La contaminació per ozó troposfèric afecta principalment a les zones rurals, tant a la salut de les persones com dels ecosistemes
Aquest estiu, la Generalitat ha emès sis alertes de superació dels llindars de contaminació per ozó troposfèric en el territori català. És una xifra molt més tranquilitzadora que la de l’any anterior, on es va arribar a les 116 alertes. Tot i això, el problema d’arrel segueix intacte: l’ozó continua sent un dels principals gasos contaminants a l’estat espanyol, provocant les mateixes morts que els accidents de cotxe. Mentre països com França han començat a prendre mesures efectives per limitar la formació d’aquest gas durant els episodis de màxima concentració, l’actuació a Catalunya es limita a la informació als ciutadans.
Xavier Basagaña és investigador d’ISGlobal i coordinador de CitieS-Health, un projecte de ciència ciutadana sobre qüestions de salut en entorns urbans, en concret avui parlem amb ell de la relació entre contaminació atmosfèrica i la salut mental. I és que més de 300 persones a Barcelona mesuraran com la contaminació atmosfèrica afecta el seu nivell d'estrès, qualitat de la son i l'atenció. Els resultats que s'obtinguin es creuaran amb mapes de contaminació, soroll i espais verds i blaus per estimar a quanta contaminació està exposada la ciutadania i els seus efectes en la salut mental.
El European Forest Institute ha concedit a Barcelona l’organització de la conferència anual del 2022 i el reconeixement internacional. La candidatura que ha guanyat proposa la celebració d’activitats, al llarg de tot l’any 2022, que tinguin com a tema central de debat l’impacte de la bioeconomia circular en entorns urbans, que superin la tradicional dicotomia entre espais urbanitzats i espais naturals, i així definir una visió per al futur urbà del que s’anomenen «biociutats».
Ecologistes en Acció presenta l'informe 'Lindà, present d'un llegat tòxic'. L'estudi constata la continuïtat de la presència del pesticida HCH-Lindà en gairebé totes les conques hidrogràfiques en 2017 i 2018, que presumiblement continuen en l'actualitat, davant la falta d'actuacions i mesures.
La primera edició d’aquest premi honorífi crecau a tot un referent internacional del disseny acústic arquitectònic, Higini Arau. A la segona sessió del Congrés s'han posat de relleu les àrees tranquil.les i el paisatge sonor.
La gestió, el control del soroll i les mesures urbanístiques i d’infraestructures de transport han estat els eixos centrals de debat de la primera jornada del 3r Congrés d’Acústica Català, en la versió online, des de Sant Cugat del Vallès.
Aquests boscos reben més llum però menys aigua. Foto: CCBY Unsplash
Un estudi que ha comptat amb la participació de Maurizio Mencuccini, professor d’investigació ICREA al CREAF, conclou que els arbres més petits de la selva de l’Amazones podrien esdevenir la base d’un nou bosc més resistent a la sequera.
El Servei Meteorològic de Catalunyaha presentat el resultat de la projecció climàtica fins al 2050 a Catalunya que anuncia un clar increment de les temperatures i una reducció de les precipitacions. També s'ha revisat la projecció de temperatura mitjana per al període 2001-2018 feta a principis de segle XXI i es constata que l'escalfament del planeta ha superat les previsions més pessimistes.
Que la temperatura a casa nostra cada cop és més elevada és un fet. És un fet que els estius s'allarguen cap a la primavera i cap a la tardor. I és un fet que la calor és més intensa tant de dia com de nit. Cada cop serà més habitual tenir el ventilador obert o l'aire condicionat encès durant les nits d'estiu. El nombre de nits tropicals, amb mínimes iguals o superiors als 20 ºC, ha arribat a xifres mai vistes.
