OFEGATS EN PLÀSTICS

Ens ha fet la vida més còmoda i higiènica. És un supermaterial, fill de la civilització fonamentada en els combustibles fòssils. El plàstic, el tenim a tot arreu, ja no sabríem viure sense ell. L’abús d’aquest material, i la toxicitat que representa, sobretot pels plastificants, afegits químics per millorar la seva prestació, han creat un greu problema ecològic que està afectant ecosistemes i la salut animal i humana. La crisi de la COVID-19 ha requerit augmentar el seu ús, en un moment on institucions i ciutadania semblaven convençuts de posar límits a la seva utilització. En aquest especial tractem d’aportar algunes mirades sobre aquesta problemàtica i el repte que suposa.

També consultable en format butlletí.

Entrevista
El director de Materfad ens explica que no hi ha un material màgic, sostenible i zero impacte. Cada repte requereix una solució diferent.

Aquesta entrevista pretenia trobar totes les respostes a les millors alternatives al plàstic. Però com diu l’entrevistat, Robert Thompson, director científic de Materfad. Centre de Materials de Barcelona, no hi ha material bo o dolent i no hi ha una resposta que ho resolgui tot. Així doncs, en aquesta entrevista no donarem solucions alternatives a l’ús del plàstic sinó que entendrem la importància d’escollir els materials més idonis en cada cas. I el que resulta encara més important, que el repte que realment tenim com a societat és el d’assumir canvis de mentalitat que ens permetin ser més eficients.

Reportatge

En un moment crucial en la batalla contra l'ús abusiu i la mala gestió dels plàstic, la pandèmia de la COVID-19 ens enfronta a un nou repte, una major utilització del plàstic com a eina fonamental per la gestió d’aquesta crisi sanitària sense l’oblit de la problemàtica ambiental que aquest material comporta. L'autora ens explica de manera detallada com l’ús del plàstic ha ressorgit, com alguns lobbies industrials, entre ells els transformadors de plàstic, estan sol·licitant un relaxament de certs estàndards ambientals i l'impacte d'aquesta qüestió en la nostra salut i la del planeta.

Notícia

Espanya s'ha sumat a Brussel·les al Pacte Europeu dels Plàstics, una iniciativa amb l'objectiu d'accelerar la transició cap a l'economia circular en l'àmbit dels plàstics, eliminar els residus plàstics de l'entorn, reduir l'ús innecessari del plàstic i apostar per la innovació en la reutilització i reciclatge del plàstic.

Reportatge

Una tortuga ofegada per una bossa de plàstic o amb una palleta travessada a la boca, una ‘illa’ de plàstic surant pels oceans o peixos amb ‘microplàstics’ a l’estómac: això és el que omple titulars de diaris i notícies que ens alarmen sobre un material que no només s’acumula al medi sinó que també es bioacumula a les nostres cadenes tròfiques. La problemàtica del plàstic ens és coneguda, visible i comprensible: ens afecta directament i ens preocupa. Ens plantegem què podem fer al respecte, si depèn de nosaltres, com hem arribat fins aquest punt. Intentem respondre pas a pas totes aquests qüestions sense entrar en tecnicismes ni massa dades.

Entrevista

Llicenciada en Biologia per la Universitat de Granada i Màster en Gestió Marina per la Universitat de Dalhousie, Alba García és la responsable de la Campanya de Plàstics en Greenpeace Espanya. Al davant té un repte gran, però també una cojuntura favorable, ja que per primera vegada la ciutadania ha començat a percebre les dimensions de la problemàtica dels plàstics, i com realment afecta la seva salut i la del planeta. Però tot i l'impacte d'aquesta problemàtica, no sempre tenim els conceptes clars, ni estem encertats en les solucions. Alba ens ajuda a clarificar i afinar el repte i les solucions.

Notícia

L'Ajuntament de Barcelona s'ha compromès amb la reducció del plàstic d'un sol ús i ha constituït la Taula Plàstic Zero amb entitats ecologistes, universitats, escoles, instituts i empreses municipals. És per això que, en el marc de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, l’Ajuntament ha decidit impulsar la campanya PlàsTICS, amb l’objectiu de conscienciar sobre l’impacte dels nostres petits gestos i hàbits quotidians sobre la problemàtica generada pel consum de plàstics d’un sol ús.

Article

Segons un informe elaborat per l'ONG WWF, la regió del Mediterrani és la quarta productora de plàstic del món. En total, genera uns 24 milions de residus plàstics cada any i l'equivalent a 33.800 ampolles d'aigua es llencen cada minut al mar.

Notícia

Un dels nous plàstics biodegradables que s'utilitza en l'actualitat com a alternativa als tradicionals allibera nanopartícules que provoquen efectes tòxics sobre organismes d'ecosistemes aquàtics, segons conclou una investigació que publica la revista "Environmental Science: Nano".

Opinió

Només a la part superficial del Mediterrani (fins a 20-25 centímetres de fondària) hi ha flotant unes 1.455 tones de residus plàstics. Al ritme actual de producció i abocament de residus, l’any 2050 el pes dels plàstics acumulats a l'aigua marina serà superior al pes de tots els peixos del planeta.