La conservació del patrimoni natural no és una opció de desenvolupament, sinó que és condició sine quae non per garantir el benestar actual i futur dels qui habitem aquest planeta.
L’Agenda 2030 manifesta que no és sostenible assegurar l’accés universal a tots els serveis essencials sense fixar les causes que originen la vulnerabilitat en termes de desigualtats socials i de degradació del clima i de la biodiversitat
Igual que un virus ha modificat la vida humana tal i com la coneixíem durant, de moment, un any. El comportament dels animals en grup i en el medi natural, i no individualment en un medi domèstic humanitzat, ens posa cara a cara amb reptes que desconeixíem i que haurien de fer aflorar molts més instints col·lectius de cooperació i dependència.
Seria un gest molt oportú que Catalunya s’integrés a l’Aliança de l’economia del benestar. Així el nou Govern podria orientar les seves polítiques a partir d’indicadors socials i ambientals més solvents i fiables, i demostrar que li interessa, realment, el benestar de la nostra societat més que no pas l’evolució d’un indicador econòmic tan parcial i enganyós com el PIB.
Jane Jacobs va entendre que una ciutat no podia ser tractada com una màquina amb unes peces que fan funcions precises, sinó que és un entramat de relacions, intercanvis, interessos, i sentiments. La clau per desxifrar el misteri de la ciutat es trobava en allò que feien els individus.
Les ciutats són l’escenari del repte social, ambiental i econòmic que suposa la mobilitat sostenible. És el moment d’aplicar noves fórmules com l’ús compartit de vehicles, el foment de la bicicleta, els desplaçaments a peu o models urbanístics com les superilles; i també de promoure eixos verds i transports col·lectius electrificats.
Recordo que, quan era petita em ficava al forat d’un arbre molt vell que teníem al jardí i somniava que tancava els ulls i em transportava a un món nou ple de meravelles i nous companys. Ara que sóc adulta, que he estudiat ecologia i he après tant dels arbres, he descobert que aquest món existeix, una veritable Narnia, una realitat paral·lela: el món dels insectes.
La transició a la sostenibilitat passa també per assumir que cada regió, cada territori necessitarà un model fet a mida que no és altra cosa que una governança ambiental pròpia
Quan encara no hem vençut la pandèmia, ja estem parlant del món post-pandèmia. No té res d’estrany, des d’un punt de vista emocional, perquè volem veure el final d’aquesta etapa el més aviat possible. Però tampoc des d’una perspectiva intel·lectual perquè, quan tot acabi, està clar que algunes coses hauran de canviar en les nostres formes de vida.
Què poden fer les empreses davant del creixement econòmic per actuar en certa cautela i evitar qualsevol detriment mediambiental? Una resposta és la combinació entre la innovació i l’economia circular, com a principals vectors de transformació.