Imma Jansana és paisatgista. Va començar la seva carrera a finals dels anys setanta, i fins l'any 2001 va ser arquitecta responsable de Projectes Urbans de l'Ajuntament del Prat de Llobregat. Ha rebut dos premis FAD pel passeig Marítim de Gavà i pel Mirador del Delta del Llobregat. També va ser finalista pels Jardins d'Àngel Guimerà del Prat i per les obres de consolidació de l'entorn del Mesón Gitano a l'Alcassaba d'Almeria. Ha estat finalista a la tercera i la cinquena Biennal d'Arquitectura pel passeig Marítim de Gavà i per les Basses i Mirador de la Maresma de les Filipines.
L'entrevista de Josep Enric Llebot especialista en canvi climàtic i catedràtic de Física de la matèria condensada de la UAB, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya, és la segona de la sèrie que sobre el Protocol de Kyoto Sostenible va començar el passat dia 7. Podeu accedir a la pàgina especial de la sèrie, aquí.
Carme Miralles-Guasch és professora del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma. Treballa en temes urbans, especialment mobilitat, transport i espai públic. Ha estat regidora d'Urbanisme a l'Ajuntament de Reus i diputada socialista a les Corts espanyoles durant la legislatura 2000-2004. Actualment dirigeix l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB).
Miquel Porta Serra és coordinador de la Unitat d'Epidemiologia Clínica i Molecular del Càncer de l'Institut Municipal de Investigació Mèdica (IMIM) de Barcelona i catedràtic de medicina preventiva i salut pública de la UAB. Ha estat professor en diverses universitats a Alemanya, Itàlia, Estats Units, Canadà, Brasil i Mèxic. Igualment, és autor de més de 240 publicacions en revistes de prestigi com The Lancet, Carcinogenesis o Journal of Clinical Oncology. Les seves principals línies de recerca són: l'epidemiologia clínica i molecular del càncer de pàncrees i altres malalties pàncreo-biliars; les causes i conseqüències del retard en la detecció del càncer; i l'avaluació de l'impacte sobre la salut dels Compostos Tòxics Persistents. Des de l'any 2003 presideix l'associació Científics pel Medi Ambient (CiMA).
Ramon Folch analitza la situació energètica actual i les previsions de futur, com a director de l'estudi Prospectiva estratègica de l'energia en l'horitzó del 2030 lliurat a l'ICAEN i que el govern ha tingut en compte per elaborar el Pla de l'Energia (2006-2015). Ho fa en un context marcat per l'oposició de la majoria dels grups ecologistes al nou pla energètic i amb el conflicte sobre la línia d'alta tensió de Bescanó-Baixàs com a punt més calent del debat.
El director general d'Energia, Mines i Seguretat Industrial, Josep Isern, repassa per a Sostenible els aspectes clau del Pla de l'Energia de Catalunya 2006-2015, a hores d'ara en ple procès de debat ciutadà, de cara a la seva aprovació la propera tardor. La gestió de la demanda i l'eficiència energètica es revelen com a aspectes crucials en els escenaris d'un futur delicat i incert.
Més informació, aquí
Jordi Julià Sort va néixer a Terrassa el 1959. És enginyer de camins, canals i ports per la Universitat Politècnica de Catalunya. Va començar la seva carrera professional a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya i després al servei de vialitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Des de 1990 va ser cap d'infrastructures de Rodalies Renfe a Barcelona i , de 1994 a 2004, director de projectes de transport i mobilitat a l'agència metropolitana Barcelona Regional. De gener del 2004 fins a abril del 2005 ha estat director general de Ports i Transports de la Generalitat. Actualment és director general tècnic de l'ens públic, de recent creació: Infrastructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat). En aquesta conversa Julià aporta el seu rellevant punt de vista sobre els canvis que viu, i que viurà, el ferrocarril a Catalunya.