El passat 26 de gener el Govern va presentar el projecte Ciutat, territori, paisatge, una iniciativa fruit de la col·laboració entre la Direcció General d'Arquitectura i Paisatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i l'Observatori del Paisatge.
Es tracta d'una proposta interdisciplinària adreçada als alumnes i al professorat dels centres de secundària de Catalunya, que consta de materials didàctics en tres formats: una carpeta amb dotze làmines que recullen la diversitat paisatgística de Catalunya i les seves principals problemàtiques actuals, amb mapes i fotografies de qualitat; un portal web, accessible des dels llocs web del DPTOP, de l'Observatori del Paisatge i de la xarxa telemàtica d'educació (xtec); i una guia didàctica per al professorat.
La finalitat del projecte és facilitar la tasca del professorat ja que podran utilitzar els materials per complementar les assignatures que puguin tenir relació amb territori i paisatge; contribuir a l'actualització dels coneixements de l'alumnat d'ESO sobre la ciutat, el territori i la riquesa paisatgística; i conscienciar-los que la majoria d'aquests paisatges són fruit de la interacció de l'acció humana sobre el territori. Tot això en el marc que defineix el Conveni Europeu del Paisatge, pel qual s'entén que qualsevol part del territori és paisatge, tant els entorns rurals com els urbans o els periurbans.
Aquest curs 2008-2009, 450.000 alumnes de secundària, de 1r i 3r d'ESO, podran accedir al projecte, ja que el material ha estat enviat a tots els centres públics i concertats de Catalunya.
Un projecte innovador per aprendre mirant el paisatge
La presentació del projecte va anar a càrrec de Joan Ganyet, director general d'Arquitectura i Paisatge; Jaume Graells, director general d'Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d'Educació; i Joan Nogué, director de l'Observatori del Paisatge.
Ganyet va remarcar que el projecte permetrà comprendre el paisatge, la seva dinàmica al llarg del temps, i la interacció amb l'ésser humà. Segons Ganyet, el projecte pretén impulsar una nova cultura del paisatge en què els alumnes, com a futurs ciutadans de ple dret, se sentin corresponsables de l'estat dels paisatges catalans i de la seva evolució.
A més a més, Graells va destacar que els materials didàctics del projecte permetran l'aprenentatge cooperatiu a través del treball en grup dels alumnes, i que s'havia aconseguit integrar d'una manera molt encertada la transversalitat del paisatge a través d'activitats de diverses matèries i l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
Les activitats del web
Joan Nogué va explicar el funcionament del portal web, http://www.catpaisatge.net/educacio/. L'accés es pot fer de dues maneres: d'una banda, com a alumne, un cop el professor hagi enregistrat el seu grup d'alumnes a través de la xarxa telemàtica d'educació; i, de l'altra, com a convidat. Si s'accedeix d'aquesta segona manera es poden fer totes les activitats sense que quedin enregistrats els resultats.
Un cop s'accedeix al portal, apareix un mapa distribuïdor que permet triar quin paisatge es vol estudiar. A l'igual que en els materials de les làmines en paper, el web s'estructura en dotze paisatges (Barcelona, 22@; el Pla de Bages; el Baix Llobregat; la Costa Brava; la Garrotxa; el Priorat; el Tarragonès; el Vallès; la Ribera d'Ebre; el Segrià; la Cerdanya; i la Vall d'Aran) de cadascun dels quals s'haurà de respondre una pregunta d'estudi diferent.
La primera activitat serveix com una presa de contacte dels alumnes amb el paisatge que hauran d'estudiar. Se'ls demana que observin el paisatge i que cerquin uns elements que hi ha ocults en la fotografia del paisatge que es mostra en pantalla. Un cop els han trobat hauran de proposar una definició per aquest, i només si aquesta definició és prou encertada podran passar a la següent activitat.
L'objectiu de la següent activitat és descriure el paisatge, i per això els alumnes han de classificar els elements més representatius del paisatge en diferents grups i situar-los en un mapa topogràfic i un fotografia aèria. Aquest exercici permet als alumnes visualitzar el paisatge en diferents escales i des de diversos punts de vista.
A continuació, els estudiants han de cercar i analitzar els processos de canvi i evolució del paisatge al llarg del temps. Això es fa a través de dues fotografies aèries, una de més actual (2006) i una altra dels anys vuitanta (1986), que permeten analitzar els efectes de l'activitat humana sobre el territori i el paisatge.
En aquest punt, el paisatge ja està estudiat. Ara bé, l'anàlisi del paisatge no serà prou exhaustiu si no es té en compte el que opinen els agents implicats. Per això, a la quarta activitat els estudiants han de formular una sèrie de preguntes a uns personatges que apareixen en pantalla i gràcies als quals es podran fer una idea dels processos que s'estan donant en aquell paisatge.
Per últim, els alumnes han d'elaborar un informe que reflecteixi tot el que han après al llarg de les activitats anteriors. El portal recull automàticament en l'informe totes les respostes que han donat els alumnes al llarg de les activitats anteriors, tot i que es poden modificar. D'altra banda, com a darrera activitat es proposa un exercici de prospectiva a través d'un croquis que simula l'evolució del paisatge en funció dels escenaris que triïn els alumnes. L'informe es pot imprimir i queda guardat en una base de dades per tal que el professor pugui avaluar el treball dels alumnes.
Més informació: www.catpaisatge.net/educacio/
