8% respecte a l'exercici anterior i arriben ja al 52,3% d'increment respecte 1990, l'any base previst al Protocol de Kioto, el qual va limitar el creixement fins un 15%. Les dades provenen de l'últim informe sobre l'evolució de les emissions a l'Estat fet públic per la representació espanyola del Worldwatch Institute i el sindicat Comissions Obreres (consulteu aquí l'informe, en format PDF).
A partir de l'anàlisi detallat de les polítiques adoptades pel Govern i els escenaris contemplats en els diversos plans ministerials elaborats en la passada legislatura, les previsions dels autors de l'estudi per al període 2008-2012 indiquen que les emissions a Espanya superaran en un 45% les de l'any base. No s'aconseguiria, per tant, l'objectiu previst en l'II Pla Nacional d'Assignació (PNA), que contempla un 37% d'increment respecte a l'any base. Si es confirma aquesta tendència, Espanya haurà d'acudir als tres mecanismes de flexibilitat contemplats en el Protocol de Kyoto, el que pot tenir un cost de prop de 4.000 milions d'euros.
Per a Fernando Rodrigo, coordinador de la Secretaria de Medi Ambient i Salut Laboral de CCOO, "l'augment de les emissions dels sis gasos i per a tots els usos en l'any 2007 no pot ser imputada a un any hidràulic relativament dolent, atès que la producció hidroelèctrica va ser un 6,4% superior a la de l'any 2006". De fet, les emissions de 2007 haurien estat molt majors si no hagués estat pel desenvolupament de l'energia eòlica que, l'any passat, va representar el 8,7% de la generació elèctrica, amb un augment del 16,3% respecte a 2006, i va evitar l'emissió de 26 milions de tones de CO2 si aquesta electricitat s'hagués hagut de produir en centrals de carbó.
(P)
Evolució de les emissions per sectors
-El sector energètic és el més gran responsable del conjunt de les emissions, doncs l'any passat va representar el 78,7% del total, amb un augment del 63,4% respecte a 1990. Les majors emissions es deuen a la generació d'electricitat i al transport per carretera. En el transport per carretera les emissions estan desbocades, i s'han duplicat des de 1990 (van créixer un 97% entre 1990 i 2007).
-Els processos industrials diferents a la combustió, com ara la producció de ciment, la indústria química i metal·lúrgica, van representar el 8%, amb un augment del 33% respecte a l'any base de 1990.
-L'agricultura i la ramaderia representen el 10,6% del total de les emissions de diòxid de carboni (CO2) equivalent, amb un augment del 14% respecte a l'any base, molt inferior al dels altres sectors emissors.
-Els residus representen el 2,9% del total de les emissions de diòxid de carboni (CO2) equivalent, amb un augment del 74% respecte a l'any base. En aquest punt, les emissions de metà són les més importants.
Energia i dependència exterior
El consum d'energia primària a Espanya ha passat de 91,8 Mtep (milions de tones equivalents de petroli) l'any 1990 a 147,19 Mtep l'any passat (és a dir, un 60,3% d'augment). Al 2007 la dependència energètica va assolir el 79,3%, malgrat que en la producció nacional s'inclou l'energia nuclear, el que no és rigorós ja que el combustible (urani) també és importat.
El grau de dependència energètica era del 66% l'any 1990.
