Naix la wikipedra

Wikipedra permet accedir a través de mapes, fotografies i fitxes al patrimoni de les construccions de pedra seca de Catalunya, gràcies a una aplicació SIG interactiva. També possibilita a qualsevol persona que en tingui coneixement la introducció de noves dades amb la ubicació i les característiques de barraques i cabanes que no hagin estat inventariades encara.

L'objectiu és recollir informació, permanentment actualitzada, del màxim nombre possible de construccions de pedra seca. El portal arrenca amb 4.700 entrades i aporta per a cadascuna d'elles una descripció força detallada.

Cal destacar que les construccions de pedra seca tenen un gran valor històric i són un autèntic referent identitari a molts territoris on predominen. En aquest sentit, han configurat al llarg dels segles uns paisatges agrícoles i ramaders de gran valor dominats sobretot per l'olivera, la vinya, l'ametller i els cereals, plenament adaptats als sòls i al clima.

Els murs de pedra seca, per la seva banda, a més de formar bancals o delimitar parcel·les, constitueixen rics ecosistemes per a moltes espècies animals (insectes i invertebrats, amfibis, rèptils i petits mamífers i també algunes espècies d'aus que hi nidifiquen) i vegetals (falgueres, líquens i molses).

Patrimoni per reivindicar
El coordinador de l'Observatori del Paisatge, Pere Sala, ha reivindicat la importància d'un patrimoni que "està amagat pel territori i que té un gran valor material i en l'imaginari del paisatge rural". Sala ha defensat la idea que aquest valor transcendeix la funció tradicional vinculada a l'agricultura.  El declivi del sector primari al llarg de les últimes dècades ha estat la causa principal de l'oblit d'aquestes construccions modestes, i alhora eficients, que daten majoritàriament del segle XIX. També hi han contribuït els canvis territorials i paisatgístics fruit de noves activitats.

Pere Sala ha descrit el nou portal com "una eina que permet divulgar un patrimoni però també posar-lo en valor i conscienciar de la necessitat de preservar-lo de cara al futur". En aquest sentit, ha afegit que la sistematització de la informació que representa Wikipedra,  "es posa a l'abast de gestors, planificadors, educadors perquè el puguin tenir en compte en les seves respectives activitats".

La culminació d'una tasca
El representant de la Coordinadora d'entitats de la pedra seca, August Bernat i el president de l'Associació El Drac Verd, Ramon Artigas, han glossat el llarg camí de recerca i feina sobre el terreny que ha portat, finalment, a reunir tota la informació en un portal d'Internet. Bernat ha recordat que "fa 30 anys no hi havia a Catalunya ni un sola publicació sobre el tema".

També ha subratllat que la recuperació del patrimoni de la pedra seca ha estat possible per una tasca silenciosa de moltes persones que "han anat investigant pel seu compte". Hi ha hagut, però, importants punts d'inflexió que han servit per crear un esperit col·lectiu, com el fet que l'any 1994 se celebrés a Mallorca un congrés internacional i que el 2000 aparegués la primera publicació del nostre país sobre la qüestió.

Per la seva banda, Ramon Artigas, ha descrit amb detall i emoció com s'ha generat la gran quantitat de dades que ha servit per a crear al portal, tot recordant el caràcter lúdic, però ple de rigor científic, de les sortides dels col·lectius sensibilitzats amb el patrimoni de la pedra seca.

Situació precària
Artigas ha denunciat en la seva intervenció que l'enemic de les construccions de la pedra seca no és només el pas del temps sinó "el vandalisme per ignorància i falta d'educació". Moltes cabanes i barraques pateixen efectivament els efectes de les accions d'algunes persones que les malmeten sense cap objectiu. Artigas ha recordat que el context general de desconeixement no ha ajudat gaire i ha revelat, a títol d'exemple, que l'AVE ha estat un factor de destrucció de nombroses construccions a Tarragona, fet que ha passat totalment inadvertit al conjunt de la societat.

August Bernat ha dit que una dificultat afegida "és el fet que a les administracions no els interessi la protecció de les construccions de pedra seca" i ha denunciat "la ignorància absoluta sobre la importància d'aquest patrimoni". Aquesta posició també ha estat defensada per algunes intervencions del públic. Tanmateix, en signe positiu, s'ha constatat que l'existència del portal Wikipedra obre noves possibilitats per iniciar un canvi de tendència.

Albert Punsola