El protocol estableix les bases per a la creació d'un marc de col·laboració entre l'Ajuntament, el teixit empresarial local i les entitats signatàries per intercanviar informacions i experiències que ajudin a la creació de comunitats energètiques. La durada d'aquest protocol és de dos anys, prorrogable a dos més, i el seguiment anirà a càrrec d'una comissió que es reunirà cada sis mesos.
El projecte de la Comunitat Energètica Local de Caldes de Montbui arrencarà al març del 2022
El regidor Jordi Martín al costat de les plaques fotovoltaiques d’un equipament municipal de Caldes. Autor: Jordi Martín
Jordi Martín, regidor d’Acció Climàtica de Caldes de Montbui, ha liderat un projecte per a implantar la Comunitat Energètica Local (CEL) del municipi. Arran d’una proposta ciutadana sorgida durant l’elaboració del Pla d’Acció Climàtica, aquesta iniciativa oferirà als ciutadans la possibilitat de produir i consumir energia fotovoltaica, reduint el cost de la despesa elèctrica i retallant l’impacte ambiental de l’energia convencional.
L'AMB instal·la tres calderes de biomassa que escalfaran l'aigua i calefactaran una escola, una comissaria local, un complex escolar i esportiu i altres edificis municipals. La inversió, d'1,1 milions d'euros, s'integra en el Programa d'actuacions en paisatges naturals i urbans de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
L’Ajuntament del Prat de Llobregat organitza una formació, en el marc de la Xarxa ‘Al Prat, escoles més sostenibles’, dirigida als docents cada curs escolar. Aquest curs 21/22 es treballa la metodologia de la indagació científica amb continguts ambientals.
Un conveni signat amb el consorci d’aquest espai permetrà fer un salt d’escala en la transició energètica, ja que fomentarà projectes que vagin més enllà de l’autoconsum individual i que siguin també comunitaris.
El projecte Energia Solar per a Tothom és una solució col·lectiva que busca l’apoderament comunitari i fomentar la cohesió social, per reduir els casos de pobresa energètica. L’element innovador del projecte és el fet que les famílies en situació de vulnerabilitat participen d’una instal·lació fotovoltaica pública, donant-los accés a l’energia renovable, a través d’un sistema de facturació social. El projecte l'han dut a terme l’Agència Local de l’Energia d’Osona, el Consorci de Serveis Socials i l’Associació Ecoserveis.
A través del Programa sectorial d’actuacions per a fer front a l’emergència climàtica, que preveu ajuts pel 2022 i el 2023 a tots els ajuntaments de la província. Els municipis podran invertir en energia renovable i en millores de l’enllumenat públic i de la recollida selectiva de residus.
Aigües de Reus utilitza l’energia elèctrica que genera a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) per a la recàrrega de la seva flota de vehicles elèctrics, en seguiment dels principis més bàsics de l’economia circular.
L’àmbit de Qualitat Urbana de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ha impulsat un pla d’implantació de LEDS que dedica especial atenció als barris. La instal·lació de la nova tecnologia permetrà estalviar a la ciutat 670 MWh a l’any.
La pandèmia ha amplificat altres crisis globals com l’ambiental, la de valors o la psicosocial, que tenen la seva arrel en els efectes del neoliberalisme.
L'Ajuntament de Terrassa ha aconseguit reduir gairebé el 80% (78,9%) del consum energètic anual de l'enllumenat públic a través de la renovació amb llumeneres de tecnologia LED. Aquesta mesura, acció principal del projecte Terrassa Energia Intel·ligent (TEI), ha aconseguit estalviar 12.499.682 kWh anuals, passant dels 15.663.723 kWh als 3.164.041 kWh, el que equival a una reducció anual de 1.874,95 Tones de CO2.
Energia
