La presència de plàstics al mar podria contribuir a la introducció d’espècies invasores

Font: UB

21/03/2022 - 14:44
L’equip va trobar ous de tauró gat adherits a plàstics, un fet no documentat fins ara. Foto: Arnau Subías

L’equip va trobar ous de tauró gat adherits a plàstics, un fet no documentat fins ara. Foto: Arnau Subías

Un nou estudi liderat per membres de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha revelat que la presència de plàstics al mar podria contribuir a la introducció i transport d’espècies marines no autòctones que s’adhereixen a aquestes partícules d’origen antropogènic. En el marc del treball, publicat a la revista especialitzada Marine Pollution Bulletin, l’equip científic va identificar diverses espècies adherides a una sèrie de residus plàstics, tant flotants com presents a les platges i al fons marí— de la costa catalana. En particular, els briozous —un grup d’invertebrats que són de mida petita, eren el grup més divers amb un total de 15 espècies identificades. En concret, una d’aquestes espècies —el briozou Arbopercula tenella—no és autòctona i s’havia detectat anteriorment en altres àrees marines del Mediterrani.

«És important portar a terme seguiments per poder confirmar l’establiment de l’A. tenella i altres espècies no autòctones en hàbitats naturals o artificials de la costa catalana ja que en un futur es podrien convertir en invasores i, en conseqüència, contribuir a la reducció de la biodiversitat natural i fer que els ecosistemes es tornin menys resilients als canvis», afirma Blanca Figuerola, experta en briozous de l’ICM-CSIC i membre del grup de recerca MedRecover. Així mateix, l’equip va examinar els diferents tipus de plàstics trobats, ja que «poden ser rellevants per diferenciar les comunitats que s’adhereixen als plàstics —el que anomenem biofouling—, probablement a causa de la seva estructura química o de les propietats superficials», detalla Arnau Subías-Baratau, membre del GRC Geociències Marines de la UB i de l’ICM-CSIC.

Una de les espècies identificades, el briozou Arbopercula tenella, no és autòctona de la Mediterrània. Foto: Emanuela di Martino
Efectes en la trajectòria del plàstic

L’estudi confirma que totes les espècies de briozous trobades en plàstics recol·lectats del fons marí són característiques de zones menys profundes. A més, la majoria d’aquests materials tenen densitats més baixes que l’aigua de mar. Segons Figuerola, «això evidencia que la colonització de les superfícies de plàstic per part dels diferents organismes té un paper rellevant en l’enfonsament dels residus plàstics, per la qual cosa la identificació d’aquests organismes ens pot donar informació clau dels processos de dispersió i transport del plàstic als oceans». Així doncs, el plàstics de baixa densitat no anirien a parar als sediments del fons marí si no fos pel pes afegit dels organismes adherits a la superfície d’aquests residus.

Tal com assegura la professora Anna Sànchez-Vidal, experta en contaminació marina per plàstics i membre del Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà i del GRC Geociències Marines de la UB, «la presència de diverses espècies adherides a plàstics trobats a les platges suggereix que aquesta deposició no és permanent, i que aquestes partícules que s’han dipositat al fons marí poden, primer de tot, ser reflotades pels corrents, i després, ser transportades de nou a la costa com a resultat de l’acció de les onades durant els temporals». Això reforça la idea que una quantitat considerable de plàstic que entra a l’oceà queda temporalment atrapada a la zona costanera, encara que al final pot ser transportada a grans profunditats per corrents hidrodinàmics energètics.

El treball posa de manifest que els plàstics poden actuar com a vectors de dispersió en proporcionar substrats susceptibles de ser utilitzats com a hàbitat per a una gran varietat d’espècies marines i, en conseqüència, alterar els ecosistemes marins. A tall d’exemple, l’equip va trobar ous de tauró gat (Scyliorhinus canicula) adherits a plàstics, un fet no documentat però que podria tenir un impacte en la distribució geogràfica i de l’hàbitat en aquesta espècie de peix cartilaginós.

 

Article de referència:

Subías-Baratau, A.; Sànchez-Vidal, A.; Di Martino, E.; Figuerola, B. «Marine biofouling organisms on beached, buoyant and benthic plastic debris in the Catalan Sea». Marine Pollution Bulletin, febrer de 2022. Doi: 10.1016/j.marpolbul.2022.113405


 

Relacionats

Opinió

Les pandèmies són impredictibles però hi ha deu factors que sabem amb tota seguretat que estan vinculats a la seva aparició. Són aquests que descrivim a continuació. Podem tractar de gestionar-los de forma convenient o seguir com fins ara: fent quasi tot el possible per tal que la propera pandèmia esclati com més aviat millor.

Notícia
Un estudi de ciència ciutadana detecta una alta quantitat de microplàstics a les zones de bany catalanes

 

Membres del Grup de Recerca Consolidat (GRC) en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, amb la col·laboració de la delegació espanyola de l’ONG Surfrider Foundation Europe, han estudiat les quantitats i les característiques dels microplàstics a la costa catalana. Aquesta recerca ha estat possible gràcies a una iniciativa de ciència ciutadana en què persones voluntàries han recollit gairebé 25.000 microplàstics amb xarxes especials arrossegades per embarcacions sense motor.

Reportatge

El model alimentari actual és responsable del 21-37% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Però aquest sistema dominat per les grans indústries i per un sistema alimentari globalitzat, ens genera també –i de ben segur que ens generarà- conflictes socioambientals arreu del territori. Quins son aquests focs? En aquest reportatge n’analitzem alguns.

Butlletí