S’accelera la lluita contra la contaminació atmosfèrica

La reunió de les administracions de l’Àmbit-40 per analitzar la decisió de la Comissió Europea de dur Espanya davant del Tribunal de Justícia de la UE pels incompliments dels límits legislats del contaminant diòxid de nitrogen, ha donat fruits. Segons el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, “el gener de 2021, quan, previsiblement situem la sentència, ja estarem complint els paràmetres en aquesta àrea. Aquest és el nostre full de ruta”. Un compliment que serà possible gràcies a l’acceleració de les mesures previstes per fer front a la contaminació”

Així doncs el Govern i les administracions de Barcelona i l'àrea metropolitana han constatat en una reunió aquest 29 de juliol la necessitat d'accelerar les mesures contra la contaminació i s'han donat 18 mesos per complir els límits europeus.

Quines mesures formen part del full de ruta contra la contaminació atmosfèrica?

• Zona de baixes emissions ZBE Rondes de Barcelona. Entrarà en vigor al gener de 2020, i permetrà treure de la circulació d’aquesta àrea fins a 124.000 vehicles que no disposen de distintiu ambiental de la Dirección General de Tráfico. "La ZBE Rondes és una de les zones de baixes emissions més grans de tot Europa, afectarà 5 municipis i al voltant de 95 km2. És 20 vegades més gran que Madrid central, ha destacat el vicepresident de Mobilitat i Transport de l'AMB,
• Un pas més: ZBE locals. A banda de la ZBE Rondes de Barcelona, l'AMB està coordinant i subvencionant el desplegament de zones de baixes emissions a escala local (conegudes com a ZBE urbanes o zones urbanes d'atmosfera protegida). En aquest cas, els ajuntaments defineixen àmbits on es regula l'accés de determinats vehicles i s'aconsegueixen així entorns pacificats, segurs i d'alta qualitat ambiental, especialment, en centres urbans i entorns vulnerables. Fins a dia d'avui s'han signat 7 convenis de col·laboració referents a les ZBE locals en municipis metropolitans, i d'altres municipis estan en procés.
• Reducció dels terminis d’implantació dels carrils BUS a la B-23 i a la C-245.Aquest tema, ha recordat el conseller està “pendent d’una signatura entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i Foment, que ha de traspassar la infraestructura i la dotació econòmica per al seu manteniment i que m’atreveixo a dir que estaran en marxa abans de finals d’any”.
• Incrementar el transport públic, amb projectes com la connexió de les línies de tramvia per la Diagonal o acabar la línia 9 del metro. Un altre plantejament és que hi hagi més vies amb carrils bus-VAO, més enllà de la C-58.
• Eurovinyeta per gestionar la mobilitat. El Govern de la Generalitat està treballant en una gestió diferent dels peatges i en un model de gestió basat en la Directiva de l’eurovinyeta. Calvet considera que “hi ha d’haver una tarifa plana, que ha de revertir en el finançament del transport públic, l’ambientalització de les flotes de vehicles i el manteniment de les vies ràpides”..
• També s’ha parlat de la tarificació de l’aparcament en funció de les emissions dels vehicles, de l’increment del transport públic i de la redacció del Pla de Mobilitat i del Pla Director d’Infraestructures, que redundaran en la millora de la qualitat de l’aire, a més de la transformació de la xarxa viària d’altes prestacions.

Cal destacar que han participat en aquesta trobada representants dels 40 municipis afectats; dels consells comarcals del Vallès Oriental i Occidental i del Baix Llobregat; de la Diputació de Barcelona; de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB); de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), del Servei Català de Trànsit; del Port de Barcelona; de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat, i de la Delegació del Govern de l’Estat a Catalunya.

Barcelona inicia converses amb l’estat per si cal implantar el peatge urbà el 2020

La tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz, ha explicat que han demanat a l’estat que els ajudi a acabar de definir la taxa o l’impost que s’aplicaria en aquest peatge urbà, donat que Barcelona no té aquesta competència. La regidora ha afegit que la ciutat “té un full de ruta” i que no deixarà caure cap de les mesures que hi ha previstes. Assegura que, al contrari, tenen previst accelerar-les o implementar-les amb més contundència.

El peatge urbà és una de les mesures que tant el Govern com l'Ajuntament preveuen implantar en cas que la Zona de Baixes Emissions no sigui suficient per reduir la contaminació a la ciutat. Calvet ha dit que cal veure com evoluciona aquesta mesura, però ha avisat que el peatge urbà no seria una iniciativa a llarg termini en cas que els resultats de la Zona de Baixes Emissions no siguin els desitjats.

Discrepàncies sobre el creixement del port i l'aeroport

També en el marc de la reunió, el Port de Barcelona ha avançat les línies mestres del seu projecte d’electrificació de les instal·lacions i l‘aeroport de Barcelona, per la seva part, ha explicat que diferents mesures per millorar els efectes del trànsit rodat que genera l’activitat aeroportuària.

Tot i això s’han mostrat discrepancies entre Generalitat i Ajuntament de Barcelona pel que fa al creixement del port i l’aeroport. Mentre el conseller de Territori i Sostenibilitat ha apostat per la necessitat de descarbonitzar tant l'activitat del Port com de l'aeroport, la tinenta d'alcaldia d'Ecologia ha insistit que cal que les dues infraestructures deixin de créixer per evitar que incrementi la contaminació a la zona de Barcelona.

Calvet ha insistit que el Govern no aposta per la reducció de l'activitat ni del Port ni de l'aeroport, mentre que Sanz ha criticat les "declaracions buides" per a la reducció de la contaminació si s'aposta, alhora, pel creixement d'aquestes infraestructures.

La Diputació de Barcelona incrementarà la prestació de serveis als municipis

La Diputació de Barcelona incrementarà el suport als municipis de l’Àmbit 40, l'àrea d'aplicació del Pla d'actuació per a la Millora de la Qualitat de l’Aire, tant per fer estudis d’assessorament i seguiment de la contaminació atmosfèrica, com també en la realització de plans de mobilitat sostenible i en la formació de tècnics municipals en plans d’educació ambiental. Així ho ha manifestat el diputat de Medi Ambient, Xesco Gomar, en la reunió de les administracions de l’Àmbit 40.

L'AMB reclama a la Generalitat actuacions urgents

"Demanem a la Generalitat, una vegada més, coresponsabilitat amb el món local i el compliment dels seus compromisos", ha exposat Antoni Poveda, qui lamenta que no és la primera vegada que es fa aquesta de petició i que recorda que ha estat l'AMB i el món local qui ha liderat la lluita contra la contaminació atmosfèrica amb mesures concretes.

En aquest sentit, des de l'AMB es demana a la Generalitat de Catalunya accelerar tot un seguit d'actuacions que es consideren imprescindibles. Concretament, la primera, el desplegament dels carrils bus-VAO d'accés a la ciutat de Barcelona: C-31–nord (de Sant Adrià a Tiana), B-23 (BCN-Molins de Rei), C-31 sud (Mas Blau-plaça d'Espanya) i C-31-C (connexió C-31/C-245/C-32). "El seu paper és fonamental per al bus metropolità a partir de l'1 de gener de 2020, quan una part dels vehicles privats no hi puguin accedir. El bus metropolità ha de ser la gran alternativa, però necessita urgentment aquestes vies d'accés", exposa Poveda, que recorda que l'AMB ha posat 20 línies de Bus Exprés i Metrobús noves en el darrer any i mig.

Com a mesura addicional, també es demana que la Generalitat habiliti una línia de finançament específic destinat a incrementar l'oferta de transport públic a l'entorn metropolità, especialment a Rodalies i al bus metropolità. "El 43 % dels ciutadans metropolitans afectats per les restriccions permanents declara que agafarà més el transport públic", explica Poveda.

Finalment, l'AMB també reclama a la Generalitat suport per acabar de desenvolupar la ZBE Rondes de Barcelona, a 5 mesos de la seva entrada en vigor permanent de dilluns a divendres de 7 a 20 h. Per una banda, l'AMB demana la necessària implantació de la senyalització d'aproximació a la ZBE Rondes a les vies d'alta capacitat. I, d'altra banda, també sol·licita una contribució per al finançament de la posada en funcionament de la ZBE Rondes de Barcelona.

Manifestació per la implantació del carril bus a la B23.

Noves accions que proposa l'AMB per complir la normativa europea

Per una banda, l'AMB proposa reconvertir els peatges existents en peatges de congestió i crear d'una empresa publica que els gestioni una vegada finalitzin les concessions a partir de 2021. L'objectiu serà dedicar els recursos obtinguts a finançar el transport públic, la xarxa de bicicletes i alternatives de la mobilitat sostenible. Seguint aquesta línia de treball, l'AMB també proposa estudiar la implantació de nous peatges de congestió a les vies d'alta capacitat d'accés a la metròpolis de Barcelona. Concretament, a l'A-2, a la C-58 i a la C-17, i que aquests siguin gestionats també per l'empresa pública.

La segona gran proposta de l'AMB és estudiar l'aplicació d'un peatge de toxicitat a la ZBE Rondes de Barcelona o al seu entorn immediat, com ja han fet amb èxit altres ciutats europees.

La tercera nova acció que proposa l'AMB és acordar un calendari d'eliminació del dièsel al parc de vehicles que circula per l'àmbit metropolità més accelerat del que preveu l'Estat, que va posar com a data límit l'any 2040.

Paral·lelament, l'AMB també proposa aplicar, impulsar i desenvolupar les alternatives de transport sostenible que ja marca el Pla metropolità de mobilitat urbana 2019-2024 i que afecten les diferents administracions. Entre aquestes accions, es troben:

• La construcció de nous aparcaments d'intercanvi de gran capacitat (park&ride) a les estacions ferroviàries de l'entorn metropolità.
• L'increment del finançament per construir la Bicivia metropolitana, que connecta amb 9 grans eixos pedalables la metròpolis de Barcelona, i estendre-la més enllà, fins que arribi a la regió metropolitana.
• Crear finançament de gran abast per a la renovació de les flotes públiques i privades, especialment del sector de la distribució urbana de mercaderies (DUM) i amb vehicles elèctrics.