L’objectiu de la reducció és doble: s’incrementa la seguretat en el trànsit de vehicles, ja que redueix la sinistralitat i la gravetat dels accidents, i es disminueixen els nivells de contaminació de l’aire.
La cimera del clima, la COP26 auspiciada per les Nacions Unides, se celebrarà de l'1 al 12 de novembre de 2021 a Glasgow (Escòcia), després que la crisi generada pel coronavirus COVID-19 hagi obligat a ajornar-la un any.
Reclamen que els carrers siguin per a les persones i no per als cotxes i defensen que mesures com les que ha implantat Barcelona reservant carrils per als vianants, per exemple, es queden curtes i haurien de ser permanents.
El desconfinament gradual de la població -i, per tant, l'augment de la mobilitat i la represa de l'activitat- està afectant negativament la qualitat de l'aire a les comarques gironines. I és que, des que el 4 de maig va començar la fase 0, contaminants atmosfèrics com els òxids de nitrogen i l'ozó troposfèric han recuperat els nivells habituals, previs a la situació excepcional d'aturada general a causa de la pandèmia de la COVID-19.
L’Ajuntament adequarà, com a prova pilot, nous espais per a vianants i bicicletes per garantir les distàncies de seguretat arran de la COVID-19. S’avança així, amb la posada en marxa de l‘Anella de Mobilitat Verda. Un pla d’acció de mesures que dona prioritat als desplaçaments a peu i als mitjans de transport sostenible. En aquest sentit, cal recordar que ja hi ha estudis que afirmen que la contaminació atmosfèrica agreuja la gravetat de la malaltia.
El director de Materfad ens explica que no hi ha un material màgic, sostenible i zero impacte. Cada repte requereix una solució diferent.
Aquesta entrevista pretenia trobar totes les respostes a les millors alternatives al plàstic. Però com diu l’entrevistat, Robert Thompson, director científic de Materfad. Centre de Materials de Barcelona, no hi ha material bo o dolent i no hi ha una resposta que ho resolgui tot. Així doncs, en aquesta entrevista no donarem solucions alternatives a l’ús del plàstic sinó que entendrem la importància d’escollir els materials més idonis en cada cas. I el que resulta encara més important, que el repte que realment tenim com a societat és el d’assumir canvis de mentalitat que ens permetin ser més eficients.
Aliança Residu Zero reclama unes polítiques valentes, basades en la reducció dels residuos, i recorda al Govern espanyol que la sortida d’aquesta crisi només serà possible amb mesures que situïn el medi ambient i les personaes en el centre de les polítiques.
En un moment crucial en la batalla contra l'ús abusiu i la mala gestió dels plàstic, la pandèmia de la COVID-19 ens enfronta a un nou repte, una major utilització del plàstic com a eina fonamental per la gestió d’aquesta crisi sanitària sense l’oblit de la problemàtica ambiental que aquest material comporta. L'autora ens explica de manera detallada com l’ús del plàstic ha ressorgit, com alguns lobbies industrials, entre ells els transformadors de plàstic, estan sol·licitant un relaxament de certs estàndards ambientals i l'impacte d'aquesta qüestió en la nostra salut i la del planeta.
Només les deixalles d'envasos de plàstic han augmentat un 19 per cent, i això sense comptar bosses o film d'embolicar. El material sanitari, com guants, mascaretes o bates, s'ha multiplicat per quatre i, com que no es reciclen, acaben llençats al medi natural.
