Font: Govern de les Illes Balears
L’estat de conservació de les praderies de posidònia de les Balears és bo, encara que no és òptim. És una de les conclusions de l’informe dels anys 2017-2019 de la Xarxa de Monitoratge de la Posidònia. Es tracta d’un projecte finançat amb l’impost de turisme sostenible (ITS), que ha consistit en el seguiment periòdic de 39 estacions fixes repartides arreu de les Balears. Aquest projecte ha estat supervisat per la Direcció General de Pesca i Medi Marí, de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. En la presentació, aquest divendres, hi han estat presents el director general de Pesca i Medi Marí, Joan Mercant, juntament amb el cap de Servei de Recursos Marins, Antoni Grau. També hi ha estat present Elena Burgos, que ha coordinat el projecte amb Maria del Mar Gil, del Grup Tragsa.
La Xarxa de Monitoratge el va posar en marxa l’any 2002 la Direcció General de Pesca i Medi Marí, però fou interrompuda l’any 2012 i recuperada l’any 2017, a través d’aquest projecte finançat amb l’ITS. En aquesta darrera fase del projecte, es van poder recuperar les dades i reprendre les 36 estacions establertes al primer període, i se n’hi han incorporat tres de nou establiment. Una ha estat perduda.
El projecte ha estat possible amb la implicació voluntària de diverses institucions, clubs de busseig i grups de bussejadors. La seva tasca ha consistit a mesurar la densitat dels feixos de posidònia i la cobertura del substrat disponible. Addicionalment, també han registrat la presència de la nacra (Pinna nobilis), les diferents espècies d’algues invasores, així com també han mesurat la temperatura de l’aigua.
Les praderies de posidònia
Les densitats màximes es van produir a Son Bou (Menorca) i Cala Lliteres (Mallorca), amb valors per sobre de 1.100 feixos/m2. Els valors mínims, d’entre 270 i 300 feixos/m2, es van donar a Cala Figuera (Mallorca) i Fornells (Menorca). Pel que fa a la cobertura del substrat, els valors màxims, entre el 60 i el 70 %, es van enregistrar a Son Bou, Tirant (Menorca) i al Caló de s’Oli (Formentera). Els valors mínims, entre 10 i 20 %, es van registrar a Fornells, Cala Sant Esteve, Cala Blanca (Menorca) i a l’illot d’en Caragoler (Eivissa).
Les tendències temporals entre l’inici del monitoratge i l’actualitat van ser positives o estables en la gran majoria de les estacions, tant de la densitat com de la cobertura. Considerant el conjunt dels resultats obtinguts, es va definir un estat general de conservació per a cada estació, que va ser bo o molt bo a 27 estacions, regular a 9 estacions i dolent a 3 estacions. Les praderies més impactades es troben a l’illa de Mallorca, sobretot a la Badia de Palma. La majoria de les estacions en estat regular es concentren a la banda sud i oest de Mallorca, on també es troben les estacions en estat dolent (Puigderrós, Illa des Sec somera i Portopetro).
La majoria de les estacions es troben estables o en procés de recuperació, augmentant gradualment la densitat i/o cobertura de Posidonia oceanica, mentre que d’altres n’han reduït la densitat o cobertura en les darreres dècades. En general, el balanç des de l’inici de la Xarxa de Monitoratge és de guany net de densitat i cobertura a les praderies de les Balears.
Entre les amenaces més recurrents que poden afectar les praderies en estat dolent i regular, l’informe apunta que podrien ser la proximitat a grans ports i també a nombrosos llocs d’abocament d’aigües residuals a la mar.
Algues invasores
Durant l’elaboració d’aquest projecte també s’han detectat algues invasores a tot l’arxipèlag. Aquest ha estat un fet recurrent a tot l’arxipèlag, sobretot de les espècies Acrothamnion preissi i Caulerpa cylindracea. La detecció de les principals espècies d’algues invasores a les estacions monitorades és molt rellevant per a determinar l’expansió d’aquestes espècies a l’arxipèlag i la seva possible relació amb l’estat de les praderies.
Pinna nobilis
Aquest projecte ha posat també de manifest que entre 2017 i 2019 no es va detectar cap individu viu de nacra. No obstant això, se’n van trobar entre 17 i 19 de mortes a un total de 7 estacions. Es va mostrejar una superfície de 2 x 30 m de cada transsecte de les estacions monitorades.
Temperatura
La Xarxa de Monitoratge de la Posidònia ha enregistrat la temperatura de l’aigua, a 15 m de fondària, a la Reserva Marina de l’Illa del Toro. En aquest punt, s’ha detectat que, entre els mesos d’agost de 2018 i 2019, el del 2018 va ser més càlid que el del 2019, amb 1 ºC més de mitjana.
La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació agraeix la implicació de la societat civil i els voluntaris en aquest projecte. Fins a 21 centres d’immersió han participat en les activitats de camp d’aquest projecte entre els anys 2017 i 2019, els quals van rebre una formació prèvia. En el cas de Mallorca, hi han participat Big Blue Diving, Blausub, Dive Cornet de Tap, Isurus, Mallorca Diving Adventure, Mar Balear, Mero Diving, Octopus, Palma Diving, Petro Divers, Siete Mares, Subdelmar, Top Dive, Tramuntana Diving, Tuent Adventure i Tursiops. A Menorca s’ha comptat amb la participació de l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM, Consell de Menorca); a Eivissa, amb Anfibios i Divestar Ibiza, i a Formentera, amb Blue Adventure i Vellmarí.
