La biodiversitat és clau per definir si una zona humida es considera "de importància internacional", ja que aporta indicadors com ara la grandària i abundància relativa de les poblacions, l'endemisme, el grau d'amenaça sobre espècies o comunitats, o si la zona es fa servir com a refugi durant alguna etapa del cicle reproductiu d'una espècie. No obstant això, a nivell mundial, una de cada tres espècies de fauna que habita les zones humides està amenaçada. El cas de les tortugues és més crític; el 72% de las espècies de tortugues d'aigua dolça i 6 de cada 7 tortugues marines (que fan servir les costes durant l'època de cria) tenen algun grau d'amenaça, segons informa AccióNatura en ocasió de la celebració, aquest 2 de febrer del Dia Mundial de les Zones Humides, enguany sota el lema Cuidem les nostres zones humides - una resposta al canvi climàtic.
Quan es pensa en biodiversitat, a més de les espècies, s'han de tenir en compte els ecosistemes i les relacions entre animals, plantes i ambient. Una gestió integral de les zones humides contribueix a reforçar-les davant els canvis i les pressions, tant de origen natural como induïts per l'ésser humà, i a potenciar la seva oferta de serveis ambientals, com ara la recàrrega d'aqüífers, la purificació de l'aigua, el control de les avingudes, i, fins i tot, els usos socials, recreatius, estètics, educatius i espirituals de l'espai.
Els serveis ambientals impliquen també el control local del clima i la resistència al canvi climàtic en dos aspectes. Per una banda està la mitigació, és a dir, l'absorció dels gasos amb efecte d'hivernacle. Les torberes, manglars i aiguamolls, entre d'altres, són importants embornals de carboni. I com que els efectes del canvi climàtic ja s'han començat a notar, l'altre front està en les mesures d'adaptació. Si haguéssim de pagar per aquests serveis, això significaria una despesa de milers de milions d'euros cada any.
¿Per què es perden les zones humides?
Les zones humides són ecosistemes diversos, fràgils i vulnerables, molt sensibles a qualsevol petita alteració. Aquests espais es perden principalment a causa de la fragmentació dels hàbitats, ocasionada per la construcció d'infraestructures o l'expansió agrícola, i també a causa de l'extracció d'aigua, els abocaments de residus i la introducció d'espècies exòtiques.
A més, hi hem d'afegir les conseqüències del canvi climàtic, que afectarà a els zones humides si puja el nivell del mar, canvia dràsticament el règim de precipitacions, s'intensifiquen els fenòmens climàtics extrems o hi ha canvis en la quantitat i qualitat de l'aigua dels cursos fluvials i les escorrenties. Igualment, s'ha de prendre en compte que els canvis climàtics tindran efectes en la distribució geogràfica de les espècies, i que això pot potenciar l'avanç d'espècies invasores.
Estat de les zones humides a Espanya
El Conveni de Ramsar, a gener de 2010, ha estat signada per 159 parts i compta amb un llistat de 1.886 zones humides amb importància internacional, què equival a una superfície de més de 180 milions d'hectàrees. En territori espanyol existeixen 63 àrees incloses en aquesta llista, és a dir, més de 280 mil hectàrees (veure mapa).
De tots els països de la Unió Europea, Espanya té la major diversitat de tipus ecològics de zones humides. Aquests ambients acullen una gran quantitat d'espècies rares, endèmiques o amenaçades, i són bàsics en les rutes migratòries. Tanmateix, el seu estat de conservació no és el més adequat, ja que es calcula que la major part de la seva superfície original ha desaparegut. A Catalunya, per exemple, ocupen només l'1% del territori.
(P)
El Conveni de Ramsar
El Conveni de Ramsar és un tractat intergovernamental que serveix de marc per a l'acció nacional i la cooperació internacional per a la conservació i l'ús racional de les zones humides i els seus recursos. 18 països el van signar el 2 de febrer de 1971 a la ciutat de Ramsar (Iran), i Espanya el va ratificar el 1982. Actualment, 159 països l'han ratificat i l'han designat, per ser inclosos a la llista de zones humides d'importància internacional de Ramsar, 1.886 espais amb 185,156,612hectàrees. Amb la incorporació dels més de 200 llacs i estanys d'alta muntanya del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici el 2006 (39.979 ha), Catalunya té 4 espais naturals a la llista internacional: delta de l'Ebre (7.736 ha), els aiguamolls de l'Empordà (4.784 ha) i l'estany de Banyoles (1.033 ha).
En aquest conveni s'entén per zona humida les maresmes, els aiguamolls, les torberes o aigües rases, permanents o temporals d'aigües estancades o corrents, dolces, salabroses, salines, i també les zones d'aigües marines, la profunditat de les quals no excedeixi els sis metres.
