Amb l'objectiu d'ajudar a reduir la despesa energètica de les empreses i fomentar millores en el camp de la reducció d'emissions i l'eficiència en la gestió de residus, l'Ajuntament de Sant Fruitós del Bages ha posat en marxa la segona edició d'un servei gratuït d'assessorament a les empreses pel que fa a la gestió energètica i de residus.
L’Ajuntament de Reus impulsarà la creació d’una comunitat energètica de fins a 6,2 MWp de potència al polígon Reus que aprofitarà les cobertes d’edificis públics i privats per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques que podran subministrar energia als edificis municipals i a les empreses instal·lades al polígon, en un radi de 500 metres, i aprofitar l’excedent per a produir hidrogen verd.
Rubí Brilla ha coordinat el primer projecte d’autoconsum compartit d’energia en un polígon industrial a tot l’Estat. Aquesta ha sigut una de les fites més importantes d’aquesta entitat municipal que des de fa 10 anys treballa per ser un referent per l’estalvi, l’eficiència i l’ús de renovables en l’àmbit local. Marta Morera, responsable tècnica de Rubí Brilla ens explica aquesta experiència i com es vol continuar treballant per l’autoconsum a la ciutat.
Què és realment una comunitat energètica? Més enllà de compartir unes instal·lacions d’energies renovables? Gil Salvans tècnic de l’agència local d’energia d’Osona, clarifica aquest concepte, com a peça clau en la democratització de l’energia i la transició energètica, i aborda en aquesta entrevista els reptes i els obstacles, principalment la manca de definició de marc legal. Malgrat les barreres tècniques, insisteix que cal valentia política davant els interessos empresarials, i que cal difondre entre la ciutadania que l’autoconsum és viable.
Helena Badger és assessora legal de Holaluz, comercialitzadora d'energia verda que ha aposta fermament per l'autoconsum domèstic. En aquesta entrevista ens parla del que assegura és una explosió de l'autonsum a Catalunya, els temps d'amortització de les inversions i les opcions, com ara les subvencions o bonificacions fiscals, que poden tenir els consumidors per fer realitat aquesta opció.
Avui, segons les dades de la Generalitat hi ha 50 instal·lacions d’autoconsum compartit (de les més de 10.000 que hi ha en total), i la majoria no han pogut veure encara reflectits els seus estalvis en una factura.
L’autoconsum col·lectiu és clau per poder implantar massivament l’energia solar fotovoltaica als nostres habitatges. És una oportunitat per maximitzar l’ocupació de les cobertes disponibles i hauria de permetre aprofitar al màxim l’energia generada. Són instal·lacions tècnicament senzilles i de ràpida execució i suposen estalvis econòmics i energètics pels consumidors, que d’aquesta manera contribueixen activament a la transició energètica i a la lluita contra el canvi climàtic.
Les sessions dels seminaris tècnics sobre transició energètica al món local de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat han permès conèixer diversos projectes de comunitats energètiques que es comencen a fer realitat i també el paper que els ens locals hi juguen en cada cas.
L'Ajuntament de Lleida, a través de l'Agència d'Energia de Lleida, dona suport a les instal·lacions solars fotovoltaiques en edificis plurifamiliars, indústria i també en instal·lacions d'autoconsum compartit en edificis plurifamiliars.
Rupià, Cellera de Ter i Amer, activen les primeres Comunitats Energètiques a Catalunya, amb el lideratge de la Diputació de Girona. Seran comunitats basades en instal·lacions amb autoconsum compartit.
L'Aula Ambiental de la Sagrada Família va organitzar, el passat 4 de març una sessió virtual per presentar experiències d’autoconsum compartit a la ciutat, i més concretament a l'Eixample.
L'Ajuntament de Lleida, a través de l'Agència d'Energia de Lleida, dona suport a les instal·lacions solars fotovoltaiques en edificis plurifamiliars, indústria i també en instal·lacions d'autoconsum compartit en edificis plurifamiliars.
