Les comunitats energètiques són probablement l ́eina principal per fer realitat l’empoderament ciutadà en el sector energètic.L’Agència Local de l’Energia d’Osona ha estat treballant en un document que constitueix una guia per a la creació de comunitats energètiques basant-se en el model Osona, referència en aquests tipus de comunitats.
El projecte està dividit en dos lots diferents. D’una banda, es millorarà la il·luminació de l’estadi, consistent en la substitució de les lluminàries de les torres ubicades al voltant del camp de futbol i de l’altra es renovaran les lluminàries dels espais interiors.
Una cinquantena d’associacions i entitats del territori formaran el nou grup
La sala polivalent de la Diputació de Lleida ha acollit aquest 14 de juliol la jornada de presentació del projecte Energy HubLab Balaguer i s’ha constituït un grup impulsor format per una cinquantena d’associacions i entitats del conjunt del territori amb la intenció de generar oportunitats per valoritzar i diversificar l’economia local posicionant la demarcació de Lleida com a motor de la transició energètica a Catalunya.
Un nou estudi de l'ICTA-UAB mostra que els escenaris actuals de mitigació del clima perpetuen les desigualtats en l'ús de l'energia entre el Nord i el Sud Global durant molt de temps. Aquests escenaris perjudiquen el Sud Global i, per tant, són políticament insostenibles.
En col·laboració amb la Patronal de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (Pimec), s’ha acordat la creació de l’Oficina de Transició Energètica, dirigida a les pimes i també a microempreses i autònoms. La perspectiva és que rebi entre 200 i 400 sol·licituds anuals d’assessorament i acompanyament per facilitar la transició energètica i l’assoliment real dels objectius associats a la sostenibilitat.
El Pla per a l’eficiència i la transició energètica té tres eixos d’intervenció: el de les infraestructures; el de l’assessorament i l’acompanyament a les empreses en aquest procés de transició; i el de la fiscalitat a través de diferents bonificacions aplicables a impostos i taxes relacionades amb l’activitat econòmica que inclogui mesures de millora energètica. El Consell Econòmic i Social de Mataró ha prioritzat i donat suport a aquest Pla per la pressió que el sector empresarial està patint pels costos de fabricació i per la inestabilitat a l’alça dels preus dels subministraments, especialment de l’energia i el gas.
Per un país petit, amb una producció audiovisual feble, i sovint acomplexada, haver guanyat un premi de prestigi mundial com l’Ós d’or del Festival de Berlin hauria d’haver estat un estímul per a tota mena d’iniciatives, entre les quals, com a mínim, una discussió pública sobre autonomia energètica i alimentària.
La transició ecològica i la revolució digital que ens han venut potser no requereixen de combustibles fòssils, però sí d’ una quantitat descomunal de matèries primeres que, òbviament, són finites. Necessitem en molta abundància els anomenats minerals crítics, essencials pel progrés de la societat, entre els que destaquen disset elements químics: les terres rares. La Xina controla més del 60% de la seva producció i fins el 95% del seu processament.
Fins a 179.000 euros es destinaran al capital inicial de l’Ajuntament en l’empresa publicocomunitària d’energia, que és previst constituir properament al Prat i que contribuirà a la posada en marxa de la comunitat local d’energia. A més, s’aportaran 312.500 euros al foment dels vehicles elèctrics compartits.
La nova Fira de l’Energia i la Construcció Sostenible (FECS) ha reunit més de 4.500 persones i ha reafirmat l’alt interès que generen els reptes actuals de la transició energètica i la bioconstrucció. Celebrada de dijous a dissabte passat al Recinte Firal El Sucre, la FECS va tenir com a dies de més afluència el primer, més centrat en l’autoconsum i amb visitants més professionals, i el darrer, entorn de la bioconstrucció i amb un públic més general.
