Sostenible.cat
El Govern ha aprovat avui l'Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya (EDSCAT), el full de ruta que estableix els objectius quantificats i les línies estratègiques prioritàries per garantir l'evolució de Catalunya cap a escenaris de major sostenibilitat social, econòmica i ambiental. Pretén així dibuixar un escenari on el creixement econòmic estigui plenament integrat en l'assoliment d'objectius socioambientals i al mateix temps donar resposta a escala local als compromisos adquirits des de l'àmbit internacional.
L'objectiu central de l'Estratègia és, segons el conseller de Medi Ambient i Habitatge Francesc Baltasar -qui ha presentat l'Estratègia aquest 31 d'agost- que ‘Catalunya segueixi sent un país capdavanter a Europa, on les persones tinguin dret a viure en un medi sostenible i respectuós amb la salut, així com a gaudir tots nosaltres de recursos naturals i de paisatge en condicions d'igualtat i alhora fer-ho a traves d'una solidaritat no sols internacional, sinó també col·lectiva'
Cal subratllar que com a constatat el conseller la conjuntura actual de crisi econòmica s'ha considerat com una oportunitat per 'encarar els objectius de l'EDSCAT' ja que ha baixat la intensitat de pressió sobre el territori i els recursos energètics'.
Dibuixar la Catalunya del 2026 amb set eixos estratègics, 15 línies i 101 objectius concrets
Gràcies a un intens procés de treball, reflexió i participació, es van identificar un conjunt de reptes prioritaris dels quals finalment han emergit els set eixos fonamentals que articulen l'esquelet de l'Estratègia, desenvolupats en 15 línies estratègiques que alhora es concreten en 101 objectius estratègics.
Els eixos es basen en la consolidació d'un model territorial que reforci els nodes urbans minimitzant el consum de sòl; la reorientació del model de consum energètic prioritzant la baixa intensitat energètica, l'estalvi i la reducció de les emissions de carboni; l'increment de la quota modal de transport sostenible i la internalització de les externalitats socioambientals en els balanços dels sectors d'activitat econòmica. Però també integren la facilitació de canvis culturals per transformar els actuals patrons de consum; l'increment de la integració i la cohesió social, i l'aprofundiment en la comunicació i participació de tots els agents socials, econòmics i la ciutadania en general en la presa de decisions i la gestió.
La quantificació dels objectius estratègics fa que el full de ruta esdevingui veritablement innovador i ambiciós, adquirint la seva potencialitat integradora. Aquest és un dels punts forts del treball, ja que garanteix que l'Estratègia sigui un instrument eficaç de prospectiva i alerta de gran interès per a la presa de decisions a curt i mitjà termini, per tal de mantenir, aprofundir o reorientar -si cal- polítiques, estratègies i instruments.
En aquest sentit, segons Francesc Baltasar, l'EDSCAT 'marca el concepte d'externalitat, és a dir, veure que cada agent econòmic podem generar un impacte directe sobre el benestar d'altres persones, la qualitat del medi i els procesos productivos. Actualment les externalitats negatives suposen un 4% del PIB, i al 2026, amb l'Estratègia definida situaríem aquestes externalitats en el 2,3%'
Un full de ruta fruit de la participació
Per a l'elaboració de la proposta d'Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, amb la col·laboració del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, va endegar el mes de maig de 2009 un procés participatiu, tenint en compte els diferents sectors d'activitat, i amb la voluntat d'arribar a tot el territori català. Des de llavors, s'han utilitzat diverses vies de participació, tant presencials com virtuals, amb espais de debat territorials amb diferents sectors socioeconòmics en diversos municipis catalans, i amb sessions de debat dirigides a col·lectius específics com el tercer sector social, el jovent o el món de l'educació, a més de treballs determinats amb periodistes especialitzats.
A través d'aquestes vies de participació, s'han recollit les propostes d'entitats, administracions, empreses, món acadèmic i ciutadania en general, les quals han estat valorades i considerades en la redacció final de la proposta d'estratègia.
A les sessions de debat sectorial, celebrades entre els mesos de maig i setembre de 2009, es van recollir 407 propostes dels agents socials participants, amb 244 assistents, representants de 109 entitats. Pel que fa a les sessions de debat amb diferents col·lectius específics, hi van participar 155 persones de 72 entitats que van fer 385 propostes. Finalment, la participació virtual, via pàgina web de l'Estratègia, el fòrum de debat virtual i el Facebook de l'Estratègia, ha estat de 666 participants, amb 29 propostes. En total, 821 propostes per a l'elaboració del document.
Segons el govern, aquest procés ha estat clau per aglutinar un ampli ventall de percepcions i propostes, garantint que el model de la Catalunya sostenible que emergeix de l'Estratègia sigui compartida amb els qui han volgut fer-ne aportacions.
El desenvolupament d'aquesta estratègia dóna compliment al Pla de Govern (2007-2010), que té entre els seu objectius estratègics impulsar el canvi cap a un desenvolupament sostenible i especifica la necessitat d'establir i desenvolupar una estratègia catalana de sostenibilitat. Així mateix, amb l'aprovació de l'Estratègia també es dóna resposta a la mesura 76 de l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana 2008-2011.
Podeu accedir a tota la informació sobre l'EDSCAT aquí
