emergència climàtica

Reportatge

Als Pirineus cada vegada hi ha menys disponibilitat d’aigua, es constaten canvis en la biodiversitat vegetal i animal, és evident que la línia del bosc ascendeix per establir-se en zones ocupades abans només per prats, i es viu una nova realitat social als petits nuclis i pobles. En aquest escenari, les glaceres són un paradigma innegable: l’augment de la temperatura els afecta de manera crítica.

Article

En concret, durant el 2020 es van emetre 2,7 milions de tones de CO2, mentre que el 2019 van ser 3,6. D’aquesta quantitat, 330.090 tones corresponen a l’estalvi de consum energètic, tant el domèstic, l’industrial com el comercial i de serveis. Una baixada, no estructural, que ha ajudat a assolir el 42% dels compromisos de reducció fixats per a l’any 2030. Aquestes són unes de les principals dades de l’Informe de l’emergència climàtica a Barcelona 2020.

Notícia

Tot i que la pandèmia va fer caure dràsticament les emissions, la tendència dels darrers anys apunta que s’hauria arribat igualment a l’objectiu, tot i que de forma més ajustada. Una primera estimació del Departament d’Acció Climàtica apunta a una reducció de les emissions de més del 12% respecte del 2019, d’un 33% per sota dels valors del 2005 i, per primera vegada, inferiors als nivells del 1990.

Article

Per primer cop s’ha quantificat la petjada de carboni que genera l’alimentació a la ciutat de Barcelona. Un estudi elaborat per Barcelona Regional, amb la col·laboració d’Inèdit, exposa que el consum de begudes i aliments a la ciutat (incloent-hi la producció, l’envasat i la distribució i, per tant, també tenint en compte les emissions generades fora de l’espai geogràfic de la ciutat) suposa l'emissió de 2,5 milions de tones anuals de diòxid de carboni (CO2).

Article

L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès organitza un cicle de documentals i debats sobre emergència climàtica i alimentació. L’objectiu és  donar a conèixer les seves causes i conseqüències i donar eines per lluitar-hi.

Opinió

El sentiment global és que vivim en una època de catàstrofes víriques i climàtiques. Superant el dol pels que hem perdut i pel que hem perdut, cal anar superant l’estadi de depressió i passar a l’acceptació i l’acció. Cal anar pensant com transformem el llegat que deixarem. 

Entrevista

Bárbara Peris és regidora de platges, turisme i cohesió territorial a l’Ajuntament del Vendrell. Formada en turisme, assumeix ara la responsabilitat que el litoral continuï sent font de salut i recursos econòmics pel seu municipi, davant l’amenaça del canvi climàtic. Va ser la impulsora de la Taula de Municipis per un Litoral Sostenible, i en aquesta entrevista ens parla dels objectius i accions que aquesta unió d’ens locals està posant en marxa.

Article

Les ciutats agrupades a la xarxa C40, entre les quals es troba Barcelona, han presentat a la Cimera Mundial del Clima de Glasgow una campanya que vol aconseguir disminuir l’ús de carboni per prevenir amenaces futures, crear llocs de treball dignes i promoure un creixement inclusiu i sostenible.

Notícia

Quan comença la segona setmana de la COP26, el primer esborrany de text de la declaració final de Glasgow no conté cap menció a l'eliminació progressiva dels combustibles fòssils, en contra de les indicacions dels experts. Normalment, el primer esborrany és relativament ambiciós i es va afeblint la segona setmana. "Que el primer esborrany sigui tan feble no augura res de bo", diuen des de Greenpeace.

Notícia
El col·lectiu Fridays for Future s'ha reuint a la plaça Lluís Millet després d'un any d'aturada a causa de la Covid / Foto: Cugat Mèdia

El col·lectiu Fridays for Future s'ha reuint a la plaça Lluís Millet després d'un any d'aturada a causa de la Covid / Foto: Cugat Mèdia

Des del col·lectiu volen que nous joves prenguin la veu a Fridays for Future, i és per això que a partir d'ara volen potenciar la difusió dels actes i manifestacions, que tindran lloc cada dos divendres, i combinar-les amb les xerrades als centres escolars.

Article


Ada Colau, juntament amb els alcaldes de Londres i París, encapçala la taula de ciutats referents en la lluita contra l'emergència climàtica a la 26a Conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic que tindrà lloc a Glasgow de l'1 d'octubre al 2 de novembre. La trobada és una oportunitat per enfortir les xarxes de cooperació entre ciutats i generar una transformació real que canviï el futur del planeta.

Opinió

El que podem assegurar és que la COP26 elevarà una vegada més les pressions sobre els nostres polítics per actuar amb valentia, anteposant l’evidència científica sobre el canvi climàtic i la salut de les persones als interessos econòmics i partidistes. Veurem si les pressions per uns i altres bàndols tenen l'efecte tan desitjat com necessari en els acords i podem celebrar que Glasgow 2021 no passa al calaix de la irrellevància.