Segueix al minut la cobertura de les converses a Barcelona al Twitter de Sostenible (#BCNTalks)
Avui comença a Barcelona la reunió que ha de fixar el text a negociar el proper mes de desembre a Copenhaguen, i que ha de suposar el relleu al Protocol de Kyoto. S'hi donaran cita més de 4.000 experts i representants vinguts de quasi 200 països. La capital catalana esdevé així l'última estació d'un camí que va començar a Bali i que darrerament ha passat per Bonn i Bangkok. Un camí, però, de final encara incert.
Copenhaguen sembla per tothom la darrera parada, el lloc d'on sortirà el gran acord global que ens ajudarà a fer front a l'escalfament global. De fet, el secretari general de Nacions Unides, Ban Ki-moon, porta anys reclamant als líders polítics un nou marc polític internacional contra el canvi climàtic, però a mesura que ens acostem a la gran data s'imposa la cautela.
Ni tan sols des de Nacions Unides es veuen clares les coses: la setmana passada, Janos Pasztor, assessor de Ban, va reconèixer que és "poc probable" que s'arribi a cap acord per reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle en la cimera de desembre. Hi ha molts números perquè les reunions acabin amb una declaració política no vinculant, motiu pel qual des de la secretaria general de l'ONU ja s'estaria planificant una agenda de converses i reunions "post-Copenhaguen".
En la mateixa línia, Yvo de Boer, secretari de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic, ha admès que serà "físicament impossible tancar tots els detalls de l'acord a Copenhaguen", de manera que la trobada al desembre ha de servir per establir un marc polític que doni resposta al repte del canvi climàtic de forma "clara, realista i ben definida". Els detalls s'hauran de polir, però, durant el 2010, perquè l'acord pugui entrar en vigor l'any 2012, quan finalitza el protocol de Kyoto, assegura De Boer.
Arribaran els Estats Units a temps?
Ningú dubta que l'arribada de Barack Obama a la Casa Blanca ha marcat un gir de 180 graus en la política ambiental nord-americana. El passat mes de juny, la Cambra de Representants va aprovar un projecte de llei que, per primer cop, imposava límits a les emissions de gasos amb efecte hivernacle i promou la transició cap a fonts d'energia menys contaminants. El que ja no està tan clar és que aquest projecte s'acabi concretant abans de la cita a Copenhaguen, sobretot per la resistència que hi trobarà al Senat de la mà dels representants republicans.
Sense uns números clars sobre objectius de reducció d'emissions sobre la taula, la indefinició nord-americana pot ser, un cop més, fatal. "Necessitarem que els Estats Units donin una xifra durant la negociació", assegurava fa uns dies Ed Miliband, secretari d'Energia i Clima britànic, "sense els números serà impossible que ens en sortim a Copenhaguen".
Els quatre punts crítics
El cas dels Estats Units és justament el paradigma del primer dels quatre punts crítics que, segons De Boer, s'hauran de salvar a Copenhaguen: establir uns nous objectius -més ambiciosos- de reducció de les emissions per als països industrialitzats. El segon punt crític serà aconseguir un compromís per part dels països en desenvolupament per frenar el creixement de les seves emissions. En tercer lloc, caldrà arribar a un acord sobre el finançament necessari per a ajudar als països més pobres a adaptar-se al canvi climàtic i fomentar el seu desenvolupament 'net'. Finalment, el quart punt crític serà la creació d'una institució internacional per administrar aquestes ajudes.
Precisament, el tema dels ajusts al països emergents va ser tractat divendres passat pels líders de la Unió Europea. Després de dures discussions, els Vint-i-set només van ser capaços de quantificar el volum de les compensacions per l'any 2020, uns 100.000 milions d'euros anuals. Ni una paraula però, de com es repartirà finalment aquesta quantitat entre els països industrialitzats, qüestió que queda aparcada fins la cimera de Copenhaguen.
Fa unes setmanes, la Comissió Europea va calcular que entre 22.000 i 50.000 d'aquests milions haurien de ser assumits pels eraris públics dels països rics, i la resta per la indústria (a través dels ingressos del mercat de carboni). Alhora, va fixar la quantitat corresponent als països de la Unió Europea entre els 2.000 i 15.000 euros anuals. L'amplada de la forquilla a l'hora de fixar les compensacions ja és un mal indicador, però encara ho és més que aquesta proposta pot quedar en paper mullat si la UE és incapaç de convèncer els EUA i el Japó perquè se sumin a l'acord.
--
Referències:
Barcelona Climate Change Talks 2009
Ki-Moon vol que el 2010 hi hagi un nou marc polític contra el canvi climàtic (Sostenible.cat)
U.N. lowers expectations for Copenhagen climate deal (Reuters)
Obama, contra el cambio climático (El País)
Republicans plan to delay Us climate bill (COP15 News)
U.N. climate talks may need extra time in 2010 (Reuters)
La UE no cuantifica su compromiso con el cambio climático (El País)
--
Totes les notícies sobre el Barcelona Climate Change Talks 2009
