L’estalvi d’aigua engega el procés d’avaluació de la Xarxa

Sostenible.cat

03/02/2011 - 00:00

El primer d'una sèrie de seminaris de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, orientats a la preparació de la propera Assemblea prevista pel mes de març, ha servit per valorar la tasca duta a terme pel Grup de treball de gestió de recursos hídrics durant el mandat i per marcar les línies de futur en aquest àmbit. El seminari també ha comptat amb la presentació d'un estudi fet pel Grup de Recerca de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals  de la Universitat Autònoma de Barcelona, sobre els efectes de l'aplicació de les ordenances municipals d'estalvi d'aigua en els municipis que les han adoptades.

Valorar els resultats, activitats i materials desenvolupats en el marc del Grup de treball de gestió de recursos hídrics i identificar els reptes de futur. Aquesta ha estat l'objectiu de la reunió, dinamitzada per Enric Coll, membre de la Secretaria Tècnica de la Xarxa que ha tingut lloc aquest 2 de setembre. En primer lloc, ha presentat un document de balanç i autoavaluació del mandat 2007-2011 que contenia les activitats i el pla de treball en matèria de recursos hídrics. El document ha servit perquè els representants dels ajuntaments puntuessin l'interès i la utilitat dels temes prioritaris duts a terme en el període esmentat.

En conjunt, els temes més ben valorats han estat el treball conjunt amb altres organismes i entitats; la realització de jornades sobre aigües freàtiques, dobles xarxes, aigües no potables per altres usos; i el suport jurídic per facilitar el procediment sancionador davant dels fets denunciables segons el decret de sequera.

Mirar enrere per tenir visió de futur
El procés d'autoavaluació ha anat lligat a la necessitat d'identificar els reptes més importants en matèria de gestió de l'aigua de cara al futur. Han sorgit més d'una quarantena d'idees que s'han sotmès a votació. Les més votades han estat: optimitzar els rendiments de la xarxa (inclòs el clavegueram); Incloure la gestió en el Pacte d'alcaldes; penalitzar l'excés de consum d'aigua; calcular el preu de l'aigua potable i no potable, i convèncer plenament els polítics de la necessitat de millorar en aquest àmbit. Aquest brainstorming servirà de base per elaborar un document que marcarà les línies de treball per després de l'Assemblea.

Les ordenances d'estalvi, un instrument valuós
Les ordenances per a l'estalvi d'aigua aplicades a la nova construcció demostren que la normativa és un instrument molt valuós per la millor utilització d'aquest recurs escàs. Aquesta és una de les principals conclusions d'un estudi sobre l'aplicació i seguiment d'aquestes ordenances realitzat pel Grup de Recerca de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals  de La Universitat Autònoma de Barcelona, dirigit per David Saurí

L'estudi s'ha dut a terme recollint informació i opinió de tècnics de 24 municipis on hi ha ordenances vigents. Actualment, un total de 46 municipis catalans tenen aprovada una norma d'aquestes característiques, seguint la línia marcada l'any 2002 per Sant Cugat del Vallès. Aquests municipis cobreixen una població d'un milió d'habitants i la demanda urbana d'aigua hi representa un 72,5% del consum total.

Adaptació al context
Les ordenances tenen diferents graus d'exigència en funció de la realitat de cada municipi. Així, per exemple, la captació d'aigües pluvials presenten un potencial més gran a municipis de tipologia urbana difusa, mentre que en els de tipologia compacta té més interès la reutilització d'aigües grises.

Les mesures contemplades per les ordenances se centren en tres àmbits: l'estalvi a través del canvi d'hàbits de la població amb campanyes i incentius econòmics; l'eficiència, amb la millora tecnològica i del rendiment de la xarxa d'abastament i, finalment, la substitució de l'aigua potable per recursos alternatius (aigües pluvials, grises, freàtiques, regenerades, etc.) Algunes mesures coincideixen amb les incloses en el Codi Tècnic de l'edificació (CTE)  o el decret d'ecoeficiència

L'estalvi d'aigua pot augmentar fins el 30% en els pròxims anys
Les estimacions fetes en l'estudi presentat, apunten a un estalvi d'aigua notable, com a conseqüència de les ordenances, amb algunes variacions atenent a la tipologia d'habitatge i els mètodes emprats. Així, amb recollida d'aigües pluvials, en vivenda unifamiliar es pot assolir un estalvi de gairebé el 62% en el reg del jardí  i amb els difusors a les aixetes es pot arribar a un 30% a la dutxa, la cuina o el lavabo. En habitatges plurifamiliars semi-intensius la recuperació d'aigües grises pot arribar a un estalvi del 100% en les cisternes del vàter.

Els tècnics municipals consultats opinen que l'estalvi es podria incrementar en els propers 10 anys entre un 5% i un  15% respecte a la situació actual. Alguns consideren que fins i tot es podria arribar al 30% si s'aprofiten les aigües regenerades provinents de les estacions de tractament (EDAR) o les aigües freàtiques. Existeix, doncs un marge de millora important.

Les dificultats: control i comunicació
Entre les dificultats que ha posat en relleu l'estudi destaquen el control de funcionament dels sistemes d'aprofitament dels recursos no potables del municipi i, en general, la qüestió del seguiment de l'aplicació de l'ordenança. En aquest sentit, la majoria de municipis no disposen d'un registre específic de les llicències afectades per la norma.

Un altre obstacle que cal vèncer és el de la comunicació a la població en general i als agents responsables de la aplicació (promotors immobiliaris, empreses de manteniment i altres serveis). Algunes dades puntuals, com les del municipi pioner de Sant Cugat del Vallès, revelen que el 58% dels usuaris consideren que el nivell d'informació rebut sobre el tema és inadequat o totalment inadequat. Com a complement de la comunicació, es fa necessari un procés d"aprenentatge social" que incrementi el grau de sensibilització sobre el tema.

Línies d'actuació
L'estudi suggereix línies d'actuació pel futur: l'extensió de l'ordenança als habitatges ja construïts; el perfeccionament els instruments de gestió perquè garanteixin el funcionament òptim de les instal·lacions; i la millora dels continguts informatius de les ordenances perquè s'adaptin encara millor a les necessitats específiques de cada municipi.

Laia Nuñez, representant de l'Agència Catalana de l'Aigua,  ha repassat la tasca paral·lela que es realitza des de l'administració de la Generalitat en la mateixa direcció que la que fan alguns municipis. Ha citat el respecte el  Pla de Gestió de l'aigua de Catalunya i ha subratllat la voluntat de treure línies de subvencions per donar suport a les iniciatives locals a favor d'una millor gestió.

 

 

Consulta l'especial de Sostenible.cat sobre el procés d'avaluació i reflexio de la Xarxa 

Etiquetes: 
AdjuntMida
Image icon logoGTrecursoshidrics.jpg23.05 KB

Relacionats

Acte
15/02/2024 - 00:00
Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Butlletí