Recursos

La recollida selectiva encara ha de recórrer molt de camí per ser una pràctica majoritària a Catalunya. De mitjana, només el 39,9% de residus municipals van acabar al contenidor que tocava, el 2017, i fins i tot 214 municipis no van arribar ni al 30% de recollida selectiva (aquesta enquesta, amb dades recopilades per l'Agència de Residus de Catalunya, inclou els residus generats en domicilis particulars, comerços, oficines i serveis i, per tant, exclou els industrials). A l'altre cantó de la balança, 100 municipis recullen de forma selectiva més del 60% dels residus.

El lema de la Setmana Natura 2019 posa l’èmfasi en la problemàtica de les espècies exòtiques invasores a Catalunya, ja que representa la segona causa de pèrdua de biodiversitat al món, just després de la destrucció d’hàbitats naturals.

La Regidoria de l’Hàbitat Rural i la Sostenibilitat de l’Ajuntament de Lleida ha editat un fulletó explicatiu de 8 espais naturals del terme municipal, destacables pel seu valor ecològic, on s’especifica les característiques i la ubicació de cadascú d’ells, amb l’objectiu de donar-los a conèixer, ja que alguns són poc coneguts per la majoria de lleidatans i lleidatanes.

La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat ha fet l'exercici de localitzar diverses experiències de les ciutats i pobles en relació a l'Agenda 2030 i els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) en un mapa interactiu.

Els darrers anys han estat dels més càlids registrats fins ara. L'Organització Meteorològica Mundial afirma que és conseqüència de l'escalfament global causat per les activitats humanes. En aquest vídeo les Nacions Unides ens mostra les evidències que el canvi climàtic està passant davant dels nostres ulls. 

Permet comparar les fotografies del litoral català, entre l’Ampolla i Blanes, abans i després del fort onatge registrat entre el 19 i 23 d’abril

L'AMB està en procés d'aprovar el Programa metropolità de prevenció i gestió de recursos i residus municipals 2019-2025 PREMET25, el nou pla estratègic que definirà la gestió dels residus a la metròpoli en els propers anys. El consell Metropolità ja va fer-ne l'aprovació inicial el passat 26 de febrer.

Aquesta guia informa sobre tipus i característiques d’aquestes fonts d’energia renovables, les característiques d’aquests tipus d’instal·lacions, la seva demanda energètica, i l’anàlisi de la inversió en l’àmbit de diferents tipus d’explotacions agràries.

Un investigador i una investigadora estan fent la seva feina habitual…Ssssshhh…. els seguim? Aquest és l’argument d’una nova publicació, un llibre sense paraules que explica quins animals hi ha al Parc de Collserola tot seguint els rastres que deixen. El conte es complementa amb un espai web que amplia la informació present al llibre i proposa altres recursos relacionats amb la publicació.

Imatge: (C) Pixabay

L’objectiu d’aquesta convocatòria és promoure una millor governabilitat ambiental i climàtica mitjançant una major implicació de les parts interessades, incloses les ONGs, en la consulta i la implementació de polítiques. 

La dada

Article
Les temperatures han estat entre 0,5 i 1,5 ºC superiors a la mitjana climàtica a gran part del país

El Servei Meteorològic de Catalunya acaba de publicar l'avanç del Butlletí climàtic de l'any 2009, que mostra com el 2009 ha estat càlid a gairebé tot Catalunya i sec a la majoria de comarques, especialment als dos extrems del litoral i prelitoral.

Pel que fa a les temperatures, l'any 2009 ha estat un dels més càlids de les darreres dècades -només per darrere dels anys 2006 i 2003-, amb una temperatura que ha estat entre 0,5 i 1,5 ºC superior a la mitjana climàtica a gran part del país.

Quant a les precipitacions, i comparant els valors de precipitació recollida durant l'any amb la mitjana climàtica, l'any ha estat sec a la major part del país. Concretament, la precipitació acumulada ha quedat per sota del 70% de la mitjana climàtica al tram final de l'Ebre i a les comarques de l'extrem nord-est, on fins i tot hi ha alguns punts on s'ha recollit menys del 50% de la mitjana climàtica, com ara al peu de la serra de l'Albera.