Font: CREAF
El nou mapa d’alta resolució de l’arbrat de Catalunya, elaborat per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i el CREAF, permet determinar les variables biofísiques dels boscos catalans, com el carboni emmagatzemat, amb una resolució 2500 vegades més alta que els inventaris forestals tradicionals. Aquest coneixement profund suposa un salt qualitatiu en la planificació i gestió forestal, i es traduirà en el desenvolupament de polítiques més efectives, una millor prevenció dels incendis i el desenvolupament de projectes de caire mediambiental i d’ordenació més eficients.
A Catalunya, cada habitant emet anualment una mitjana de 5,78t de CO2. Avui, gràcies als mapes d’alta resolució dels boscos que han generat l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) adscrit al Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori i el CREAF a partir de dades LiDAR podem saber que els boscos de Catalunya tenen emmagatzemades l’equivalent a 195 milions de tones de CO2, això correspon, de mitjana, a 4,4 anys d’emissions de CO2. Aquesta dada és una mitjana que ofereixen els mapes i varia per comarca en funció de la quantitat de bosc que té i la seva població, per exemple, els estocs de carboni dels boscos del Pallars Sobirà equivalen a 291 anys de les seves emissions, en el cas de l’Alta Ribagorça, 129 anys, en canvi, altres comarques com el Pla d’Urgell o el Barcelonès es corresponen a molt menys d’un any d’emissions.
L’ICGC i el CREAF, amb la col·laboració del Departament d’Acció Climàtica Agricultura i desenvolupament Rural, han presentat la segona edició dels mapes d’alta resolució dels boscos catalans. Aquesta segona edició es pot descarregar de manera gratuïta i estan fets amb tecnologia LiDAR, això permet, per una banda, treballar a una resolució 2.500 vegades més gran que la dels inventaris forestals tradicionals, i per altra, disposar de les dades més actuals disponibles (en aquesta edició són dades del 2016-17). El mapa descriu variables tan rellevants com el carboni emmagatzemat, el diàmetre dels arbres, la seva alçada mitjana o el volum de fusta, entre d’altres, i son claus per desenvolupar i fer seguiment de polítiques forestals més efectives, així com per analitzar els canvis i impactes, planificar una millor prevenció dels incendis o dissenyar i executar projectes de caire mediambiental i d’ordenació.
El CREAF ha desenvolupat els models per a descriure cadascuna de les deu variables forestals a partir de dades de camp i mètriques obtingudes de les dades LiDAR per part de l’ICGC. A partir d’aquests models, l’ICGC ha generat i distribuït els mapes, d’una resolució excepcional.
Segons na Ariadna Just, tècnica de l’ICGC, “La monitorització del territori que fa l’ICGC proporciona eines clau per la presa de decisions, donat que aporten un coneixement amb una precisió i detall que fins ara era impensable. En concret, les dades LiDAR ens permeten mesurar les complexitats de les estructures forestals i proveir informació per la generació d’aplicacions de gestió de les masses forestals ”.
