Des de les comarques gironines, i en especial des d'aquelles que es troben aigües avall dels embassaments de Sau-Susqueda-Pasteral, resulten especialment feridors els darrers posicionaments que s'han pogut escoltar a l'entorn del Decret de Sequera del Govern de la Generalitat i de les mesures que han emprès els Governs català i espanyol per a solucionar el problema de l'abastament d'aigua de Barcelona, perquè totes elles ignoren que el Ter i el Llobregat no són un "sistema", sinó que, igual que l'Ebre, són també rius.
Resulta feridor llegir que la Fundación Nueva Cultura del Agua (FNCA), a través del seu president Leandro del Moral, i també en declaracions anteriors de Pedro Arrojo i Narcís Prat, afirmi que perquè les reserves en els embassaments dels rius Ter i Llobregat hagin augmentat entre 35 i 40 hm3 en les darreres setmanes ja no cal fer una portada addicional d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona, condemnant a aquests dos rius a seguir donant tota l'aigua (uns 1.200.000 m3/dia) que requereix la població de la gran metròpoli. És feridor veure com els més ferotges antitransvasistes obvien sistemàticament el transvasament a què és sotmès el Ter, en aquests moments de més del 90% del cabal recollit en la conca, ignorant a més que la manca de cabals circulants està produint un impacte severíssim sobre l'ecosistema fluvial, a més dels legítims drets del regants del Baix Ter, recollits per la vigent llei del Ter, de 1959.
Resulta especialment feridora aquesta posició sobretot arrel del silenci que l'Ateneu ha obtingut de la FNCA, després que el 30 de novembre de 2007 i el 13 de febrer de 2008 s'enviessin dues cartes, a Narcís Prat i a Pedro Arrojo, respectivament, informant-los de la greu situació per la que passava el riu Ter i demanant-los que la FNCA defensés el Ter com ho havia fet amb l'Ebre, ja que era motiu d'un transvasament percentualment molt superior. A la vista d'això, des de l'Ateneu afirmem que la FNCA manté un doble discurs i una doble moral respecte els transvasaments, i que una cosa és el que afecta a rius com el Ter i el Llobregat i una totalment diferent la que afecta a l'Ebre.
També és especialment feridora la posició d'una nova plataforma d'oposició a la portada d'aigües de l'Ebre sorgida recentment a l'àrea metropolitana de Barcelona i, segons informacions publicades en els mitjans de comunicació, formada per una seixantena d'entitats vinculades al món veïnal, sindical i ecologista. Segons han dit, la Plataforma Metropolitana contra els Transvasaments sosté que a Catalunya no hi ha una manca de recursos hídrics i que les darreres pluges han endarrerit el risc de restriccions perquè el nivell dels embassaments ha superat el 30% de la seva capacitat. És evident que els membres d'aquesta Plataforma ignoren, interessadament o no, que hi ha rius darrera aquests embassaments i que l'aigua que consumeixen a l'àrea metropolitana prové en la seva major part del transvasament del Ter, riu que és literalment eixugat per abastir la gran metròpoli. Si aquesta Plataforma està contra els transvasaments hauria d'estar també, primer de tot, contra el del Ter, que és el més agressiu i perjudicial pel territori.
Per demostrar-ho, tan sols cal fer una breu consulta a la pàgina web de l'Agència Catalana de l'Aigua i consultar els aforaments del riu Ter. Les dades del dia 16 de maig de 2008 donen un valor de cabal a Ripoll de 19,21 m3/s, mentre que a Girona, ja feta la derivació cap a l'àrea metropolitana, de 1,48 m3/s, el que representa una diferència del 92% del cabal que li arriba. Si finalment s'impedeix que els regants del Baix Ter puguin disposar d'aigua de reg, la major part d'aquesta aigua acabarà sent transvasada a l'àrea metropolitana. La mateixa consulta, traslladada a la web de la Confederación Hidrográfica del Ebro dóna valors de 502,19 m3/s per a l'Ebre a Tortosa i 74,54 m3/s per al Segre a Serós, magnituds tremendament diferents a les del riu Ter.
A la vista de tot això, l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista no pot deixar de lamentar l'oblit sistemàtic que pateixen el riu Ter i la seva gent, els apriorismes ideològics que impedeixen una correcta diagnosi de la situació, la manca de resposta de la FNCA davant les preguntes formulades respecte el Ter i la negligent posició de la Plataforma Metropolitana contra els Transvasaments, que en intentar bloquejar la portada d'aigües de l'Ebre a Barcelona pot estar posant en risc la continuïtat de l'abastament a aquesta zona si les pluges a les conques del Ter i del Llobregat tornen a ser escasses.
