Lord Louis Mountbatten (nasqué Battenberg, però un nom alemany no feia per a un lord...) trobà l'estora de virrei posada en aterrar a Nova Delhi el 22 de març de 1947. Colom, el 12 d'octubre de 1492, no. Mountbatten revisà les tropes de punta en blanc i al so de fanfàrries, tot i que anava a liquidar la darrera joia de l'imperi britànic. Colom, cansat i brut, es mullà la roba esparracada en saltar del bot a la Hispaniola, tot i que inaugurava l'imperi espanyol; de comitè de benvinguda, res. Mountbatten morí al seu iot (assassinat per l'IRA, això sí), respectat i superflu, ta com havia nascut i viscut. Colom, exhaust, deixà el món carregat de deutes i oblidat; encara no sabem on va néixer.
La naixença, marca. No és igual venir el món en una ciutat europea que en un poblat africà. Néixer negre i pobre en un país inventat i amb moneda del Monopoly no és la millor manera de començar la vida. N'hi ha que neixen en un bressol d'adversitats i contra corrent. Solen equivocar-se, però amb errors de la seva invenció. És més respectable que encertar-la amb invents d'altri. Però el triomf correspon als que administren la solució, en tinguin o no el mèrit. Per això hi ha tants mediocres victoriosos, perquè la majoria dels brillants neixen pobres, ja que la pobresa és estadísticament majoritària.
Els millors navegants naufragaren en rumbs equivocats mentre els pusil·lànimes que no obrien cap ruta nova se n'enreien sense sortir de port. També triomfen els mediocres astuts. Al seu llibre 'Elogio dell'imbecille', Pino Aprile fa notar que el covard torna a casa i embarassa la vídua de l'heroi mort en combat. D'aquesta manera, la covardia guanyaria terreny genètic a l'heroisme. Una observació enginyosa. Ni la heroïcitat ni la mesquinesa no es transmeten genèticament, ben cert, però l'abundància de covards i mesquins és un fet. Què ens passa?
Egoisme triomfant
La intel·ligència està deixant de ser un factor competitiu. Els intel·ligents generosos conceberen una societat igualitària i s'esforçaren per implantar-la. Els estúpids egoistes, que són els moderns covards procreadors, se n'estan aprofitant. Eleven els seus vicis consolidats a la pretesa categoria de drets adquirits i es mobilitzen a cada pas per a incrementar la irracionalitat del sistema, més inconsistent cada dia que passa.
El famós NIMBY ('not in my back yard', no al pati de casa meva) n'és un cabal exponent. Els egoistes estúpids no han proliferat especialment, em sembla, però ara són escoltats i respectats. Sempre han estat gaussianament nombrosos, de manera que la seva rellevància decisòria en un context igualitari fa impossible l'establiment de l'equitat. Per això la legitimitat democràtica, respectuosa amb l'egoisme, corre el risc d'esdevenir desencert. Un llibre ja no és un producte necessàriament respectable perquè qualsevol delinqüent publica memòries. La meravella del Google dóna accés a poc gra entre molta palla.
Els immensos volums d'informació no sol·licitada ni percebuda com a necessària que ens cauen a sobre cada dia esmussen la nostra capacitat de discerniment i donen preeminència a mediocres infatuats que ningú no té temps de desemmascarar. Els 'fils à papa' i la mediocritat egoista desbanquen la saviesa generosa. Massa Mountbatten per a tan poca aristocràcia. Moralment parlant, entengui's.
