L'actuació té per objectiu frenar la salinització de la zona de la Reserva Natural Integral dels estanys
Font: DMAH
05/03/2008 - 00:00
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), amb la col·laboració de la Direcció General del Medi Natural, els Serveis Territorials a Girona del Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, executarà un projecte destinat a frenar la salinització de la zona de la Reserva Natural Integral dels estanys, que inclou la recuperació ambiental dels estanys de Vilaüt i del Tec.
El projecte, que és previst que estigui finalitzat la propera tardor, coincidint amb la celebració del 25è aniversari de la creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, consistirà en la instal·lació de diverses infraestructures per evitar la intrusió d’aigua marina, afavorir la retenció d’aigua dolça en els recs – tot sovint contenen aigua salina- i la reinundació dels dos estanys naturals que, en els darrers anys, havien perdut progressivament la capacitat temporal d’inundació.
L’actuació, que acompleix amb els mandats de la Directiva marc de l’aigua, també suposarà l’expropiació per part de l’ACA de 36 hectàrees, amb l’objectiu de frenar l’avanç progressiu de la salinització de les aigües subterrànies, conservar la fertilitat de les closes i els conreus i recuperar la biodiversitat dels dos estanys que havien estat la reserva ornitològica del Parc.
Un cop avançada la redacció del projecte, l’ACA preveu, conjuntament amb la Direcció General del Medi Natural, que es realitzi una jornada d’exposició pública i de participació a tots els sectors del territori interessats, atès que l’adquisició pública i restauració de l’estany de Vilaüt i del Tec ha estat una demanda social històrica, que alhora ha d’estar en plena consonància amb les activitats del territori que formen part de la biodiversitat de l’entorn dels estanys, com són l’agricultura i la ramaderia.
Els estanys de Vilaüt i el Tec
Les finques dels estanys de Vilaüt (Pau) i del Tec (Castelló d’Empúries) formen part de la Reserva Natural Integral del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Cal tenir present que, a Catalunya, la superfície de les reserves naturals integrals és només d’unes 1.800 ha i que el 54 % es troben als aiguamolls de l’Empordà, essent les úniques que ho són pels seus valors com a zones humides. Aquestes àrees formen part de la xarxa Natura 2000 com a zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i dins la tipologia d’espais d’aiguamolls litorals.
Als estanys i les zones humides que abasten Vilaüt i el Tec s’hi desenvolupen hàbitats aquàtics molt sensibles a l’acció dels humans. Així, la qualitat i la quantitat de les aigües queda fàcilment afectada per la contaminació per nitrats i fòsfors, així com per l’abandonament o el manteniment mecànic de recs o la transformació de l’ús del sòl. D'altra banda, la salinització ha estat un fenomen natural a la plana deltaica de l’Alt Empordà, on els escenaris hidràulics naturals s’han modificat al llarg de la història i en especial al llarg del darrer segle, per la qual cosa no tan sols és vital disposar de sistemes per frenar l’evolució d’aquest fenomen sinó també invertir el procés.
Refugi d'espècies protegides
Els estanys de Vilaüt i del Tec formen uns hàbitats molt importants per a les aus, principalment, però també per als amfibis i els rèptils, així com per a diverses espècies de mamífers i ungulats, en tant que suposen un refugi per a les espècies protegides.
De les 336 espècies d’ocells identificades als aiguamolls de l’Empordà, se’n troben 218 a Vilaüt i 182 a l’estany del Tec. D’aquestes, 80 són nidificants, tot i que algunes espècies han deixat de fer-ho als darrers anys per la pèrdua de l’hàbitat i, sobretot, quan l’estany de Vilaüt ha deixat de ser un estany d’aigua dolça. Aleshores hi nidificaven el cabusset, el martinet menut, l’ànec griset, l’ànec xarrasclet, la polla blava, la fotja vulgar o el cames llargues.
A l’estany del Tec, en els darrers anys, si a la primavera hi ha hagut aigua, algunes espècies com la fotja vulgar o l'ànec griset hi han criat, però l'èxit reproductiu ha estat nul perquè l'estany s'ha acabat assecant. A més d’acollir la colònia més important d'agró roig, l’estany del Tec és el millor nucli reproductor de boscarla mostatxuda i el boscaler comú, i fins i tot hi havia una parella de bitó que hi nidificava.
El projecte, que és previst que estigui finalitzat la propera tardor, coincidint amb la celebració del 25è aniversari de la creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, consistirà en la instal·lació de diverses infraestructures per evitar la intrusió d’aigua marina, afavorir la retenció d’aigua dolça en els recs – tot sovint contenen aigua salina- i la reinundació dels dos estanys naturals que, en els darrers anys, havien perdut progressivament la capacitat temporal d’inundació.
L’actuació, que acompleix amb els mandats de la Directiva marc de l’aigua, també suposarà l’expropiació per part de l’ACA de 36 hectàrees, amb l’objectiu de frenar l’avanç progressiu de la salinització de les aigües subterrànies, conservar la fertilitat de les closes i els conreus i recuperar la biodiversitat dels dos estanys que havien estat la reserva ornitològica del Parc.
Un cop avançada la redacció del projecte, l’ACA preveu, conjuntament amb la Direcció General del Medi Natural, que es realitzi una jornada d’exposició pública i de participació a tots els sectors del territori interessats, atès que l’adquisició pública i restauració de l’estany de Vilaüt i del Tec ha estat una demanda social històrica, que alhora ha d’estar en plena consonància amb les activitats del territori que formen part de la biodiversitat de l’entorn dels estanys, com són l’agricultura i la ramaderia.
Els estanys de Vilaüt i el Tec
Les finques dels estanys de Vilaüt (Pau) i del Tec (Castelló d’Empúries) formen part de la Reserva Natural Integral del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Cal tenir present que, a Catalunya, la superfície de les reserves naturals integrals és només d’unes 1.800 ha i que el 54 % es troben als aiguamolls de l’Empordà, essent les úniques que ho són pels seus valors com a zones humides. Aquestes àrees formen part de la xarxa Natura 2000 com a zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i dins la tipologia d’espais d’aiguamolls litorals.
Als estanys i les zones humides que abasten Vilaüt i el Tec s’hi desenvolupen hàbitats aquàtics molt sensibles a l’acció dels humans. Així, la qualitat i la quantitat de les aigües queda fàcilment afectada per la contaminació per nitrats i fòsfors, així com per l’abandonament o el manteniment mecànic de recs o la transformació de l’ús del sòl. D'altra banda, la salinització ha estat un fenomen natural a la plana deltaica de l’Alt Empordà, on els escenaris hidràulics naturals s’han modificat al llarg de la història i en especial al llarg del darrer segle, per la qual cosa no tan sols és vital disposar de sistemes per frenar l’evolució d’aquest fenomen sinó també invertir el procés.
Refugi d'espècies protegides
Els estanys de Vilaüt i del Tec formen uns hàbitats molt importants per a les aus, principalment, però també per als amfibis i els rèptils, així com per a diverses espècies de mamífers i ungulats, en tant que suposen un refugi per a les espècies protegides.
De les 336 espècies d’ocells identificades als aiguamolls de l’Empordà, se’n troben 218 a Vilaüt i 182 a l’estany del Tec. D’aquestes, 80 són nidificants, tot i que algunes espècies han deixat de fer-ho als darrers anys per la pèrdua de l’hàbitat i, sobretot, quan l’estany de Vilaüt ha deixat de ser un estany d’aigua dolça. Aleshores hi nidificaven el cabusset, el martinet menut, l’ànec griset, l’ànec xarrasclet, la polla blava, la fotja vulgar o el cames llargues.
A l’estany del Tec, en els darrers anys, si a la primavera hi ha hagut aigua, algunes espècies com la fotja vulgar o l'ànec griset hi han criat, però l'èxit reproductiu ha estat nul perquè l'estany s'ha acabat assecant. A més d’acollir la colònia més important d'agró roig, l’estany del Tec és el millor nucli reproductor de boscarla mostatxuda i el boscaler comú, i fins i tot hi havia una parella de bitó que hi nidificava.
Etiquetes:
