La Unió Europea sempre ha estat acusada pels ecologistes de posar l'economia per davant de l'ecologia i la crisi dels mercats financers no ha fet més que decantar la balança a favor de la primera. Tot i que els experts apunten que el desenvolupament econòmic no serà possible a mig termini sense parar atenció a l'ecologia, els governs han tingut sempre dificultats a prendre mesures que, creuen, posen traves al creixement de l'economia en ares de la lluita contra el canvi climàtic. La tensió entre pensar a curt o a llarg termini, entre economia i ecologia, ha estat sempre present en les cimeres de la Unió dedicades al canvi climàtic però la crisi dels mercats ha fet augmentar encara més els problemes. Aquest dilluns els ministres de Medi Ambient dels 27 s'han trobat a Brussel·les per mirar de trobar una sortida a la manca de consens.
Els ministres es reuneixen amb la pressió que representa haver de trobar una sortida de consens que agradi més o menys a tothom i permeti tancar un acord el pròxim desembre. En el rerefons, i fent encara més difícil el consens, hi ha la crisi financera, que amenaça amb frenar les mesures projectades per lluitar contra el canvi climàtic, un extrem que es va posar de manifest quan, dimecres i dijous de la setmana passada, una desena de països europeus van demanar rebaixar el pla que ha de permetre millorar el clima del planeta.
El president de França i de torn de la Unió, Nicolas Sarkozy, va proposar fins al desembre un acord que s'hauria d'haver tancat ja. Però l'acord sembla difícil. Itàlia, ofegada per una gran crisi industrial, i Polònia, que produeix la majoria de la seva electricitat fent servir carbó -el mètode que més CO2 produeix- ja han anunciat la seva intenció de vetar qualsevol acord contrari als seus interessos.
Revisar el comerç d'emissions
En aquest context, el debat dels titulars de Medi Ambient d'aquest dilluns s'ha centrat a revisar el sistema europeu de comerç d'emissions que obliga a les indústries a retallar els seus gasos contaminants un 21% l'any 2020, respecte dels nivells del 2005. El sistema preveu introduir un règim de subhasta dels permisos que les indústries reben per tal de poder emetre CO2, una autorització que ara es concedeix de forma gratuïta.
Un dels punts més conflictius en l'agenda dels ministres és la possibilitat que la indústria més contaminant quedi exempta del pagament de permisos, una decisió motivada per la por que la norma inciti a la deslocalització de fàbriques, que deixarien Europa per països amb una legislació ambiental més permissiva. Entre les indústries més contaminants i excloses del pagament hi ha les siderúrgiques, fàbriques de ciment, papereres i part de la indústria química.
