Laurence Caramel, el periodista de Le Monde que signa l'article "L'Afrique centrale cherche à monnayer sa forêt tropicale" parla, encertadament, d'eqüació injusta. Aquest continent oblidat, desconegut, apassionant i imprescindible emet menys que l'estat de Texas, als Estats Units d'Amèrica, i en canvi és un dels més vulnerables als efectes del canvi climàtic. La precarietat de la seva economia i la dependència dels recursos primaris el converteixen en potencial víctima climàtica. La Conca del Riu Congo, amb més de 227 milions d'hectàrees, és la segona extensió de bosc tropical del planeta, just darrera la de l'Amazones. Aquest territori bigarrat i francament inestable té una de les claus del futur del planeta. La desforestació és responsable del 18% dels gasos que provoquen l'efecte hivernacle a l'atmosfera. Què passaria si la conca del Congo visqués un procés de desforestació com viu l'Amazones? Ens ho podríem permetre? No. L'impacte seria enorme. Però no només a l'Àfrica. L'impacte seria planetari. El canvi climàtic és també un canvi global, convé no oblidar-ho.
Avui comptem el que no és tangible -el CO2 n'és l'exemple més eloqüent-, i li donem un valor. La comptabilitat s'ha convertit en una ciència tan incerta com apassionant, un repte majúscul del qual depèn en una significativa part la lluita per salvar el planeta. El cas és que si comptem el cost de la contaminació... i definim uns preus que, d'acord amb un mercat d'emissions, s'han de pagar si hom emet més CO2 o equivalent del que està definit... no hauríem de comptar també el cost d'oportunitat de deixar determinats espais en pau? És a dir, no hauríem de premiar els que garanteixen que el problema no es faci més gran?
(F)
La conca del Congo no té la pressió que té el seu cosí germà, a l'altra banda de l'oceà, però... i si els 65 milions de persones que ara depenen d'aquests boscos per la seva subsistència decideixen fer-ne un aprofitament més intensiu? O si, sent més realistes, algun confús conglomerat empresarial decideix invertir-hi per extreure fusta o, posem per cas, minerals? A hores d'ara, un 6% del producte interior brut dels països de la conca prové de l'explotació forestal... en definitiva, i si augmentés aquest percentatge?Aquestes reflexions disfressades de pregunta retòrica estan rera una de les línies que, pretesament, han de formar part de l'estratègia mundial per a l'endemà de Kyoto. Els països que conserven boscos tropicals o verges han de veure reconeguda la seva feina de conservació. Així es va decidir a la conferència de Bali i així s'està discutint ara en diferents fòrums i trobades. La darrera de les quals va ser fa unes poques setmanes, a Brazzaville i n'informa, precisament, Le Monde.
Reconèixer la conservació del paisatge com un bé planetari vol dir articular ajuts econòmics? I si és així: qui en serà receptor? De quants diners estem parlant? Ja es veu que també són preguntes potents, i que no tenen resposta ràpida. Ni fàcil. A la reunió de Brazzaville es va concloure que cal afinar bé en les respostes, no sigui que la solució tingui efectes colaterals negatius, o que el plantejament concret deixi de fora les peculiaritats africanes. Al capdavall, com es calcula l'estat de salut d'un determinat sector forestal? De quines eines disposem? Per altra banda, els ajuts són genèrics o són a partir de polítiques concretes? I en aquest cas, qui les determina i com les vehicula? La història recent de l'Àfrica és la de les millors intencions, refredades per una realitat que es resisteix a la transformació.
La lluita contra el canvi climàtic té a l'Àfrica un camp de batalla decisiu. En comencem a prendre consciència, però encara tenim massa preguntes per respondre.
