La qualitat de les aigües en les capçaleres dels rius del Pirineu estan patint un augment alarmant de l'acidificació natural causa de l'augment de les temperatures i el canvi climàtic, segons un estudi liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L'estudi, que ha comptat amb la col·laboració de la Universitat de Girona i de la Fundació Biodiversitat i del Ministeri per a la Transició Ecològica, adverteix que el procés està en expansió i l'augment de compostos potencialment tòxics en les aigües podria arribar a afectar a la qualitat dels recursos hídrics a les parts mitjanes i baixes de les muntanyes.
El canvi climàtic està portant un increment de temperatures i reducció de pluja. Aquests efectes poden donar lloc a vins de major graduació alcohòlica i menys acidesa. S’avaluaran 51 varietats minoritàries amb la participació de 16 centres d’investigació de tot l’Estat espanyol.
Les condicions atípicament caloroses i seques que s'han donat en alguns llocs de l'hemisferi nord han desencadenat importants incendis des de la zona del Mediterrani fins a la regió àrtica, la qual s'ha vist especialment afectada. El canvi climàtic, caracteritzat per un augment de les temperatures i canvis en els patrons de precipitació, està agreujant el risc d'incendis forestals i prolongant la temporada en què aquests es produeixen.
Cinc punts clau que has de saber per conèixer com afecta el canvi climàtic i la contaminació a Barcelona
El passat 5 de juny es va celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient 2019, una jornada destinada a conscienciar de la necessitat de protegir i millorar l’entorn que aquest any posa el focus en la contaminació de l’aire. Nou de cada 10 persones al món estan exposades a nivells de contaminació que sobrepassen els marcats com a segurs per l’Organització Mundial de la Salut. Barcelona no escapa a aquesta problemàtica global: l’aire de Barcelona supera els estàndards de l’OMS en cinc contaminants i les dades indiquen com la contaminació està tenint impacte sobre la salut de la població.
La previsió és que Londres tingui un clima com el de Barcelona (Flickr)
L'any 2050, Londres tindrà un clima semblant al que ara hi ha a Barcelona i el de Barcelona serà com el que hi ha ara a Múrcia, segons un estudi publicat a la revista "Plos One". El 77% de totes les ciutats del món experimentaran un canvi de clima que les assimilarà a poblacions que queden més al sud. La velocitat serà elevada: el desplaçament del clima serà d'entre 15 i 20 quilòmetres a l'any.
Les dades d’emissions de CO2 corresponents al 2017 indiquen que en els sectors difusos, que és on, d’acord amb la política europea, es valoren els esforços de reducció dels Estats, es van mantenir planes respecte les del 2016. Les emissions per càpita es mantenen a Catalunya en 6 tones de CO2 per persona i any, mentre que a Espanya se situen en 7 tones i, a Europa, en 8,4.
Les administracions de l’Àmbit-40 es comprometen a accelerar les mesures per complir amb els paràmetres de qualitat de l’aire exigits per la Comissió Europea en 18 mesos.
L’Ajuntament de Mollet del Vallès decretarà l’emergència climàtica a la ciutat a partir de l’1 de gener de 2020. Per fer-hi front, s’activarà un paquet de mesures urgents que se sumaran a les diferents actuacions que fa anys ja s’apliquen i que han portat a Mollet a rebre diferents reconeixements per les seves polítiques adreçades a la preservació del medi ambient com ara l’European Green Leaf.
Aquesta setmana el programa 30 minuts de TV3 ofereix una reflexió sobre el canvi climàtic i l'emergència climàtica en què ens trobem motivada per la intervenció humana sobre el planeta. Podeu accedir aquí al reportatge.
El Govern francès calcula que recaptarà 180 milions d'anuals que dedicarà a inversions en infraestructures de transports que considera més ecològiques com el ferrocarril · Espanya és reticent a un impost climàtic als avions.
La seua ampliació implica seguir apostant per una mobilitat insostenible, amb eixos diners es podria executar gran part d’una malla ciclista i per a vianants metropolitana que connectés la ciutat i els pobles entre ells, i a la vegada amb els polígons industrials i grans superfícies comercials