Recursos

Durant els anys 60, i en el marc de la Guerra Freda, els Estats Units van triar les aigües d'Amchitka, una de les illes aleutianes prop d'Alaska, com a l'indret adequat per portar a terme proves d'explosions nuclears subterrànies. N'hi va haver tres: el 1965, el 1969 i el 1971. Aquesta darrera va tenir una oposició ben especial i nova en el seu temps: poc més d'una desena d'ecologistes antinuclears canadencs van dirigir-se cap a Amchitka per impedir una nova explosió nuclear. Així va néixer Greenpeace ja que la filosofia d'aquests activistes es basava en l'eslògan 'volem pau i la volem verda'.

La dada

Article
Aquesta reducció pot comportar un empitjorament de la qualitat de l'aigua, un encariment dels tractaments i un descens de la producció hidroelèctrica

El canvi climàtic podria comportar la pèrdua de fins a un 30% del cabal dels rius catalans en 60 anys, segons l'estudi Aigua i canvi climàtic, diagnosi dels impactes previstos a Catalunya, fruit del treball conjunt entre la Fundació Nova Cultura de l'Aigua i l'Agència Catalana de l'Aigua, amb la col·laboració d'experts del món científic i universitari. A mitjà termini (entre els anys 2020 i 2040), la reducció de les aportacions mitjanes als rius ja estarà al voltant del 5%, i vindrà acompanyada d'un increment de la variabilitat estacional i d'un augment de la freqüència dels fenòmens hidrològics extrems, com sequeres i riuades.

Aquesta reducció de cabals inclou la minva de les precipitacions, la pujada de la temperatura, els canvis de cobertura vegetal en àrees extenses, amb l'augment de l'evapotranspiració, i la reducció de les reserves d'aigua al sòl, amb la reducció de l'eficiència en la infiltració.