Greenpeace constata l''africanització del sud de la península

Amb motiu de la celebració del seu 25è aniversari a Espanya, Greenpeace acaba de presentar l'informe La crisi del clima, en el qual aquesta organització ecologista recull les evidències del "més greu problema ambiental dels nostres dies": el canvi climàtic. Aquest treball mostra alguns exemples dels greus efectes que el canvi climàtic ja està produint en els ecosistemes terrestres i marins espanyols, en els sectors productius i econòmics i en la salut i la qualitat de vida dels ciutadans.

Per aquest motiu, l'organització ha demanat al govern espanyol que destini 2.700 milions d'euros a la lluita contra el canvi climàtic i que es comprometi a un acord de reducció d'emissions que ens permeti mantenir la temperatura global per sota dels 2ºC. Per assolir aquest objectiu, diuen els ecologistes, serà necessari que els països desenvolupats assoleixin una reducció mínima d'emissions del 40% per a 2020 (prenent com a referència els nivells de 1990) i que els països en desenvolupament contribueixin a aquest esforç global moderant el seu creixement projectat d'emissions entre un 15 i un 30% per al 2020.

'Africanització' del sud peninsular
Una de les principals conclusions que presenta aquest nou informe de Greenpeace és que el nostre país es troba entre els més vulnerables a l'escalfament global, ja que l'augment de la temperatura de 1,5ºC registrat al nostre país en l'últim segle supera àmpliament la mitjana del continent europeu (0,95ºC) i representa més del doble de la mitjana mundial (0,74ºC).

En aquest sentit, l'informe assegura que s'està produint una "africanització" del sud de la península i una "mediterranització" del nord, el que està provocant el desplaçament en latitud de molts cultius, afectant per exemple seriosament a les vinyes de tot el país, a la producció forestal en l'altiplà Nord o a la producció agrícola a Andalusia.

L'informe també identifica els escenaris de major risc: les glaceres als Pirineus (que han perdut més del 80% de la seva extensió en els darrers anys), les platges i zones costaneres (que s'enfronten a un risc de retrocés de, com a mínim 15 metres), els aiguamolls i les llacunes litorals.

El turisme podria ser un altre gran damnificat del canvi climàtic a Espanya: l'augment de les temperatures, la menor disponibilitat de recursos hídrics i les alteracions en el litoral afecten directament el turisme de platja, mentre que la disminució de les precipitacions en forma de neu que ja ha posat en escac a algunes estacions d'esquí del país, amenaça a la majoria d'instal·lacions amb el tancament en menys d'una dècada.

Segons adverteix Greenpeace al seu informe, "l'escenari en què ens trobem supera amb escreix qualsevol de les previsions anteriors i és evident que l'amenaça d'impactes irreversibles és molt més immediata del que haguéssim pogut imaginar, per la qual cosa és el moment de actuar ". En paraules d'Aida Vila, responsable de la campanya de Canvi Climàtic i Energia del grup ecologista, "l'única manera d'impulsar les negociacions internacionals en matèria de clima és posant els diners sobre la taula. Els governs acaben de destinar al rescat dels bancs l'equivalent a un sopar de luxe setmanal per a cada ciutadà de la UE; el que Greenpeace els demana per al rescat del clima equival, en els mateixos termes, a un cafè ".

Més informació: Informe La crisi del clima, de Greenpeace (PDF).