100.000 persones a Espanya s'han apuntat a l'aplicació TooGoodToGo, la meitat d'elles a Barcelona. Es tracta d'un invent danès que té l'objectiu de reduir el malbaratament alimentari a través de la venda, a meitat de preu, del menjar que sobra a restaurants i botigues.
TooGoodToGo va nàixer a Dinamarca l'any 2016, quan un grup d'amics van veure la quantitat de menjar que un bufet lliure llençava a la brossa un cop acabat el servei. Incloent Espanya, on van aterrar fa quatre mesos, ja són 9 països on funciona.
L'aplicació impulsa un moviment que s'expressa a les xarxes a través de l'etiqueta #LaComidaNoSeTira i està format pels "waste warrios", les persones que l'utilitzen i posen el seu granet d'arena per reduir el malbaratament. El funcionament és fàcil: un cop registrat a l'aplicació, aquesta t'identifica les botigues i restaurants més propers que ofereixen "packs sorpresa" del menjar que els ha sobrat a un preu més barat.
Un terç del menjar a nivell mundial es malbarata
Els representants d'aquesta aplicació expliquen que fins ara ja s'han salvat 25 mil packs però que el seu objectiu és arribar al mig milió a Espanya i als 21 milions a tot Europa. Pol Bernat, el representat de Catalunya, explica que aquesta lluita contra el malbaratament alimentari ajuda als establiments a no tenir excedents.
"És un moviment que lluita contra el malbaratament alimentari i, això, a la pràctica es tracta d'una aplicació pel mòbil que té la intenció d'ajudar als establiments que tinguin excedents. Des d'una peixateria fins a un forn de pa, o un restaurant, podran donar-li una segona vida al producte que no s'ha venut abans de llençar-lo a les escombreries."
A Espanya, ja compten amb més de 400 establiments com és el cas de la peixateria Fruits del Mar de Sarrià. El seu propietari, Enric Escoda, explica que als packs solen oferir una mica de tot el que els ha sobrat durant el dia.
"El peix és un producte que es fa ràpidament malbé i tot que nosaltres intentem calcular per no teniu molts excedents sempre se'n produeix algú. Hi solem posar un variat d'una mica de peix blau, una mica de peix per fregir o del que tinguem en aquell moment."
El preu al que es venen aquests productes és d'un terç del preu que tindria originalment. La compra, però, és a cegues perquè els restaurants i les botigues no poden preveure què és el que sobrarà.
Eli Flos, propietaria del restaurant vegetarià Sopa, al Poblenou, explica que ells redueixen el preu a més de la meitat.
"Al final del dia venem tots els packs, perquè n'oferim entre dos o tres, i el que hem vist és que hi ha molts repetidors. El nostre menú és de 10'50 i el pack sorpresa, que inclou un primer i un segon, costa 4'20. A més, si portes els teus mateixos tuppers reduïm 60 cèntims el preu."
A Catalunya es malbaraten 35kg d'aliments per persona
D'acord amb les dades de la Comissió Europea, a la UE cada any es malbaraten 88 milions de tones d'aliments, que equivalen a 173kg per persona i al 20% de la producció alimentària.
L'Agència de Residus de Catalunya, per la seva banda, calcula que a Catalunya són 35kg per persona i 262.000 tones d'aliments. Tot i que el malbaratament es produeix en tots els passos de la cadena, les llars i els serveis acomulen el 65%.
Amb aquestes dades sobre la taula, l'Agencia de Residus de Catalunya ha presentat a mitjans d'aquest mes el "Pla d'Acció de prevenció del malbaratament alimentari a Catalunya" pel 2019 i 2020.
El pla involucra 47 organitzacions catalanes, compta amb 133 projectes i forma part d'Ecowaste4food, un projecte internacional on participen 7 regions i ciutat europees per desenvolupar coordinadament iniciatives de prevenció.
Alguns dels projectes d'aquest pla són tallers de prevenció a les escoles, formació al personal que treballa en el sector, guies per reduir el malbaratament alimentari a les llars o un servei de càtering que ofereixi aliments recuperats.
El projecte Pesa i Pensa a les escoles, impulsat l'any 2014, ha estat elegit pel Pla d'Acció de l'Agència de Residus
