La primavera arriba abans i la tardor dura més que fa 50 anys

L'alteració de les estacions pot empitjorar els efectes del canvi climàtic a la regió de la Mediterrània, segons un estudi
Font: UAB
16/05/2009 - 00:00

L'escalfament global fa que la primavera arribi abans i la tardor s'acabi més tard que fa 50 anys. Des d'un punt de vista biològic, això vol dir que els arbres de fulla caduca treuen les fulles abans i les perden també més tard, de manera que s'allarga el seu període d'activitat. Aquest fet pot agreujar els efectes del canvi climàtic a l'àrea mediterrània, segons un article que publiquen aquesta setmana a la revista Science investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), institut adscrit a la UAB.

En l'article, Josep Peñuelas, This Rutishauser i Iolanda Filella, de la Unitat d'Ecologia Global (CREAF-CSIC-UAB), expliquen que la prolongació del període d'activitat dels arbres de fulla caduca pot tenir efectes tant de mitigació com d'amplificació del canvi climàtic. Que la balança es decanti cap a un cantó o cap a un altre dependrà de la disponibilitat d'aigua i de les característiques particulars de cada regió del planeta.

Un dels aspectes positius que els arbres mantinguin les fulles durant més temps és que, mitjançant la fotosíntesi, poden segrestar més CO2, amb la qual cosa contribueixen a evitar que aquest gas d'efecte hivernacle s'acumuli a l'atmosfera. Tanmateix, quan les plantes capten CO2 expulsen aigua en forma de vapor. Així, un requisit indispensable perquè augmenti la captació de carboni és que hi hagi aigua disponible al sòl, la qual cosa permet que els arbres mantinguin en marxa el mecanisme fotosintètic.

En zones humides, els boscos poden acumular molt de vapor i es formen núvols que refresquen l'ambient i incrementen les precipitacions; aquests processos augmenten amb una presència prolongada de fulles. En regions com la de la Mediterrània, en canvi, durant els períodes de sequera estiuencs, tot i que els arbres reben molta radiació, no disposen d'aigua per transpirar i refrescar l'ambient o generar núvols, la qual cosa influeix en el fet que el clima de la regió sigui més càlid. En aquesta situació, la presència prolongada de les fulles fa que la disponibilitat d'aigua encara disminueixi abans.

Al mateix temps, la prolongació del període d'activitat de les plantes també comporta més emissions de compostos orgànics volàtils (COV), entre els quals s'hi troben els terpens presents en moltes aromes vegetals, la qual cosa també pot tenir efectes sobre el canvi climàtic. D'una banda, els COV emesos per les plantes formen aerosols que redueixen la radiació incident i, a més, poden actuar com a nuclis de condensació de núvols i, per tant, refrescar l'ambient. D'altra banda, una emissió més elevada de COV provoca un increment de l'ozó i del metà a l'atmosfera -ambdós gasos d'efecte hivernacle- la qual cosa provoca un escalfament de l'ambient.

Els autors de la recerca afirmen que encara hi ha molts aspectes desconeguts sobre com el cicle de vida de les plantes afecta el clima, sobretot en l'àmbit local i regional, per la qual cosa reclamen més estudis en aquesta direcció. Millorar el coneixement sobre els efectes d'aquesta alteració de les estacions permetrà fer més acurats els models climàtics, amb la qual cosa les prediccions seran també més precises.

Article de referència: Phenology Feedbacks on Climate Change. J. Peñuelas, T. Rutishauser i I. Filella. Science. vol. 324, 887-888 (2009).

AdjuntMida
Image icon Foto: art_es_anna (Flickr) 40.57 KB

Relacionats

Entrevista
Julio Díaz Jiménez, investigador de l'Institut Carlos III

Acte
16/10/2024 - 09:30
Edifici Cúbic Viladecans. Passeig de la Marina, 31, 08840 Viladecans, Barcelona

Butlletí