L’acció coincideix amb la celebració de la Setmana sense Soroll i es realitzarà als districtes de Gràcia i d’Horta-Guinardó.
Del 25 al 29 d’abril tindrà lloc la primera edició d’enguany de la campanya de sensibilització pel soroll dels ciclomotors i motocicletes als districtes de Gràcia i d’Horta-Guinardó. L’acció busca sensibilitzar i conscienciar sobre la necessitat d’afavorir el civisme i les bones pràctiques en la conducció d’aquests vehicles per a reduir la contaminació acústica.
Adrià Arenas ha treballat com a llibreter i, entre les seves aficions, destaca planejar rutes amb bicicleta arreu del territori. Actualment es dedica a la recerca de ciutats més sostenibles i creu fermament en la bicicleta com l’eix vertebrador de tots els canvis que avui necessiten els espais urbans. En aquesta conversa amb Sostenible explica els punts més importants de l’estudi Análisis de uso de los carriles bici de Barcelona, recuento según perfiles del qual n’és coautor.
Els diversos estudis que hem anat publicant des de fa més d’una dècada ens han permès estimar la magnitud de l’impacte de la contaminació atmosfèrica sobre la salut: a Barcelona es produeixen cada any més de 500 morts prematures, més de 2.000 casos de malaltia severa i més de 1.000 casos d’asma infantil. No es tracta d’una simple millora: es tracta d’una emergència de salut humana.
Hi ha persones que poden veure un camí quan encara és fosc per tothom, i són capaces de moure terra i cel per seguir-lo. Són els pioners. En el camp del malbaratament alimentari, aquesta persona ha estat Paco Muñoz.
Aquesta reflexió de Míriam González Domínguez retrata una persona compromesa i entusiasta que ens va despertar a la rellevància d’aquest problema socioambiental i va semblar consciència per posar-hi fre. Les llavors que va plantar encara floreixen.
La pandèmia ha amplificat altres crisis globals com l’ambiental, la de valors o la psicosocial, que tenen la seva arrel en els efectes del neoliberalisme.
L'aposta per consumir de proximitat no ha de ser només per reduir el transport, ha de ser també per tenir un control i una influència sobre com es produeix l’aliment, les condicions socials i les tècniques de cultiu sostenible que com a consumidors hem d’exigir i de les quals n’hauríem de tenir més informació.
El model alimentari actual és responsable del 21-37% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Però aquest sistema dominat per les grans indústries i per un sistema alimentari globalitzat, ens genera també –i de ben segur que ens generarà- conflictes socioambientals arreu del territori. Quins son aquests focs? En aquest reportatge n’analitzem alguns.
Després de 26 conferències és raonable pensar que el model de concertació per resoldre la crisi climàtica està caducat. Els èxits dels noranta ara esdevenen divergències notables. Per moltes mesures que se subscriguin, l’incompliment o els ajornaments de terminis estan a l’ordre del dia. Per tant, què hem de fer?
Contaminació
