Mar

Article
«Evitem la pesca fantasma»: més de cent extraccions d’arts de pesca perduts en el litoral català

A través del projecte Evitem la pesca fantasma s’han dut a terme al litoral català un total de 123 extraccions d’arts de pesca perduts als fons marins des del 2009, moment en què va fer la primera retirada d’estris abandonats al Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, sota l’assessorament científic d’experts de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB.

 

Notícia
Imatge del bacteri Alteromonas mediterranea ISS312 creixent en un medi amb metilmercuri obtinguda per microscòpia electrònica de transmissió / ICM-CSIC i UAB

Descriure aquesta activitat metabòlica, especialment en aigües profundes de l'oceà, té importants implicacions en el cicle biogeoquímic de l'Hg, ja que aporta informació sobre les raons per les quals s'incrementen els nivells de metilmercuri i, en última instància, pot ajudar a entendre millor les cadenes tròfiques marines i com afecta el mercuri als diferents nivells de la cadena i a la salut humana.

Acte
01/02/2022 - 00:00
Centre d'Estudis del Mar. Passeig Marítim, 72. Sitges
Article

L’Ajuntament de Roses (Alt Empordà) i la Universitat de Girona (UdG) han renovat l’acord d’impuls a la recerca i conservació dels ecosistemes marins, vehiculada amb la Càtedra Oceans i Salut Humana. Creada el 2017, vol protegir els hàbitats marins més fràgils i les espècies més vulnerables i fer que l’economia blava -és a dir, basada en el mar- sigui sostenible. El conveni renova l’acord entre les dues institucions per quatre anys més i l’Ajuntament de Roses dobla l’aportació a la càtedra fins als 38.000€, permetent contractar un investigador.

Notícia

Un equip de recerca de l’ICTA-UAB conclou que la diversitat de tècniques i mètodes per estudiar la contaminació dels mars i els oceans per microplàstics limita el coneixement actual d'aquest greu problema ambiental i que, probablement, els nivells d'aquests contaminants a la Mediterrània són superiors als estimats. L’estudi, publicat a Environmental Pollution, destaca la importància de definir un marc comú de mètodes i resultats per caracteritzar l'ampli espectre dels contaminants plàstics a la mar Mediterrània i el seu impacte.

Entrevista

Eli Bonfill és oceanògrafa i divulgadora científica marina a Placton Divulgació, una empresa de serveis de divulgació i consultoria marina que va néixer el 2012. Anys més tard, van impulsar Plàncton Diving, un centre de submarinisme i snorkel, on formen en aquestes dues disciplines i a més, també participen en projectes de ciència ciutadana i ofereixen activitats a escoles.

Entrevista

Bárbara Peris és regidora de platges, turisme i cohesió territorial a l’Ajuntament del Vendrell. Formada en turisme, assumeix ara la responsabilitat que el litoral continuï sent font de salut i recursos econòmics pel seu municipi, davant l’amenaça del canvi climàtic. Va ser la impulsora de la Taula de Municipis per un Litoral Sostenible, i en aquesta entrevista ens parla dels objectius i accions que aquesta unió d’ens locals està posant en marxa.

Entrevista

L'últim episodi de mortalitat registrat al Mar Menor ha fet saltar totes les alarmes sobre una situació crònica de degradació de l'ecosistema de la llacuna. Júlia Martínez, directora de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, explica quines són les mesures necessàries per recuperar l'equilibri ecològic a la llacuna costanera salada més important d'Europa.

Notícia

Els regidors i regidores de Platges de la Taula de Municipis Litorals, des de Sitges fins a Vandellòs i Hospitalet del Infant, han signat una declaració d'intencions en la que manifesten la necessitat de gestionar de forma conjunta sostenibilitat ambiental i salut.

Notícia

La investigació, publicada a la revista ‘Nature Communications Biology’, constata que les praderies mostren lesions greus i permanents als òrgans sensorials després d’haver estat exposades a soroll antropogènic.

Notícia

S'ha incorporat un nou sistema per a la lectura de la línia de costa, que a partir d'ara es farà a través d'un GPS. Aquest nou sistema permetrà, entre d'altres, optimitzar la presa de mesures, obtenir dades georeferenciades, treballar amb un volum més gran de dades, facilitar la tramesa de dades directament als sistemes d'informació geogràfica, millorar el càlcul de la superfície de platges i, crear un registre de la línia de costa amb dades molt més fidels.

Notícia

Per primer cop, el programa científic també inclou, a més dels Parcs Naturals, els espais marins protegits del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i la Xarxa Natura 2000 a Catalunya.