L’equipament científic, amb una capacitat de 150.000 litres, reprodueix l’entorn natural del mar
El Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) inaugura, a la seva seu al port de Vilanova i la Geltrú, el primer túnel acústic d’ús no militar destinat a estudiar l’impacte sonor de l’activitat humana en els ecosistemes marins i a recuperar-ne l’equilibri acústic natural en els oceans.
S’ofereixen 15 indicadors amb resultats extrets del projecte ForESmap, que ha avaluat i cartografiat serveis ecosistèmics dels boscos catalans
La cartografia permet conèixer els boscos amb més matèries primeres, els que millor regulen el cicle de l’aigua, els que tenen més riquesa d’espècies d’aus o els que ofereixen més opcions de lleure. Un clar exemple de com el coneixement dels centres de recerca pot traduir-se en la gestió pública de les polítiques de canvi climàtic.
L'escalfament global està empitjorant la sequera del Mediterrani i això repercuteix en la interacció flor-papallona
Un estudi en el que ha participat el CREAF ha trobat que les altes temperatures i la baixa pluviositat provoquen una descoordinació entre l'època de floració i l'època de vol de les papallones. Els moments de màxima floració i d'abundància de les papallones se separen una mitjana de 70 dies i augmenten en els anys de sequera pronunciada.
Una web, materials divulgatius, una exposició itinerant i l’organització de xerrades són els principals eixos del projecte
La Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) ha posat en marxa el projecte “Caretta a la Vista”, per donar a conèixer la tortuga babaua al ciutadà en general, i donar-li eines per actuar correctament en cas de trobar-se amb una tortuga marina nidificant, amb tortugues petites sortint del niu o amb un rastre de tortuga. El projecte de divulgació científica ha sorgit arran de la presència creixent a les platges catalanes de femelles nidificants d’aquesta espècie, i de la necessitat de gestionar aquestes nidificacions. Els darrers dos estius es van produir casos en què algunes tortugues no van poder completar la posta dels ous perquè els turistes presents a la platja les van manipular, voltejar i en van fer fotografies.
L'estudi mostra com un canvi en la dieta pot portar a l'aparició d'una nova espècie
Científics de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) han descobert una nova espècie de papallona, Spialia rosae, endèmica de la península ibèrica. Es tracta d’un fet excepcional ja que a Europa no es descrivia cap espècie nova de papallona des del 1993. Ha passat desapercebuda tots aquests anys degut a que és una espècie críptica i no es pot diferenciar a simple vista de la seva espècie bessona, la Spialia sertorius. Els resultats es publiquen aquesta setmana a la revista Molecular Ecology.
La reintroducció d’aquests animals és tot un èxit malgrat la baixa diversitat genètica
Les marmotes del Pirineu, extingides fa uns 15.000 anys, es van reintroduir a diverses zones del Pirineu francès entre els anys 1948 i 1988, on ràpidament es van establir i van colonitzar gairebé tota la cara sud del Pirineu. Inicialment, es van alliberar prop de 400 marmotes fundadores, que en poc temps van arribar a formar una descendència de 10.000 exemplars. Per tant, malgrat la manca de seguiment i la baixa diversitat genètica de les poblacions estudiades la reintroducció ha estat molt reeixida i les marmotes han aconseguit colonitzar el Pirineu.
La iniciativa, pionera al Mediterrani, inspira un nou model pesquer basat en els plans de cogestió entre pescadors, científics, tercer sector i Administració.
Els resultats són fruit de la reserva de pesca que els pescadors de Roses van establir, per iniciativa pròpia, ara fa tres anys. La iniciativa, pionera al Mediterrani, inspira un nou model pesquer basat en els plans de cogestió entre pescadors, científics, tercer sector i Administració.
L’alguer de Mataró, la praderia de posidònia oceànica que s’estén davant de la costa de la ciutat, es troba en fase d’estabilitat malgrat la regressió als límits de dues de les estacions que anualment són objecte d’estudi. Aquestes són les conclusions de la campanya de seguiment del 2015, dades que es van presentar ahir a la Casa Capell en un acte presidit per la regidora d’Urbanisme, Medi Ambient i Sostenibilitat, Núria Calpe.
El Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya (GROC) ha identificat 77 espècies diferents d’aquests animals marins a la cala es Caials, al Parc Natural de Cap de Creus, durant la cinquena edició de la marató que organitza anualment per fer noves identificacions, i que es va organitzar el cap de setmana passat.
Un total de 18 exemplars de tritó verd (Triturus marmoratus) han estat alliberats en una bassa del Parc de la Serralada Litoral situada al Vallès Oriental, a càrrec de tècnics dels parcs i de la Societat Catalana d'Herpetologia. Des del 2010 s'han alliberat un total de 1.560 exemplars en aquest mateix àmbit criats ex situ.
Biodiversitat
