El SISEBIO permetrà fer un seguiment en viu, integrat, estandarditzat i coordinat de la biodiversitat de Catalunya; tant a nivell d’espècie i comunitat, com a nivell d’hàbitat i paisatge. “Fins ara només podíem obtenir dades puntuals, com fotografies, sobre l’estat de la nostra biodiversitat. Ara, podrem crear ‘vídeos’ amb dades vives i contínues que expliquin què està passant i com canvia la biodiversitat. Podrem comparar ‘pel·lícules’ actuals amb antigues i decidir polítiques ambientals més eficients i sostenibles”, Així explica Javier Retana, director del CREAF, la importància de SISEBIO.
El CREAF ha analitzat els programes de seguiment de la biodiversitat que hi ha actualment actius a Catalunya i ha proposat integrar dins del SISEBIO els més representatius. Pels casos on s’ha trobat un buit, s’ha proposat alguna millora o fins i tot crear algun programa de seguiment nou que ho cobrís. Segons el coordinador del projecte i investigador del CREAF, Lluís Comas, el sistema servirà també per conèixer com estan responent els éssers vius a la pressió de l’activitat humana i al canvi global. Per fer-ho, SISEBIO ha d’integrar-se amb els programes de seguiment de les principals amenaces dels nostres ecosistemes: canvi climàtic, contaminació, pertorbacions, invasions biològiques, etc.
Segons el Director General de Polítiques Ambientals, Ferran Miralles, SISEBIO ajudarà a vertebrar les polítiques de gestió de la biodiversitat. És una iniciativa pionera a Espanya i que segueix l’estela de països com el Regne Unit i els EUA, “països que ja fa uns anys han posat en marxa el seu sistema de seguiment de la biodiversitat. Catalunya serà la següent”, comenta Miralles.
Els ponents de la presentació del SISEBIO, durant la intervenció del Director del CREAF, Javier Retana.
Papallones, ocells i vegetació són els sentinelles de la biodiversitat terrestre
En el cas del medi terrestre, SISEBIO es nodrirà de dos programes de seguiment d’espècies animals: el programa de Seguiment de Ropalòcers de Catalunya (CBMS), que es coordina des del Museu de Granollers, i el programa de Seguiment dels Ocells Comuns de Catalunya (SOCC), que desenvolupa l’Institut Català d’Ornitologia. Per a les plantes, SISEBIO proposa utilitzar les dades de l’Inventari Forestal Nacional (IFN) que desenvolupa el Ministerio d’Agricultura del Govern Espanyol i que supervisa el CREAF en la part catalana. Tot i això, Lluís Comas alerta que “amb les dades de l’IFN no n’hi ha prou per avaluar el conjunt d’hàbitats catalans. Segons les iniciatives europees de referència, més enllà dels boscos, la resta de la vegetació també són clau per fer un seguiment acurat de l’estat del medi terrestre i actualment no tenim prou informació”.
D’altra banda, SISEBIO alerta de que a Catalunya no hi ha cap programa de seguiment actiu que monitoritzi els organismes descomponedors que viuen al sòl. Per això cal posar en marxa un sistema de seguiment semblant al que tenen altres països d’Europa. “Hi ha diversos organismes del sòl que ens poden aportar molta informació. Els més interessants són els escarabats, però també els cargols, els fongs o els bacteris ens poden indicar com evoluciona la biodiversitat i la salut dels ecosistemes”, puntualitza Comas.
Pel que fa als hàbitats, iniciatives com el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya i la Cartografia dels Hàbitats de Catalunya són els projectes clau per analitzar els canvis en el paisatge.
Consolidació del seguiment que fa l’ACA a masses d’aigua continentals i litorals
El compliment de la directiva europea marc de l’aigua va fer dotar a la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), del Programa de Seguiment i Control de les masses d’aigua (PSiC). El PSiC s’encarrega de fer anàlisi físiques i químiques de l’aigua, però al mateix temps recull dades sobre la biodiversitat de les aigües continentals i marines. Segons SISEBIO aquest programa ha de seguir sent el sistema de seguiment de referència a Catalunya, tant en aigües dolces com marines.
Precisament pel que fa al medi marí, els experts consideren que és el medi més desconegut des del punt de vista del seguiment de la biodiversitat. Per això, SISEBIO conclou que és necessari potenciar el seguiment de la biodiversitat dels ecosistemes marins catalans. Desenvolupar aquest sistema milloraria el seguiment de l’estat de les praderies marines de posidònia o del fitoplàncton, considerats uns dels indicadors més interessants dels fons marins.
Esquema de les iniciatives actuals de seguiment de la biodiversitat que incorpora el SISEBIO.
La xarxa de parcel·les permanents, un plató de rodatge per seguir la biodiversitat terrestre
La recomanació més ambiciosa del SISEBIO és la de crear una xarxa d’Espais Permanents de Seguiment de la Biodiversitat. Segons Retana “aquests espais serien el plató de rodatge de les pel·lícules. Servirien per unir els esforços de mostreig i monitorització de molts grups de científics i facilitarien el seguiment continu i intensiu de les comunitats d’organismes més representatives”.
Per aquest motiu, aquest any començarà la implementació de la xarxa de parcel·les permanents de seguiment de la vegetació en espais naturals protegits gestionats per la Generalitat de Catalunya i les diputacions de Barcelona i Girona. Aquests espais han d’esdevenir punts calents de coneixement, on la recerca de la biodiversitat en sigui una activitat principal. Per ara s’ha seleccionat per la seva representativitat el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el Parc Natural dels Ports, el El Parc Cadí-Moixeró, la Reserva Natural de Mas de Melons, Parc Natural del Montseny i el Consorci de les Gavarres, on es començarà seguint la flora i l’estructura dels hàbitats terrestres, i més endavant s’introduirà també el seguiment dels organismes descomponedors.
