Aquest cop ja tenim a punt els vaixells que ens hauran de dur l'aigua des d'Almeria en cas que arribéssim a situacions extremes d'excepcionalitat. El trasllat d'aigua amb vaixells ja té antecedents a mitjans dels noranta quan se'n va haver de dur cap a les Balears. Es tracta d'una mesura tan aparentment absurda a ulls de la societat civil que no és d'estranyar que revifi els llunyans debats sobre el Pla Hidrològic Nacional, el transvasament de l'Ebre o el del Roine.
El Decret de Sequera del 2007 estableix 3 nivells d'excepcionalitat en funció de llindars de volum embassat d'aigua. El nivell 1 té un llindar de 270 Hm3, el nivell 2 de 145Hm3 i nivell 3 de 122Hm3. Sembla que actualment ens trobem al voltant del primer nivell, però que si no plou podríem arribar al tercer el mes de juny. O bé plou. O bé portem aigua d'altres bandes. O bé comencem a estalviar de debò. Sembla que no hi hagués altres solucions.
Segons dades de l'ACA, l'àrea metropolitana de Barcelona, amb més de la meitat de la població catalana, ha fet un esforç important de reducció del consum domèstic d'aigua passant en 10 anys des de 130 a 113 litres/persona dia. En canvi, per al conjunt de Catalunya, s'ha passat de 171 a 174 i al conjunt d'Espanya, de 146 a 166. La capacitat d'estalvi domèstic a l'àrea de Metropolitana va arribant als seus límits tot i que les Nacions Unides proposen arribar a consums de 75 litres/persona dia. Els altres consumidors no domèstics són la indústria, el comerç, els ajuntaments, l'agricultura. Sembla evident que en algun o en tots aquests àmbits hi ha capacitat d'estalvi i, si no hi és, probablement el que convé és revisar els seus models de gestió de l'aigua. Aquest és el repte que es ve posant damunt la taula cada vegada que comença el debat sobre la sequera i que, sistemàticament, s'arxiva fins la propera: la gestió integral i eficient de l'aigua.