Es tanca la Convenció Catalana del Canvi Climàtic destacant-ne l’èxit participatiu

Ara toca –en paraules del conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar- ‘donar comptes del procés per part del Govern’. En aquest sentit Baltasar ha volgut destacar que aquesta Convenció ha posat unes ‘bases sòlides per posar Catalunya en el camí correcte’, que no és altre que ‘el full de ruta de Bali’. Per això, ha recordat, la Convenció és ‘un punt de partida’ que es planteja ‘objectius difícils però possibles’ i que la reducció de 5,33 milions de tones de CO² que s’ha proposat el Govern és ‘possible si actuem immediatament i concertada’.

(P)

Yvo de Boer, secretari general de la convenció marc de les NU sobre canvi climàtic, va dir que a Bali ‘havia caigut el mur de Berlín del canvi climàtic’. Amb aquesta cita, Guido Sacconi, president de la Comissió Temporal europea sobre Canvi Climàtic, ha emfatitzat que mesos abans d’aquesta conferència ‘ningú apostava per un acord que, encara que genèric posa les bases a una reducció d’emissions globals d’entre el 25 i el 40% per al 2050. Però ‘Bali ha obert una negociació i fins l’últim minut no se sabrà el seu resultat’ ha reconegut.

(F)

Però a més Europa ha de continuar amb l’exemple el seu paper de lideratge que ha assumit a fins el moment en el canvi climàtic. Per això, la Unió Europea és planteja un paquet d’autoimposicions al marge dels acords internacionals, doncs ‘no hem d’esperar que ens hi obliguin, sinó que hem de fer el que s’ha de fer’ ha dit Sacconi. ‘Al final ens espera una reconversió energètica i industrial i una transformació de la nostra forma de vida’ ha afirmat. Però també existeixen moviments obstruccionistes al si del Parlament Europeu i de les Comissions i per això Sacconi ha demanat una ‘mobilització ciutadana’ per aconseguir la seva aprovació abans de la Conferència de Postdam al desembre.

Dins les mesures concretes, el comissionat ha reconegut que cal implicar els països emergents que encara recelen de qualsevol mesura que pugui condicionar el seu desenvolupament. ‘La transmissió de tecnologia i la millora del finançament als plans d’adaptació són prioritaris’ ha explicat. En el marc europeu ha resumit breument algunes de les mesures del paquet que la Unió prepara en transport, indústria i energia, com el famós programa 20-20-20, que pretén reduir un 20% el consum energètic i que a més sigui d’origen renovable en un 20% per a l’any 2020.

 

Un procés positiu

La valoració de la participació en tot la Convenció ha ocupat bona part de les sessions matinals. Des de Sacconi, que s’ha trobat ‘impressionat’ per tot el procés, fins a Baltasar, tots els ponents han destacat la importància de la participació ciutadana. Però ha estat Josep Vendrell, secretari de Relacions Institucionals i Participació l’encarregat de fer l’anàlisi més acurat d’aquesta part. Ha reconegut que ‘l’administració no només no ho pot fer tot, sinó que a més, no ho pot decidir tot’ i que li ‘cal complicitats’ sobretot en qüestions tan complexes com el canvi climàtic.

Per Vendrell, si ‘l’aliança entre científics, ecologistes i mitjans de comunicació ha aconseguit guanyar la batalla als escèptics’, ara és el moment de ‘noves aliances amb les administracions i la societat civil per fer possibles les mesures pràctiques’ de mitigació. Per això ha destacat la importància de processos com la Convenció, que ha qualificat de ‘transparent, inclusiu i amb recursos’ i que aquesta ha de ser una guia per aplicar en altres àmbits. ‘La participació ha de servir per resoldre la desafecció ciutadana vers la política’, però també ‘implica un compromís per les administracions, ha reconegut. Per això, més enllà de la lluita del canvi climàtic, ha afirmat, la importància del procés en si per ‘consolidar una nova cultura de la governabilitat’.

El repte de la manca d'aigua.

La jornada també ha tingut un espai per a la formació. En aquesta línia s’ha centrat la intervenció del prestigiós antropòleg Brian Fagan, professor emèrit d'Antopologia a la Universitat de Santa Barbara, a Califòrnia.

A la conferència ha explicat com la humanitat ha viscut diversos canvis climàtics, que han provocat grans mortaldats per la falta d'aigua i menjar. Tot i les conseqüències dramàtiques aquests canvis han acabat desencadenenat revolucions tecnològiques i socials, ja que la nostra espècie ha innovat estratègies i tècniques per adaptar-se a les noves situacions. El canvi al qual ens enfrontem actualment, però, té un ritme d'acceleració com mai s’ha conegut i els problemes d'accés a l'aigua esdevenen cada cop més preocupants i seran generadors de conflictes i patiment.

Fagan ha repassat els diversos episodis de la història de la nostra espècie on canvis en les temperatures i els règims de pluges n'han alterat les condicions de vida. També ha relatat que, a mesura que la població ha anat augmentant, els impactes han estat sobre xifres més elevades de la població. Uns impactes que estan darrere del declivi de civilitzacions com la Maya o d'epidèmies com la pesta negra que va assolar Europa a l'Edat Mitjana.

Si aprenem de la història, doncs, ens trobem davant d'un escenari preocupant: des de 1990 les sequeres globals al planeta han augmentat un 25%; actualment el 3% d’aquestes són extremes i de cara al futur augmentaran fins al 30%. Aquests canvis afectaran tots els continents i comportaran moviments migratoris massius, ja que l'espècie humana sempre ha actuat de la mateixa manera quan li ha faltat aigua: ha caminat cap a zones on n'hi ha més quantitat.

L'antropòleg ha reivindicat una actuació altruista per part de tots els sectors de la societat per fer-hi front, però ha lamentat que els polítics acostumen a caure en la temptació de no pensar més enllà del seu mandat. Malgrat els perills als que ens enfrontem, Fagan ha volgut concloure amb esperança: "És per mi un honor ser avui aquí, amb gent com vosaltres que està pensant en tots aquests problemes que tenim davant nostre".