Recursos

Descobreix amb aquest interactiu com ajudar a la Mutis, la superheroina de la Setmana Sense Soroll, a dir STOP al SOROLL.

Edició presencial del Congrés Acusticat amb fira expositiva i activitats d’escolta

Els dies 25 i 26 d’abril es tornarà a celebrar una nova edició de l’ACUSTICAT, el Congrés bianual sobre el món de l’acústica catalana. Granollers, capital del Vallès Oriental, acull una edició que torna a la presencialitat i ho fa des del Teatre Auditori de Granollers, un equipament que allotjarà ponències de nivell i fomentarà la reflexió acústica en 4 sales i una fira expositiva amb solucions i eines acústiques de nivell

Un any després de la seva inauguració, el 24 de novembre va tenir lloc la sessió de tancament del Congrés Nacional d’Educació Ambiental 2020-2021. En aquesta sessió es fa un balanç del Congrés de la mà de diferents ponents que han intervingut en les diverses sessions - professionalització, recerca, reptes pedagògics, biodiversitat, el repte del clima i la cultura de la sostenibilitat - i s'estableixen línies de treball futures per consolidar una governança conjunta de l’educació ambiental a Cataunya.

Neix l'aplicació que connecta ONGs, empreses i ciutadans per a lluitar contra la crisi climàtica

Anàlisi per promoure la biodiversitat i la resiliència als parcs metropolitans

L'AMB, amb la col·laboració del CREAF, l'IERMB i el LET, ha iniciat un estudi dels boscos urbans dels parcs metropolitans. El projecte pretén contribuir al coneixement de l'estat ecològic i la provisió de serveis ecosistèmics dels boscos urbans dels parcs metropolitans, per tal de proposar mesures de gestió que permetin la seva resiliència i que promoguin la conservació de la biodiversitat.

«Evitem la pesca fantasma»: més de cent extraccions d’arts de pesca perduts en el litoral català

 

A través del projecte Evitem la pesca fantasma s’han dut a terme al litoral català un total de 123 extraccions d’arts de pesca perduts als fons marins des del 2009, moment en què va fer la primera retirada d’estris abandonats al Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, sota l’assessorament científic d’experts de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB.

En un món globalitzat l’arribada d’espècies exòtiques provinents de regions allunyades del seu hàbitat és cada cop més freqüent. El problema apareix quan aquestes espècies s’adapten al nou entorn, comencen a reproduir-se i esdevenen invasores. Per analitzar el risc que una planta o animal exòtic es converteixi en invasora i per valorar les actuacions que cal fer un cop ho és, la iniciativa EXOCAT ha publicat dos manuals específics.

L’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat engega una campanya de ciència ciutadana per elaborar l’Atles de Mamífers de Catalunya.

La proposta del 30DEB és: Pedala cada dia del mes l’abril i comparteix-ho a les xarxes socials animant a les teves amistats i seguidors a pujar a la bici.

El passat 15 de març es va presentar l'Informe "Riscos i impactes de la mercantilització de l’aigua sobre el DHAS". Va participar Pedro Arrojo, com a Relator Especial sobre el Dret Humà a l’aigua i al sanejament de l’ONU, i també es van poder escoltar les propostes des del Moviment de l'Aigua i reflexions des dels municipis i operadors públics.

La dada

Article
Aquesta reducció pot comportar un empitjorament de la qualitat de l'aigua, un encariment dels tractaments i un descens de la producció hidroelèctrica

El canvi climàtic podria comportar la pèrdua de fins a un 30% del cabal dels rius catalans en 60 anys, segons l'estudi Aigua i canvi climàtic, diagnosi dels impactes previstos a Catalunya, fruit del treball conjunt entre la Fundació Nova Cultura de l'Aigua i l'Agència Catalana de l'Aigua, amb la col·laboració d'experts del món científic i universitari. A mitjà termini (entre els anys 2020 i 2040), la reducció de les aportacions mitjanes als rius ja estarà al voltant del 5%, i vindrà acompanyada d'un increment de la variabilitat estacional i d'un augment de la freqüència dels fenòmens hidrològics extrems, com sequeres i riuades.

Aquesta reducció de cabals inclou la minva de les precipitacions, la pujada de la temperatura, els canvis de cobertura vegetal en àrees extenses, amb l'augment de l'evapotranspiració, i la reducció de les reserves d'aigua al sòl, amb la reducció de l'eficiència en la infiltració.