Alguns economistes parlen de "creixement negatiu". Seria un eufemisme, si no fos una contradicció excessiva. Fins a tal punt s'ha identificat el creixement amb la bona salut econòmica, que parlar de decreixement resulta insuportable, no es pot ni dir, es veu. No n'hi ha per tant. En alguns casos, potser fins i tot deu ser saludable. Per aquest edulcorat camí, podríem acabar demanant una "disminució negativa de sou", vejam què passa.
Cada vegada necessitem un llenguatge més políticament correcte. Passa el mateix amb l'aigua regenerada. A Singapur en diuen "aigua nova", expressió ben inexacta: "nova" és l'única cosa que no deu ser. Trobo que "aigua regenerada" és una expressió exacta, entenedora i gratificant, però deu tenir connotacions indesitjables. Si s'ha hagut de regenerar és que s'havia degenerat, és clar, i això inquieta els esperits benpensants. Però el cert és que tota l'aigua dolça circulant és regenerada, perquè al llarg de la història ha tingut ocasió de passar per algun tracte digestiu o altre.
(F)
En tot cas, a Singapur beuen aigua regenerada artificialment, obtinguda a partir d'aigua residual pura i dura. La depuren com nosaltres, però després la microfiltren, la sotmeten a òsmosi inversa i la irradien amb raigs ultraviolats. La deixen alicatada. L'envasen, li posen etiquetes on diu "new water" i se la beuen tranquil·lament. Manierismes lingüístics a banda, em sembla admirable.Mandra vella
Fins al passat desembre (Reial Decret 1620/2007) no estava legalment permès a Espanya l'ús de l'aigua regenerada. Mentre a Singapur se la bevien, a casa nostra es considerava perillós fer-la servir per a regar. Mandra mental. O incapacitat de garantir la solvència del procés. La mandra tecnològica i la verborrea declamatòria combinen bé, però no van enlloc.
La seqüència completa en el procés domèstic és: aigua crua, tal com es capta d'aquell riu o d'aquell pou; aigua potable, tal com surt de la planta que fa l'aigua crua apta per al consum humà; aigua grisa, que és l'aigua residual no contaminada biològicament, tal com s'escola pel desguàs de la dutxa, del lavabo, etc.; aigua negra o fecal, que és aigua residual orgànicament contaminada, com la del vàter; aigua depurada, que és aigua residual, grisa o negra, un cop sotmesa a tractament i ja susceptible de ser abocada sense contaminar rius o litorals; i aigua regenerada, que és aigua depurada tractada addicionalment fins a fer-la apta per a usos humans, fins i tot els de boca quan la regeneració és completa. La seqüència industrial introdueix variants que demanen tractaments depuradors específics, és clar, mentre que el reg agrícola utilitza aigua crua, els abundosos i difusos sobrants de la qual, contaminats amb agroquímics, lamentablement no es poden recollir ni tractar.
És un panorama complex, sí. La mandra aconsella abordar-lo per la via fàcil: fer el tractament just de les aigües residuals industrials o urbanes i abocar-les, oblidar-se de les agrícoles i anar bombant més i més aigua crua. És això el que hem fet fins ara i per això necessitem tanta aigua. L'avenç tecnològic no és aplicar l'enginyeria a perpetuar aquesta insaciable grolleria extractiva. Al contrari, és espolsar-se la mandra, sofisticar i optimitzar, com a Singapur. Això seria nova cultura i eficiència. Progrés, vaja.
*Article publicat a El Periódico
