Sostenibilitat a les empreses: encara molt per fer

Fa 15 anys, l'única motivació que tenien les empreses per canviar el seu comportament ambiental era la necessitat d'ajustar-se a la legislació. Ara saben que millora la seva imatge, les relacions externes, la valoració dels treballadors i que els obre les portes a ajuts i subvencions. Però encara els hi costa decidir-se a adoptar un sistema de gestió ambiental. De tot això es va parlar dijous passat, en una jornada organitzada per la Xarxa de Recerca en Educació per la Sostenibilitat que va reunir empresaris, patronal, sindicats i representants de les universitats per debatre els canvis necessaris per aconseguir la sosteniblitat a les empreses. (Vegeu el programa complet).

Patronal i treballadors, dues visions d'una mateixa realitat
La taula rodona que va seure junts a patronal i sindicats va evidenciar les seves diferències de plantejament. Alba Cabañas, directora del departament de medi ambient de Foment, va incidir en la necessitat de poder traduir les mesures ambientals en beneficis tangibles a curt o mitjà termini. La majoria de les empreses no veuen clar quins resultats obtenen, i això els fa reticents a fer les inversions necessàries per millorar en aquest àmbit. Ángel Lozano, coordinador de seguretat i medi ambient de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), va destacar les dificultats per posar en marxa les mesures ambientals, sobretot a l'hora de conscienciar els treballadors de tots els nivells.

Per la seva banda, Aurora Huerga de CCCO, va afirmar que les empreses encara són reticents a adoptar les mesures que no són legalment obligatòries i que només es fixen en els costos inicials, sobretot en el cas de les petites i mitjanes empreses que són majoritàries a Catalunya. I va coincidir amb Dionís Oña, d'UGT, a l'hora de reclamar la figura d'un delegat de medi ambient dins les empreses, funció que ara no existeix i que sol assumir el delegat de salut laboral. 

Formació i comunicació interna, imprescindibles
Tant empresaris com treballadors tenen clar, en qualsevol cas, que l'èxit d'un sistema de gestió ambiental depèn de la implicació de tots els qui participen del procés, des dels alts directius als operaris o els professionals de la neteja -que, de fet, juguen un paper molt important. Per això la formació dels treballadors resulta fonamental, i és un dels reptes més grans per a les empreses, sobretot quan es tracta de conscienciar empleats amb baixa formació general. Però també suposa una oportunitat per millorar el diàleg intern i la participació de tots.

Així ho va explicar, per exemple, Elisabet Sesé, responsable de Gráficas Ortells, una petita empresa familiar del barri de Sant Andreu de Barcelona amb certificació EMAS, que va destacar que la formació als treballadors en temes ambientals ha obert la porta a escoltar les seves opinions i suggeriments, i ha servit com a punt d'unió i de diàleg entre tots. En el mateix sentit, Martí Puig, fundador de la petita empresa d'emmagatzematge i envasat de productes químics Cisvasa, de Barberà del Vallès, va explicar que la formació inicial va ser complicada: van haver de crear un manual propi per adreçar-se a treballadors amb un nivell general molt bàsic. Ara, però, han constatat que els coneixements sobre separació de residus, per exemple, no els apliquen només a l'empresa, sinó també a casa seva.

Els sindicats, clau en la lluita contra el canvi climàtic
El professor de psicologia ambiental de la Universitat de Surrey, David Uzzell, va presentar un estudi que estan realitzant sobre el paper dels sindicats a tot el món -amb exemples del Regne Unit, Suècia, Espanya, l'Índia, Brasil i Sud-àfrica- en la lluita contra el canvi climàtic.

Prenent com a base el paper que els sindicats nacionals i internacionals han tingut en el passat, i el fet que els seus integrants són alhora consumidors i part del sistema de producció, l'estudi considera que aquestes organitzacions laborals podrien tenir un rol fonamental en la conscienciació per aconseguir un canvi d'hàbits global.

El problema, però, radica en el conflicte d'interessos que sovint enfronta el manteniment dels llocs de treball i la defensa dels criteris sostenibles. Tot i que un canvi global de paradigma productiu podria crear noves oportunitats de feina, l'efecte no és immediat, i especialment en moments com l'actual, la por als acomiadaments pesa més que la voluntat d'exigir millores ambientals a les empreses.

Més connexió entre les empreses i la universitat
La jornada també va incloure reflexions sobre l'adaptació de les universitats a les noves demandes del món laboral en el sector de la sosteniblitat. Els centres d'ensenyament superior han creat diversos cursos de postgrau i màsters d'especialització en els darrers anys, a més d'incloure la sosteniblitat i el compromís social com a competència transversal en les noves titulacions. Tot i això, continuen constatant-se algunes mancances.

Des de les empreses es destaca que la formació és encara massa genèrica, que cal un nivell més elevat d'idiomes (i no només en anglès), i que els experts en temes de sosteniblitat necessiten també tenir certes competències en aspectes com la negociació, la comunicació interpersonal i la gestió d'equips i projectes. La solució, apuntada des d'una i altra banda, és una major immersió en el món laboral durant el procés d'aprenentatge, tant mitjançant pràctiques com amb la realització dels projectes d'investigació dins empreses reals.

La jornada va ser inaugurada pel Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, qui va destacar que la sosteniblitat ja no és una opció, sinó una necessitat per aquelles empreses que volen perdurar.