Girona rebrà més de 3 milions d’euros per incorporar la natura a la trama urbana
El projecte GiroNat, coordinat per l’Ajuntament de Girona amb el suport de la Universitat de Girona i entitats ambientalistes, ha resultat vencedor en una convocatòria dels fons Next Generation amb l’objectiu d’avançar cap a una ciutat més verda, resilient i saludable
Des del Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability (BCNUEJ) ja fa anys que estudien els impactes que tenen les àrees verdes i les Solucions basades en la Natura (SbN) per a resoldre els reptes de les ciutats. Es tracta d’un laboratori fundat per l’ICTA de la UAB i l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, que més enllà dels beneficis que tenen aquests espais en les ciutats, posa el focus en els fenòmens que poden desencadenar, com les desigualtats socials o la gentrificació verda; i com aquests factors determinen les possibilitats de governança d’aquests espais. La Filka Sekulova n’és investigadora, amb una llarga experiència en l’estudi de la natura urbana des dels camps de la psicologia, l’economia i la justícia ambiental.
Ildefons Cerdà va ser el primer urbanista que va presentar una proposta d’ordenació urbana en la qual establia que tots els nous carrers havien de tenir arbres plantats i també els incorporava als interiors de les illes urbanes
La renaturalització dels entorns urbans és un conjunt d’actuacions que van agafant força en diferents ciutats i pobles arreu del món. Es tracta de retornar certs espais a un estat més proper a l’original, al seu funcionament natural i salvatge.
Fa un segle que algunes ciutats del món estan reinventant-se conscients que els seus habitants necessiten espais més naturals per mantenir la salut física i mental. Per entendre què és la naturalització, que implica per als ciutadans i com és aquest procés internacional que està transformant també algunes ciutats catalanes, hem entrevistat una de les veus europees amb més experiència en el tema: Margarida Parés, responsable de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona.
Renaturalitzar les ciutats és, sens dubte, una via de progrés que té molt a veure amb l’increment del benestar de les persones a molts nivells i, per això, en molts llocs del món treballen per reverdir les urbs, un fet que imbrica no només amb la qualitat de la biodiversitat i de l’aire que respirem sinó també amb la salut mental i en el reforçament del sentit de comunitat en barris i veïnats.
Barcelona està desplegant la naturalització de la ciutat a través de la gestió ecològica dels espais verds. Aquest canvi cultural s’està fent de manera gradual però amb la seguretat que és un camí de millora de la salut de l’ecosistema urbà i amb ell de les persones que l’habiten. Izaskun Martí, directora de conservació d’espais verds i biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, ens explica els procediments concrets per promoure la biodiversitat vegetal i animal a la ciutat, els reptes i els objectius que impulsen aquest canvi de filosofia.
Cornellà de Llobregat ha estat reconeguda amb el European Green Leaf 2019, un premi atorgat per la Comissió Europea a ciutats entre 20.000 i 100.000 habitants. El premi reconeix el compromís de Cornellà en transformar-se en una ciutat realment sostenible dins d'una àrea metropolitana d'alta densitat, i que podria ser un model per a altres àrees urbanes compactes. El jurat s'ha mostrat particularment impressionat per les mesures de pacificació del trànsit i per la promoció de modes de transport sostenibles. Hem volgut parlar amb Emília Briones Matamales, Regidora Delegada de l'àrea d'Innovació Urbana per conèixer millor el projecte que ha impressionat Europa.
Les noves tendències en la gestió i manteniment del verd urbà caminen cap a un concepte molt interessant: la naturalització dels municipis. Consisteix en transformar els espais verds i altres indrets perquè esdevinguin hàbitats favorables als processos naturals, de manera que aquests processos s’hi puguin desenvolupar amb la màxima espontaneïtat possible.
Cornellà de Llobregat ha estat reconeguda amb el European Green Leaf 2019, un premi atorgat per la Comissió Europea a ciutats entre 20.000 i 100.000 habitants. El premi reconeix el compromís de Cornellà en transformar-se en una ciutat realment sostenible dins d'una àrea metropolitana d'alta densitat, i que podria ser un model per a altres àrees urbanes compactes. El jurat s'ha mostrat particularment impressionat per les mesures de pacificació del trànsit i per la promoció de modes de transport sostenibles. Hem volgut parlar amb Emília Briones Matamales, Regidora Delegada de l'àrea d'Innovació Urbana per conèixer millor el projecte que ha impressionat Europa.
