El Delta de l'Ebre és una de les zones més vulnerables al canvi climàtic

Les platges i deltes catalans són zones molt vulnerables a la variabilitat climàtica, i hi ha algunes àrees on la perillositat que desapareguin és molt elevada. A partir d'aquesta premissa, l'enginyer Agustín Arcilla va exposar a l'Aula d'Ecologia de la Casa Elizalde de Barcelona els riscos que pateix la costa catalana davant del canvi climàtic.

Agustín Arcilla és doctor enginyer de Camins per la UPC i catedràtic de Ports i Costes del Departament d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental de la mateixa universitat politècnica. Aquest doctor va impartir la tercera sessió de l'Aula d'Ecologia que impulsa el CREAF, que va centrar especialment en la vulnerabilitat del delta de l'Ebre, una àrea que ha estudiat detalladament (per més informació, vegeu el següent informe: “Regressió costanera al delta de l’Ebre”).

Perspectives de futur pel delta de l'Ebre
El Delta de l'Ebre és una de les zones del litoral català que està més amenaçada i que pot ser més vulnerable al canvi climàtic. En els darrers 20 anys ja s'han perdut 1,5 quilòmetres de costa al delta, i aquesta pèrdua podria augmentar si es compleixen les previsions de l'IPCC. I les dades recollides fins ara confirmen que les condicions meteorològiques cada cop són més adverses. Per exemple, el número de tempestes amb onades superiors a 1,5 metres ha anat en augment des de 1990 a 2004 a la zona del delta.

Actualment, l'IPCC calcula que el nivell del mar augmentarà 46 centímetres d'ara fins al 2100. Paral·lelament, ens trobem que el delta de l'Ebre s'està enfonsant per causes naturals. Aquesta situació, assegura Arcilla, és una oportunitat que hem de saber aprofitar, ja que el delta viu una situació equivalent a la que les costes d'arreu patiran quan augmenti el nivell del mar. Per tant, és un espai ideal per estudiar i preveure les conseqüències del canvi climàtic sobre el litoral.

L'actual situació d'enfonsament que pateix el delta comporta a més una major salinització d'algunes zones. Si el nivell del mar creix de cara al futur, la falca salina augmentarà la penetració, i podria comportar problemes molt importants per a la flora i l'agricultura del delta. Agustín Arcilla va apuntar que una possibilitat per evitar-ho seria fer un dic artificial com ja fan actualment als deltes a l'Estat francès.

Efectes del canvi climàtic sobre les platges
Durant la conferència, Arcilla va explicar que el canvi climàtic és especialment perillós per la costa mediterrània, perquè és previsible que comporti dos elements que afectarien de manera molt negativa platges i deltes: augment de la freqüència de les tempestes i pujada del nivell mig del mar. Aquests dos elements combinats resulten extremadament perillosos per tres tipologies de platges que són molt freqüents al litoral català: platges interiors i protegides (que s'inundaran i desapareixeran), estretes i confinades (és a dir, les que es troben en zones urbanes i que es mantenen artificialment perquè sinó ja haurien desaparegut) i les de poca pendent amb sorra fina.

Davant d'aquest futur, la solució més segura per Arcilla és mantenir una amplada mínima de platja de manera sostinguda, ja que la mateixa sorra té un efecte dissipador de les onades i redueix el seu impacte negatiu. El problema el trobem en pobles de costa que han esdevingut una autèntica muralla de formigó que impedeix la platja renovar-se en cas de temporals, o que no permet que una franja prou ampla de platja eviti inundacions greus a la població. És el cas, per exemple, de Lloret o Benidorm.

Una alternativa que s'ha construït en alguns indrets per fer front a la pèrdua de sorra són dics enfront de la platja. Però per Arcilla no és una opció segura, “ja que són molt difícils de projectar perquè la sorra es comporti com nosaltres volem, és molt difícil predir el comportament de les ones”.

El paper de les institucions públiques
Preguntat pels assistents sobre com estan actuant les institucions públiques per fer front a aquesta situació, Arcilla va dir que s'estan fent estudis interessants, però que és urgent començar a actuar perquè qualsevol solució serà costosa, tant pel temps com per la despesa econòmica que suposarà. Però abans d'actuar sobre la costa per preservar-la, Arcilla va advertir que ens hem de fer una pregunta: quina costa volem mantenir? La pregunta és del tot escaient, ja que al llarg dels segles la costa i especialment els deltes han variat el seu contorn, tant per les variabilitats climàtiques com per l'evolució dels rius en el cas dels deltes. Sense definir bé la resposta no ens podem posar a treballar, va assegurar.

Arcilla va explicar que la Generalitat està elaborant un llibre sobre el comportament de les platges catalanes -quanta sorra perden o guanyen cada any- per d'aquesta manera tenir més elements per preveure tendències en el futur. L'estudi mostra que la major part de platges perden sorra. A aquestes dades, però, l'enginyer va avisar que cal aplicar-hi el principi de precaució, ja que és molt complex fer previsions per a zones costaneres, ja que fenòmens com les tempestes poden variar molt els càlculs. És per això que considera important elaborar diversos models de predicció de com evolucionarà la costa en el futur tenint en compte diversos escenaris.

Aquest enginyer va celebrar que tant la Generalitat com el Govern de Madrid estiguin fent estudis de previsió del futur del delta de l'Ebre. “El que falta ara és que algú agafi tots aquests estudis i pensi què s'ha de fer, com s'ha d'actuar”, va assegurar.