Els dies de la canícula ens posen cara a cara amb les nostres contradiccions. La sequera i la calor extremes desperten reflexions i pors sobre el clima i els seus canvis. Però, alhora, l’emergència es gestiona agafant un avió per anar de vacances, engegant l’aire condicionat o regant plantes i gespa
L'increment de la radiació solar que arriba a la Terra interactua amb el canvi climàtic i els seus efectes s'estan notant a tots els sistemes naturals del planeta.
Vídeo de CILMA per sensibilitzar la població de l’Espai Català Transfronterer sobre el risc de no adaptar-se al canvi climàtic, en el marc del projecte ECTAdapt
John A. Church, catedràtic en el Centre d’Investigació del Canvi Climàtic de la Universitat de Nova Gal·les del Sud (Austràlia); autor principal del tercer i cinquè informe de l'IPCC i Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en la categoria de Canvi Climàtic 2019; reconeix que les últimes dades senyalen que el nivell del mar està pujant tres mil·límetres a l’any, molt més ràpid del que es pensava. Tal i com senyala el catedràtic, sembla poc, però les conseqüències són desoladores.
El primer pas serà la constitució d’una taula de treball amb membres de la xarxa Barcelona + Sostenible, amb els grups municipals, amb la Generalitat i l’Estat. En aquesta taula de treball es declararà l’emergència climàtica a la ciutat de Barcelona i s’impulsaran les mesures més urgents per posar-les en marxa en un termini curt de temps.
Incendis com el de la Ribera d'Ebre o onades de calor com l'actual seran més probables degut a les condicions climàtiques, però també a la gestió que es fa dels boscos i a la manca d'adaptació de les ciutats i els habitatges. El clima condicionarà i de manera molt important, però la manca d'adaptació serà clau.
La sequera és la principal causa del gran descens del nombre de papallones i del retrocés d'ocells, sobretot d'alta muntanya, a Catalunya. Així ho apunten investigadors de l'Institut Català d'Ornitologia i del Museu de Ciències Naturals de Granollers, a partir de les dades de seguiment d'aquests animals durant 15 anys. .
A través d’una història de ficció basada en fets i dades reals, calia familiaritzar-se amb conceptes com ara: Quines són les causes del canvi climàtic? Quins són els efectes de l’escalfament global? Com ens hi podem adaptar? Com podem mitigar-lo? Tot plegat, necessitava un intens treball en equip i de manera col·laborativa.
L'entitat recorda que l'Eixample és el districte més poblat de la ciutat i un dels que superen habitualment els nivells de contaminants recomanats per l'OMS
Feia més fred abans que ara? Plovia igual? El projecte ‘Testimonis del Clima’ recull aquesta memòria meteorològica de la ciutat. A partir de diverses entrevistes amb gent gran que pogués parlar del temps entre els anys 1940 i 1965 l’Ajuntament, amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona, va recollir dades fent enquestes als casals i va produir el documental ‘Testimonis del Clima’ que recull com ho van viure cinc veïns i veïnes de la ciutat: Manel Sunyer, Isidre Amat, María Vicente, Valeriana Domínguez i Maria Comas. El documental contrasta els seus records i vivències personals amb les dades i el coneixement de la universitat i posa evidencia que el canvi climàtic és una realitat.