Les dades obtingudes gràcies a la ciència ciutadana mostren que les platges de Barcelona acullen 103 espècies de peixos, una d’elles invasora, i també és refugi d'altres protegides, com els cavallets de mar.
Un estudi de ciència ciutadana detecta una alta quantitat de microplàstics a les zones de bany catalanes
Membres del Grup de Recerca Consolidat (GRC) en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, amb la col·laboració de la delegació espanyola de l’ONG Surfrider Foundation Europe, han estudiat les quantitats i les característiques dels microplàstics a la costa catalana. Aquesta recerca ha estat possible gràcies a una iniciativa de ciència ciutadana en què persones voluntàries han recollit gairebé 25.000 microplàstics amb xarxes especials arrossegades per embarcacions sense motor.
«Evitem la pesca fantasma»: més de cent extraccions d’arts de pesca perduts en el litoral català
A través del projecte Evitem la pesca fantasma s’han dut a terme al litoral català un total de 123 extraccions d’arts de pesca perduts als fons marins des del 2009, moment en què va fer la primera retirada d’estris abandonats al Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, sota l’assessorament científic d’experts de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB.
Descriure aquesta activitat metabòlica, especialment en aigües profundes de l'oceà, té importants implicacions en el cicle biogeoquímic de l'Hg, ja que aporta informació sobre les raons per les quals s'incrementen els nivells de metilmercuri i, en última instància, pot ajudar a entendre millor les cadenes tròfiques marines i com afecta el mercuri als diferents nivells de la cadena i a la salut humana.
L’Ajuntament de Roses (Alt Empordà) i la Universitat de Girona (UdG) han renovat l’acord d’impuls a la recerca i conservació dels ecosistemes marins, vehiculada amb la Càtedra Oceans i Salut Humana. Creada el 2017, vol protegir els hàbitats marins més fràgils i les espècies més vulnerables i fer que l’economia blava -és a dir, basada en el mar- sigui sostenible. El conveni renova l’acord entre les dues institucions per quatre anys més i l’Ajuntament de Roses dobla l’aportació a la càtedra fins als 38.000€, permetent contractar un investigador.
Un equip de recerca de l’ICTA-UAB conclou que la diversitat de tècniques i mètodes per estudiar la contaminació dels mars i els oceans per microplàstics limita el coneixement actual d'aquest greu problema ambiental i que, probablement, els nivells d'aquests contaminants a la Mediterrània són superiors als estimats. L’estudi, publicat a Environmental Pollution, destaca la importància de definir un marc comú de mètodes i resultats per caracteritzar l'ampli espectre dels contaminants plàstics a la mar Mediterrània i el seu impacte.
Eli Bonfill és oceanògrafa i divulgadora científica marina a Placton Divulgació, una empresa de serveis de divulgació i consultoria marina que va néixer el 2012. Anys més tard, van impulsar Plàncton Diving, un centre de submarinisme i snorkel, on formen en aquestes dues disciplines i a més, també participen en projectes de ciència ciutadana i ofereixen activitats a escoles.
Bárbara Peris és regidora de platges, turisme i cohesió territorial a l’Ajuntament del Vendrell. Formada en turisme, assumeix ara la responsabilitat que el litoral continuï sent font de salut i recursos econòmics pel seu municipi, davant l’amenaça del canvi climàtic. Va ser la impulsora de la Taula de Municipis per un Litoral Sostenible, i en aquesta entrevista ens parla dels objectius i accions que aquesta unió d’ens locals està posant en marxa.
L'últim episodi de mortalitat registrat al Mar Menor ha fet saltar totes les alarmes sobre una situació crònica de degradació de l'ecosistema de la llacuna. Júlia Martínez, directora de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, explica quines són les mesures necessàries per recuperar l'equilibri ecològic a la llacuna costanera salada més important d'Europa.
Els regidors i regidores de Platges de la Taula de Municipis Litorals, des de Sitges fins a Vandellòs i Hospitalet del Infant, han signat una declaració d'intencions en la que manifesten la necessitat de gestionar de forma conjunta sostenibilitat ambiental i salut.
La investigació, publicada a la revista ‘Nature Communications Biology’, constata que les praderies mostren lesions greus i permanents als òrgans sensorials després d’haver estat exposades a soroll antropogènic.
