Un estudi de la Universitat de Barcelona publicat a la revista Climatic Change posa de manifest una clara adaptació fisiològica dels arbres al canvi climàtic. El treball, elaborat per Octavi Planells i Emilia Gutiérrez, directora del Grup de Dendroecologia del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, juntament amb investigadors del Deutsches GeoForschungszentrum Potsdam, apunta al fet que unes condicions ambientals limitadores poden forçar la sincronització del creixement dels arbres amb el clima i entre aquests. Les conclusions d'aquest estudi no només tenen implicacions ecològiques sinó que, a més, evidencien una possible font d'error que cal tenir en compte en treballs de reconstrucció de la història del clima, basats en la informació continguda als anells dels troncs dels arbres.
Els anells de creixement dels arbres tenen la capacitat d'enregistrar informació climàtica del seu entorn. Així, el seu estudi, conegut amb el nom de dendroclimatologia, permet datar i analitzar la freqüència de determinats esdeveniments ambientals com ara els focs, les tempestes, les plagues, etc. amb una resolució aproximada d'un any. Però la dendroclimatologia no només permet estudiar esdeveniments puntuals sinó que també aporta informació sobre períodes climàtics, canvis ambientals i sobre processos més complexos i tan difícils de mesurar com ara l'evolució del clima.
Octavi Planells, investigador del Departament d'Ecologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, primer signant del treball, explica que una de les principals conclusions de l'estudi "desmenteix un dels principis bàsics de la dendroclimatologia, ja que el treball demostra que l'estabilitat en el temps de la relació entre el clima i el creixement dels arbres reflectit als anells no és sempre certa". Atès que les variables ambientals que determinen el creixement dels arbres poden canviar amb el temps, les reconstruccions del clima que es puguin fer a partir d'aquesta suposada relació constant poden ser esbiaixades. La dendroclimatologia estableix relacions entre sèries dendrocronològiques i sèries climàtiques. D'aquesta manera es descriu quines variables atmosfèriques afavoreixen o limiten el creixement dels arbres en períodes concrets. Un cop s'identifiquen aquestes relacions, és possible fer el camí invers i valorar els fenòmens meteorològics d'èpoques passades dels quals no hi ha registres instrumentals. Tot i així, amb aquest estudi es demostra que algunes reconstruccions basades en relacions lineals entre el clima i els anells podrien estar esbiaixades.
Alguns factors climàtics que van ser limitadors del creixement dels arbres a principis del segle xx s'han substituït per altres de diferents al llarg de les últimes dècades, quan les condicions de creixement han estat més restrictives, especialment a causa del canvi climàtic. Aquest fet ha provocat que els arbres sincronitzessin els seus patrons de creixement, tant respecte a l'amplada dels anells com a la composició química.
El treball investigador es va dur a terme a dos boscos diferents del Sistema Ibèric estudiant tres tipus de variables dels anells de creixement dels arbres (el gruix i les signatures isotòpiques de carboni i oxigen estables). Aquest disseny permetia comparar la informació que oferia cada una de les variables i observar les diferències entre aquestes. A més, gràcies a l'anàlisi de dues espècies d'arbres de zones properes es pretenia detectar possibles diferències interespecífiques. El treball ha demostrat que, efectivament, hi ha diferències entre la informació que aporta cada una de les variables, i que, per tant, l'ús d'isòtops estables podria complementar la dendroclimatologia clàssica basada en l'estudi del gruix dels anells.
Per tant, amb els resultats d'aquest estudi es podria dir que els troncs dels arbres amaguen moltes respostes a preguntes sobre la història climàtica del nostre entorn. En aquest sentit, Octavi Planells afirma que "descobrir noves fonts d'informació climàtica a la fusta dels arbres només depèn de la creativitat dels investigadors".
