Smart Urban Technologies als municipis: de l'oportunitat a la necessitat

Sostenible.cat
09/11/2011 - 00:00
Una administració més transparent per a la ciutadania i més eficient pel que fa al funcionament són els dos grans objectius de la incorporació de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) en la gestió local. Membres de les administracions públiques i experts han exposat, durant la jornada Smart Urban Technologies (SUT) celebrada al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya, com les organitzacions públiques estan adaptant un seguit de conceptes emergents. Entre aquests conceptes es troben: l'e-government, l'e-participació, l'e-administració, el social media, les eco-cities i els factory labs.  La jornada ha estat organitzada per UPC Net i s'hi ha subratllat que la digitalització dels municipis ja és no és només una oportunitat, sinó una necessitat, com es demostra en el cas de Sant Cugat on s'ha pogut reduir un 20% el consum d'aigua de reg gràcies als sensors d'humitat.

Una estratègia adequada als temps
Marc Castells
, diputat delegat d'Educació i TIC de la Diputació de Barcelona i alcalde d'Igualada ha destacat que les TIC i les Smart Cities ofereixen "integració dels serveis, simplificació de la gestió i estalvi de costos i de temps, alhora que dinamitzen les aliances público-privades". I ha subratllat que  els municipis han d'incorporar totes aquestes eines en temps de crisi "perquè possibiliten fer més amb menys".

També ha recordat que la Diputació de Barcelona proporciona recursos, formació i serveis de consulta per aquells ajuntaments que vulguin tirar endavant projectes i ha destacat el projecte e-dibam com un exemple de la tasca de foment de l'avenç de l'administració electrònica en l'àmbit local. Castells ha destacat que la nova conjuntura demana fer créixer l'alfabetització digital entre la ciutadania, "ja que no es podrà treure el màxim partit de les millores tecnològiques si no hi ha suficients usuaris preparats".

El repte de l'Open Government
Susana García
, directora general de Telecomunicacions de la Junta de Castella i Lleó, ha coincidit amb les observacions de Marc Castells sobre la necessitat de que tothom faci aquest canvi cultural. Si no és així, hi haurà obstacles per a la digitalització. En la seva opinió, la manca d'informació i de capacitats i la por a la transparència i a que la feina de l'administració estigui més exposada a l'escrutini públic són alguns dels problemes que cal superar "amb un lideratge polític fort i decidit".

Un concepte molt important és el d'Open Government que, segons García, està concebut com una nova forma de comunicació permanent i bidireccional entre l'administració i la ciutadania, mitjançant la qual s'aconsegueix la participació efectiva de les persones en els processos de decisió, col·laboració i control de l'administració. Aquesta idea es va desenvolupar la passada dècada en alguns països anglosaxons en diverses experiències i diferent grau d'èxit. La Red de Municipios Digitales de Castilla y León ha publicat un document en el què explica en detall com es pot portar aquesta filosofia a la pràctica

Susana García ha advertit que "no hi ha prou amb les eines tecnològiques i que s'ha de tenir una estructura organitzativa clara i eficaç i unes mesures que assegurin que el projecte de digitalització és sostenible a llarg termini".

Compartir informació i experiències
Rosa Castro,
directora d'Innovació i Estratègia a UPC Net ha començat la seva intervenció assenyalant que els ajuntaments encara estan lluny de poder desplegar totes les possibilitats  que ofereix el concepte  l'Open Government. Per aquesta raó UPC Net ha creat Neopolis una solució  a l'abast dels municipis concebuda per donar resposta a la modernització i millora en l'entrega de serveis als ciutadans, així com millorar l'eficiència en la gestió interna de l' organització.

Un dels elements clau que planteja Neopolis és la creació en el núvol d'una comunitat d'ajuntaments que pugui oferir serveis a la ciutadania i compartir recursos i experiències. "De manera- ha explicat Castro- que els municipis puguin anar aprenent els uns dels altres en els diferents serveis i iniciatives que van desplegant". Un aspecte molt positiu de crear aquesta plataforma és que així no caldrà que cada ajuntament hagi de fer inversions tècniques.

 Joan A. Olivares, director Gerent del Consorci Administració Oberta de Catalunya ha posat en contrast l'ambició de la legislació, pel que fa a la digitalització dels municipis, amb la complexitat que suposa portar-ho a terme. Ha posat com a exemple el fet  que, en el cas català, una gran part dels 947 municipis tenen molt poca població. En aquest context la col·laboració entre administracions esdevé una eina fonamental del que Olivares ha anomenat "model català d'administració electrònica" que es basa, en compartir la informació. Olivares ha posat damunt la taula una dada significativa: "cada notificació electrònica n'estalvia una en paper que costa 5 euros". El progrés de la digitalització de l'administració local es pot seguir en aquest lloc web.

Municipis a l'avantguarda
Representants de Barcelona i Sant Cugat han explicat les experiències d'aquests dos municipi. Manel Sanromà, Gerent de l'Institut Municipal d'Informàtica  (IMI) de l'Ajuntament de Barcelona ha esmentat el gran potencial de les  Smart cities per generar negoci i benefici pel ciutadà. Ha descrit les TIC com a "armes de creació massiva on tothom pot col·laborar" i ha posat com a exemple d'"intel·ligència col·lectiva" els mapes de google.

Sanromà ha parlar de l'estratègia l'ajuntament en aquest camp que passa per col·laborar amb CISCO la gran empresa d'Internet i la participació en el projecte europeu CITY , que pretén posar les dades públiques al servei de les empreses perquè pensin quins negocis podrien crear a partir d'aquestes dades.

Jordi Puigneró, tinent d'alcalde de Governació, Seguretat, Mobilitat i Tecnologia de l'ajuntament de Sant Cugat del Vallès, ha assenyalat que durant 20 anys la prioritat ha estat crear infraestructures al voltant de l'urbanisme. Ha continuat afirmant que "la crisi escanya les finances locals i els ajuntaments hem de prioritzar els projectes que ens serveixi per gestionar millor i estalviar recursos".

A partir del 2008 Sant Cugat ha definit un nou model de gestió que incorpora la ciutat verda (medi ambient i desenvolupament sostenible)  i la ciutat digital.  Un exemple concret de la confluència de les dues dimensions és el cas dels sensors que mesuren la humitat de la terra que ha permès estalviar un 20% d'aigua del reg, una quantitat important en una ciutat amb una gran presència de parcs.  Com a projecte immediat Puigneró, ha dit que la ciutat posarà en marxa -en proves- un carrer on s'integraran tota la tipologia de sensors possibles, i l'ha descrit com  "el primer carrer intel·ligent de Catalunya".

Miquel Matavacas, representant del Consorci Localret ha parlat de Smarts councils, expressió que remarca la importància de que els ajuntaments liderin els processos de desenvolupament de les tecnologies smart cities. El consorci Localret ajuda als consistoris a treure més partit de la connectivitat digital.

Grans estratègies més enllà del municipi
A la jornada  també s'han presentat  estratègies de digitalització de l'administració a nivell superior als municipis. Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya ha dit que en els propers anys caldrà fer arribar la fibra òptica arreu. També ha indicat que la capitalitat mundial de la telefonia mòbil a Barcelona és una gran oportunitat per fer nous experiments en aquest terreny. Un altre instrument que es vol potenciar és idigital. Es tracta d' una iniciativa per fer un pol d'innovació a Catalunya que pugui generar empreses i ocupació.

Ibon Oñate Zamalloa, director de la Fundació BiscayTIK de la diputació foral de Biscaia ha explicat que la tasca que s'està duent al País Basc està en una primera fase d'integració dels sistemes informàtics, "ja que si la informació primer no està sistematitzada i organitzada  aleshores no es pot  oferir serveis de qualitat a la ciutadania". La fundació té com a objectiu a llarg termini convertir Biscaia en referent mundial d'e-administració.

Relacionats

Butlletí