Des d'on i com ens mirem la crisi?

No es pot entendre la realitat contemplant el món de biaix i amb prejudicis del passat
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
09/08/2011 - 00:00
No hi ha pitjor observador que el situat en la talaia equivocada. Si no veus el camp d'operacions, descrius malament la situació. Si, a més, et dominen els prejudicis, el teu relat incomplet esdevé a sobre tergiversat. Aquesta és la sensació que tinc sentint comentaristes econòmics, llegint la premsa escrita o veient telenotícies. Quin partit m'estan retransmetent? Des d'on se'l miren? Vols dir que no s'equivoquen d'esport?

Què són "els mercats"? El significat del terme s'ha desplaçat de la Boqueria als parquets borsaris. Ja sé que la borsa existeix, però avui més que mai no representa l'economia, s'ha de dir alt i clar d'un vegada per totes. Representa un espai especulatiu que, com es pot veure fàcilment, viu moments d'eufòria quan els polítics prenen decisions que no convenen a la ciutadania i cau en el pànic cada vegada que algun governant gosa agafar de debò el toro per les banyes.

Si diagnostiquem la realitat mirant només aquests famosos mercats financers i valorant les coses amb els criteris anacrònics del periclitat model desenvolupista, arribarem a conclusions extravagants. És el que passa cada dia. Anys a venir, ens costarà d'entendre tanta obnubilació. Hem saludat el creixement piramidal i merament comptable com la gran consecució de l'economia moderna. Ara que s'esfondra com un castell de cartes, els voltors continuen recollint beneficis mentre els observadors encegats clamen per un retorn a la situació que ens ha portat a la catàstrofe.

Reconvertir activitats, processos i sistemes d'avaluació per tal que a la borsa es negociïn valors i no falses expectatives, per tal que el creixement sigui el discret resultat de l'activitat econòmica i no la seva finalitat i el seu motor, i per tal que el present sigui real i no el simple pròleg fugaç d'un pretès futur virtual, serà difícil. Però imprescindible, em sembla. La sostenibilitat, més enllà de la xerrameca d'uns o de la desqualificació d'altres, és justament això.

*Article publicat a El Periódico de Catalunya

 

Socioecòleg, Director general d'ERF
Etiquetes: