Rafael Mujeriego defensa l'ús d'aigua regenerada com a opció de futur per fer front a la sequera

Què ha fallat? Per què Barcelona ha arribat a la situació d'emergència? Hi ha hagut falta de previsió en la gestió de la sequera? S'han pres les mesures adequades? Se n'haurien d'haver pres d'altres? Què cal fer per no tornar-nos a trobar en una situació d'emergència per sequera? Aquestes, i moltes altres, van ser les qüestions a què el president del Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua (CUSA), Rafael Mujeriego, va haver de respondre a l'Ateneu Barcelonès, on el van convidar el dilluns 2 de juny per reflexionar sobre el suggerent plantejament: "Aigua a Barcelona: escassedat per sempre?".

Des del seu perfil marcadament tècnic, Rafael Mujeriego va anar donant algunes dades perquè fossin els mateixos assistents els que n'extraiessin les seves conclusions. En un dels únics punts en què Mujeriego es va voler posicionar va ser en la necessitat de diversificar opcions per fer front a possibles nous episodis de sequera. És a dir, que va defensar que el que cal és actuar en diversos sentits per no dependre d'una sola solució: fomentar l'estalvi, reutilitzar l'aigua, dessalar i si cal també transferir aigua dels rius.

Però més enllà de diversificar, el president del CUSA es va mostrar ferm partidari de reutilitzar l'aigua que es regenera a les potabilitzadores provinent de la xarxa de clavegueram. "Com a ciutadà", va afirmar, "crec que les decisions més controvertides (en referència al transvasament de l'Ebre o del Roine) s'haurien d'apartar i optar per altres opcions menys convencionals com la regeneració". Actualment, aquesta aigua regenerada es llença al mar directament des de les dues grans plantes que hi ha a Barcelona: la del Prat i la del Fòrum. Mujeriego va assegurar que la qualitat que té l'aigua que surt d'una regeneradora és superior fins i tot que la que baixa pel riu, i que per tant és idònia per tornar a ser utilitzada a la xarxa pública de consum.

Mujeriego es basa en l'experiència de Califòrnia i Singapur (els dos únics indrets del món on s'està fent a gran escala) per defensar aquesta opció, que va explicar que ja s'està fent a petita escala a la Costa Brava.

I va donar algunes dades econòmiques per donar més força a aquesta opció: "amb els diners que caldrien per fer en cinc o sis anys el transvasament del Roine, podríem tenir 210 milions de m³ d'aigua regenerada, i per tant no caldria ni l'aigua del Roine ni tampoc extreure tanta aigua del Ter com es fa avui en dia".

Sobre aquesta proposta, des del públic li van preguntar qui la defensa políticament. I Mujeriego va explicar que l'Agència Catalana de l'Aigua té un programa en aquest sentit, però que està aturat perquè és massa novedós perquè qui l'ha d'impulsar hi cregui i perquè la immediatesa de resoldre l'alerta de sequera el va deixar en un segon pla. El director del CUSA espera que els responsables polítics tinguin valentia per tirar aquesta opció endavant, ja que entén que és una de les millors per evitar que Barcelona torni a una situació d'emergència hídrica.

Respostes a les possibilitats sobre la taula
Sobre les altres possibilitats que s'han posat sobre la taula aquests mesos per tal de fer front a nous episodis de sequera per tal d'abastar la població barcelonina, Mujeriego va donar alguns elements per valorar-ne la pertinença:

Hem d'apostar per la dessalació?
Ha experimentat un progrés tècnic espectacular, va celebrar. Actualment el cost d'inversió en la instal·lació és de 4 euros/m³ de capacitat anual. I un cop està en funcionament la planta, costa entre 3,5 i 4 kw/m³ cada hora.

La dessalació presenta problemes ambientals tant en el punt de captació de l'aigua del mar com en l'abocament de l'aigua altament salinitzada que queda després del procés.

Transvasar aigua del Roine és una bona solució?
La inversió per fer la canonada és de 1.270 milions d'euros. I el cost energètic del transport és de 2 kw/m³ cada hora. És a dir, que és inferior a la dessalació. Però cal tenir en compte, va dir Mujeriego, que hi ha un problema de percepció social a la zona del Roine, i per tant caldria convèncer la població.

Hem d'obtenir l'aigua dels aqüífers?
Per a una població de 5,5 milions d'habitants no n'hi ha prou, tot i que és un bon recurs, considera Mujeriego. Però va alertar que a l'àrea metropolitana de Barcelona, l'aqüífer del Llobregat ja està sobreexplotat. En canvi, el del Besòs encara no, així que es pot explotar si primer es fa una inversió poc costosa per recuperar-lo, ja que actualment està contaminat.