Vincular la cooperació a la lluita contra el canvi climàtic

El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) i la Secretaria d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya van obrir dilluns un espai de reflexió al voltant dels models de cooperació i sobre com aquesta es pot vincular a la lluita contra el canvi climàtic. El seminari, sota el nom de "Desenvolupament sostenible i canvi climàtic en un món global" va reunir des de representants del Govern de Catalunya fins a ONG i actors internacionals.

Al llarg de tota la tarda es van presentar diferents projectes, però potser el de més pes polític va ser el Programa SOSxCO₂ del Departament de Vicepresidència. Presentat per un dels seus autors –l’investigador del Tyndall Centre, Esteve Corbera- aquest projecte pretén convertir aquesta conselleria en la primera institució neutra en emissions de gasos d’efecte hivernacle de la Generalitat. "El primer pas -explicà Corbera-, va ser el càlcul de les emissions del transport aeri i terrestre del personal del Departament".

Les emissions generades per l’energia que consumeixen les seves instal·lacions no s’afegiran fins a una segona fase. Es van fer servir diferents metodologies i es va escollir els resultats "més íntegres": 639 tones de CO₂ l’any 2007. A partir d’aquí s’ha preparat un pla de reducció d’emissions basat en els incentius salarials pels empleats que emprin la bicicleta i el transport públic, la renovació de la flota de vehicles oficials i l’ús de noves tecnologies per reduir els desplaçaments. Les emissions que no es puguin evitar es compensaran mitjançant la cooperació amb el Green Belt Movement (GBM) de Kenya.

Precisament la fundadora del GBM i premi Nobel de la Pau, Wangari Maathai, va haver de disculpar la seva absència al seminari doncs l’havien convocat per participar en una comissió internacional que fa de mitjancera en el conflicte que viu actualment aquest país africà. Va fer, però, una salutació als assistents per vídeo, on va destacar la tasca que realitza una organització que des de fa 30 anys planta arbres –més de 30 milions- i té cura de les àrees boscoses. Aquestes activitats generen una mobilització comunitària que empeny Àfrica en el camí de la democratització, els drets humans i el desenvolupament sostenible. "Green Belt Movement creu que les solucions són dins Àfrica mateixa" va explicar Maathai.

(P)

L’acció política
David Minoves, Director General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària, i Frederic Ximeno, Director General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, es van encarregar d’exposar les polítiques del Govern català en aquesta matèria. El primer va assegurar que la "responsabilitat històrica i el principi d’equitat" guien les seves prioritats.

Per Minoves les solucions al canvi climàtic "no passen pels biocombustibles ni per posar en perill la sobirania alimentària ni pel mercat d’emissions", sinó que han de ser els països enriquits els qui han de "reduir el consum d’energia i altres bens". La cooperació catalana aposta per "assegurar l’accés als propis recursos" dels països del sud i "enfortir els seus actors propis" en una línia "marcadament sobiranista". Per fer possible un canvi de model, però, "cal transferència tecnològica i financera".

Ximeno va recordar una de les resolucions de la recent Cimera de Bali en que, a petició de l’Índia, es va vincular els compromisos comprovables d’emissions de CO₂ dels països emergents a l’existència d’una "cooperació comprovable" en transferència tecnològica i desforestació evitada. També va reconèixer que els governs català i espanyol havien trigat molt a l’hora de començar a adequar-se a les exigències dels Acords de Kyoto, però "la part positiva d’això" és que el Pla Català de Lluita contra el Canvi Climàtic serà "força potent".

Una espai per a la reflexió
La intervenció més crítica va venir de la mà d’Enric Royo, Coordinador del Programa de Desenvolupament de la Fundació CIDOB. La seva ponència va servir per posar en dubte la "voluntat política" per establir programes de cooperació que "interioritzin la sostenibilitat", doncs al seu parer encara està molt estesa la idea que aquesta és "antagònica al desenvolupament econòmic". "Sovint la transversalitat que en principi s’exigeix a l’element sostenibilista fa que al final, tal com passa amb la qüestió de gènere, es converteixi en un mer afegitó simbòlic".

Segons aquest investigador, aquest fet té causes i conseqüències diverses i sovint retroalimentades. Ell en va destacar l’atomització dels programes de medi ambient –"amb una PNUMA molt dèbil"-, un finançament insuficient i una societat civil encara poc mobilitzada a l’entorn d’aquestes qüestions. "Durant dècades l’única política ambiental ha estat el control de població" va carregar, i va exigir un "enfocament global" i una "coherència de polítiques" perquè la sostenibilitat deixi de ser un pedaç en un conjunt d’actuacions agressives pel medi ambient.

DUES EXPERIÈNCIES CONCRETES

Una gestió sostenible i compartida
Geòlegs del Món ha desenvolupat a Nicaragua el projecte Pixoa, mitjançant el qual sis municipis gestionen de forma coordinada la llacuna de Apoyo. Aquesta reserva natural és el centre d’una experiència exitosa de desenvolupament ecològic, amb ús sostenible dels recursos naturals i millora de la qualitat de vida d’unes comunitats que s’han hagut d’implicar directament amb el projecte perquè aquest fos una realitat.

Els boscos: font de vida i muralla contra l’escalfament
Des del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) van explicar com des de la conservació i recuperació dels boscos també es pot fer cooperació per un desenvolupament sostenible. Des del CTFC impulsen una vintena de projectes a països com Guatemala, Marroc, Líban o Costa d’Ivori, centrats, sobretot, en la gestió sostenible dels recursos forestals per reduir la pobresa.