[DA'09] Aprendre a conviure amb el risc

L'Associació Catalana de Ciències Ambientals (ACCA) i la Societat Catalana d'Ordenació Territorial (SCOT) han organitzat els Diàlegs Ambientals'09 per debatre els principals reptes ambientals del país a partir de cinc cara a cara entre dos especialistes centrats en diversos vectors.

El primer dels debats va abordar aquest dilluns 20 d'abril els riscos ambientals, i va comptar amb la presència de la doctora en Geografia Humana i responsable del grup d'investigació Aigua, territori i sostenibilitat, Anna Ribas, i el coordinador del grup de Riscos Naturals (Risknat) de la UB, Joan Manuel Vilaplana. El diagnòstic és coincident i inevitable: la societat ha d'aprendre a conviure amb el risc.

Però, quan parlem de risc a què ens referim?
Anna Ribas defineix el risc "com les situacions en les quals es produeix un esdeveniment físic extrem (natural, físic o antròpic) que causa uns efectes negatius sobre la societat". I és que tant Ribas com Joan Manuel Vilaplana recorden que té tanta importància la perillositat, la severitat del fenomen, com la seva interacció amb els humans, coneguda com a vulnerabilitat.

Per Ribas, tradicionalment s'ha fet èmfasi en la part física així com a l'exposició del risc, però ho considera "insuficient". Assenyala que hom pot estar al mateix temps molt exposat però també molt protegit. Així mateix, també cal tenir en compte variables socioeconòmiques que permeten recuperar-se fàcilment d'un determinat fenomen. Un exemple per a tots els públics: els xalets de les estrelles de cine al mig del chaparral californià. L'exposició al risc d'incendi és molt elevada però la vulnerabilitat baixa; i és que tant bon punt crema la mansió tenen recursos econòmics per comprar-ne una altra.

SOCIETAT DEL RISC

Ulrich Beck va teoritzar el concepte de "societat del risc" ja fa anys. És plenament vigent? Tenim a casa nostra les eines per gestionar aquest escenari?
Ribas considera que el concepte de Beck té una "vigència total" i in crescendo: "la societat és cada vegada més complexa i depèn més de la tecnologia" explica. "Un mateix risc depèn d'un major nombre de factors, les causes i conseqüències són més globalitzades i en definitiva, els nivells d'incertesa s'incrementen" afegeix.

Per Joan Manuel Vilaplana el concepte es transforma, i dibuixa un escenari marcat per la convivència entre societat i risc. Per fer-ho possible cal superar un procés de tres etapes: conèixer-lo, mitigar-lo i, finalment, decidir i acceptar uns determinats llindars de risc. Pel coordinador de Risknat, en països com el Japó, especialment en el cas dels sismes, aquest procés d'aprenentatge està molt més avançat que a casa nostra.

Ribas coincideix en la idea de l'"aprenentatge". En aquest sentit, entén que no n'hi ha prou amb intentar controlar els fenòmens físics, si no que és clau modificar comportaments. Tot i això és conscient que existeix "una inèrcia històrica d'intentar solucionar els riscos tant sols amb actuacions de caire estructural".

Respecte als instruments per afrontar aquest escenari, Vilaplana considera que en els riscos d'origen natural (inundacions, incendis i sismes) s'han desenvolupat uns bons plans d'emergència. Tot i això recorda que són d'actuació i no pas de prevenció. Per aquest motiu, i seguint amb la idea del necessari aprenentatge social, recorda la importància d'introduir el risc a les diverses etapes del sistema educatiu.

Així mateix, el resultat de l'informe Riskcat coordinat per Vilaplana articula un full de ruta amb un cronograma per implementar un conjunt de 111 recomanacions. Per fer-ho possible, proposa la creació d'un comissionat per a la gestió dels riscos naturals -nomenat pel Govern i que doni comptes al Parlament- que coordini l'acció dels diversos departaments sovint contradictòria.

PRIORITZACIÓ RISCOS

A Catalunya, quins riscos són més importants. O dit d'una altra manera, en quins riscos cal prioritzar els esforços en planificació i gestió?
Coincidència total: aigua, aigua i aigua. Ribas situa com a elements prioritaris la gestió de les inundacions i les sequeres i alerta que, a més, els principals impactes del canvi climàtic afectaran aspectes relacionats amb els recursos hídrics. Vilaplana posa en el capdamunt de la classificació, "sense cap mena de dubte", els aiguats que generen inundacions. En aquest sentit recorda algunes magnituds que parlen per si soles: el 15% de la superfície urbanitzada de Catalunya està en superfície inundable i més del 55% de municipis estan obligats a tenir plans d'emergència per inundacions. Tot i això, només un 20% d'aquest conjunt el tenen homologat per Protecció Civil. Això sí, els disculpa pel seu migrat finançament.

TERRATRÈMOLS

Podem viure al nostre país un terratrèmol com el del centre d'Itàlia? Estem preparats per fer-hi front?
"Cada vegada estem més a prop d'un sisme de magnitud similar al del centre d'Itàlia" afirma amb rotunditat Joan Manuel Vilaplana. I és que fa pràcticament sis segles -el 1427/28- es va produir un gran terratrèmol amb epicentre al Ripollès de magnitud 6,5 a l'escala de Richter, i el període de retorn d'aquests fenòmens s'estima en 500 anys. Vilaplana alerta que "cal estar preparats" i malgrat considerar "normal i lògica" la posició de no voler parlar-ne assenyala que és imprescindible posar-ho sobre la taula "de manera serena i rigorosa".

Respecte a la preparació de la nostra societat el coordinador del grup Risknat considera excel·lent el seguiment de l'activitat sísmica per part de l'Institut Geològic de Catalunya. Tot i això deixa molt clar -malgrat el que s'hagi pogut comentar a l'entorn del terratrèmol dels Abruços- que "no són predictibles". En canvi, es mostra molt més crític respecte el compliment de la normativa de sismoresistència als edificis. "Cal llençar un avís molt important: s'ha de millorar tant la normativa com, especialment, el seu control".

Per la seva banda, Anna Ribas, recorda que malgrat que bona part dels municipis tenen plans d'emergència per sismes, sovint "tant sols es compleix l'expedient". Ribas assenyala que si a Ripoll, Olot o Santa Coloma de Farners es produís un terratrèmol, més del 90% de la població no sabria què fer. "Això és un desastre" conclou.

CANVI CLIMÀTIC

La transformació de la costa catalana i les activitats que s'hi desenvolupen serà radical?
Els dos experts coincideixen en diferenciar els efectes que es produeixin al delta de l'Ebre de la resta de la costa. Ribas té clar que al Delta caldrà tirar endavant "obres dures" per evitar els efectes sobre les urbanitzacions i els sistemes naturals. En canvi, en altres punts del litoral català "els canvis no seran tant radicals i l'adaptació serà més fàcil". En aquest sentit assenyala com a principals impactes la salinització dels aqüífers i la pèrdua de platges així com la reducció de la disponibilitat de recursos hídrics en espais en els quals ja actualment es produeix "competència" entre usos.

INUNDACIONS

Es dóna massa importància a la inundabilitat? És certa la percepció de molts municipis que "no poden fer res" perquè tot és inundable?
Després de veure com Ribas i Vilaplana prioritzaven per sobre de tot el risc d'inundació hom podria esperar una resposta absolutament radical en aquesta qüestió. Tanmateix, aposten per assolir un consens entre els tècnics de l'administració hidràulica i el territori, tot i que deixen molt clar la importància que aquest element s'hagi incorporat de manera clara a la planificació urbanística.

Joan Manuel Vilaplana proposa adoptar el model francès basat en les denominades taules de concertació social. Allà, quan un municipi ha de zonificar el risc d'inundabilitat o determinar les actuacions preventives els tècnics comparteixen sessions de treball amb els càrrecs electes i la societat civil.

El resultat són decisions concertades en base a la consciència del risc, en la línia del procés d'aprenentatge. Vilaplana explica que "a partir de les diverses visions s'assumeix col·lectivament el nivell de risc acceptable, sigui major o menor". El coordinador del grup Risknat entén que pot esdevenir una sortida a la situació actual en la qual la visió de "dalt a baix" domina absolutament però també alerta de no caure en l'error que una visió basada exclusivament des del territori hagi de ser positiva.

--
Anterior: [DA'09] Les Ciències Ambientals assoleixen la majoria d'edat

Següent: [DA'09] Repensar-ho tot per avançar: segon debat, sobre la necessitat de canviar l'actual model de desenvolupament, entre Marcel Coderch i Jordi Pigem.