Des que la COVID19 ens va canviar el món ha ocorregut un boom de la bicicleta a les nostres ciutats: notícies amb imatges de botigues de bicicletes buides, nous carrils bici per tot arreu, estocs esgotats ... A nivell mundial! Però tot això no es deu només a la covid19. Aquesta tendència ve de lluny i la pandèmia actual només ha accelerat el canvi en el com es realitza la mobilitat.
La pregunta ara és: Realment hi ha hagut un canvi modal? Ha crescut l'ús de la bicicleta? Vegem-ho a continuació.
Barcelona és una ciutat compacta i forma part d’una gran àrea metropolitana. Tot i que només un de cada quatre viatges a Barcelona es fa en cotxe, el trànsit motoritzat domina la ciutat a causa de la gran demanda d’espai i infraestructura. A més, falten espais verds a la ciutat, que només té uns pocs parcs.
La pandèmia i el confinament ha possibilitat el ressorgiment de la bicicleta arreu del món com un mitjà segur de desplaçament i les ciutats i pobles s’han apressat a crear més espais, mes carrils bici en detriment de l’espai dedicat al cotxe. Això ha estat possible gràcies a les actuacions d’urbanisme tàctic que l’estat d’alarma ha possibilitat. El gran repte que s’analitza a continuació és el fet de consolidar les actuacions provisionals en definitives com estan fent grans ciutats com Paris.
Segons l’informe presentat per l’Agència Catalana del Consum (ACC) sobre l'Impacte de la COVID-19 en els hàbits de consum a Catalunya en el postconfinament, a partir d’ara els consumidors seran més ètics, més responsables i també més digitals. El document assegura que la tendència del consum cap a preferències més locals i socialment responsables i la disminució del malbaratament alimentari s’han accelerat i sembla que es mantindran en el temps.
Les persones necessitem trobar vies alternatives de consum i de vida, i tenir més i millor accés al verd. Aquesta és la lliçó apresa després d’una pandèmia mundial vinculada a la globalització i la destrucció de la natura que se suma a la situació actual de crisi climàtica. Una opció interessant per donar-hi resposta des de les ciutats són els horts urbans, espais multifuncionals que proporcionen un abastiment més sostenible alhora que obren tot un ventall de vincles amb el medi ambient, la comunitat i l’aprenentatge.
La crisi del coronavirus posa d´actualitat plantejaments com els de la “vida senzilla”, el “bon viure” o la ”slow life”, que fa dècades que proposen models d'èxit i qualitat de vida alternatius al consumisme. Toni Lodeiro analitza què ens passa quan la vida frenètica s'atura i tenim la possibilitat de mirar cap a dintre, quins canvis personals i globals poden esdevenir després d'un periode de reflexió sobre la nostra vida i el món que volem.
Repassem l’acció de la Diputació de Barcelona en el suport a les polítiques ambientals en aquests 40 anys a través de 40 accions pel medi ambient i per l’emergència climàtica.
40 propostes per un futur sostenible, col·laboratiu, net, just, igualitari i verd.
En un moment crucial en la batalla contra l'ús abusiu i la mala gestió dels plàstic, la pandèmia de la COVID-19 ens enfronta a un nou repte, una major utilització del plàstic com a eina fonamental per la gestió d’aquesta crisi sanitària sense l’oblit de la problemàtica ambiental que aquest material comporta. L'autora ens explica de manera detallada com l’ús del plàstic ha ressorgit, com alguns lobbies industrials, entre ells els transformadors de plàstic, estan sol·licitant un relaxament de certs estàndards ambientals i l'impacte d'aquesta qüestió en la nostra salut i la del planeta.
Les Nacions Unides, a través del Programa de Medi Ambient (PNUMA) conviden a inspirar-vos en persones i en projectes que ja funcionen per fer del món un lloc millor.